analisis de historia del arte

Nova Etapa

2008-12-01T10:07:00.002+01:00

Estimats lectors/es:
Sé de bona tinta que utilitzeu racionalment aquesta web, i això hem dona una gran satisfacció, i espero que continuï molt de temps sent així, però com tot, no només ens hem de quedar amb l’essència d’allò que el professor ens ensenya i ens mostra, així, que a partir d’ara us aniré ampliant els estils, des del Realisme fins el Surrealisme, amb autors destacats de cadascú d’aquests estils, espero que us vagi bé i sort a tothom.

Marcos

Museu Guggenheim de Bilbao

2008-07-17T19:50:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Museu Guggenheim de Bilbao
Arquitecte: Frank O. Gehry
Datació: 1991-1997
Localització: Bilbao
Estil: Deconstructivista
Materials utilitzats: Pedra calcària, vidre i titani
Sistema constructiu: amb CATIA, que es el nom del programa informàtic que permet fabricar qualsevol forma en l’arquitectura.
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va assolir trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)

2.3 Espais interiors
L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície expositiva total és d'11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de lluernes.

2.4 Exterior
L'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu -relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra.

L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.

2.5 Estil
Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma.
La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per aguantar l'edifici, l’impacta mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avenços tecnològics.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració

3.2 Funció de l'obra
En Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d'art és el propi museu.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Vistes donis del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior recorden a les escames d'un peix.

Elogi de l'aigua

2008-07-17T19:45:00.002+02:00

Títol: Elogi de l'aigua

Autor: Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – íd. 2002)

Cronologia: 1987

Estil: art abstracte

Material: formigó i acer

Tipologia: escultura exempta

Tema: al·legòric

Localització: Parc de la Creueta del Coll a Barcelona

Eduardo Chillida és considerat un dels millors escultors contemporanis. L'artista basc va treballar la seva obra abstracta i molt personal tant en ferro, com en fusta, formigó, pedra o alabastre, adaptant-se amb gran mestria a les particularitats de cada material. La perfecta adequació de les seves escultures a l'entorn, tant natural com urbà, li va valer la realització de nombroses obres monumentals per a ciutats de tot el món. A part, bona part de la seva obra pot admirar-se a casa seva -museu Chillida-Leku- a Hernani.

Anàlisi formal

Elogi a l'aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força expressiva de l 'escultura.

D'aquesta manera, Chillida aconsegueix que el material, en la seva intrínseca limitació física, es manifesti molt més enllà a l'espai amb unes formes lliures i espontànies, que tradueixen en termes visuals unes preocupacions metafísiques de l'escultor.

En la seva audàcia escultòrica, Chillida aconsegueix que apareguin en escena dos nous protagonistes: la gravetat i l'aire. La primera present en la capacitat de l'artista a aconseguir que una estructura tan pesada sembli lleugera, levitant en els res per a més gran va desafiar de totes les lleis físiques. Quant a l'aire, la seva presència no només es limita a embolicar l'espai de l'escultura, sinó que, d'alguna manera, és convertit per l'artista en un material més, sense el qual no seria possible la total comprensió de l'obra. Consegüentment, l'escultura presenta també un clar agermanament amb la naturalesa que l'envolta i els seus elements.

Visualment, gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que l'aixopluga, la seva bellesa i espectacularitat pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.

Temàtica, iconografia, significat i funció

Suspesa en l'aire, els quatre braços que componen la seva gegantina morfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que els envolta. Una idea de relació entre entorn i escultura similar formalment al que també desprenen les tres pinces que conformen la seva escultura més coneguda, El peine de los vientos, i que, igualment, a nivell conceptual, és un dels objectius principals de la seva obra. D'altra banda, el reflex de l'escultura a l'aigua duplica la seva existència, alguna cosa que el propi artista ha relacionat amb el famós mite grec de Narcís, aquell jove de gran bellesa, al qual el desig de possessió a si mateix li va portar a ofegar-se en un llac.

Aquesta obra va sorgir en resposta a una invitació de l'Ajuntament de Barcelona –sent Oriol Bohigas responsable d'urbanisme- per que l'escultor basc realitzés una obra per a la ciutat.

Models i influències posteriors

Forjat en la tradició artesanal basca i de caràcter autodidacte, Chillida utilitza en la seva obra els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des dels seus primers treballs. D'altra banda, la seva breu etapa com a porter de futbol i el seu va passar per la universitat d'arquitectura li van fer valorar l'espai com l'element principal de l'escultura.

Considerat el creador de l'escultura urbana, la profunda relació que aconsegueix entre Art i Naturalesa, i que recorda al caràcter màgic i fins a ritual dels monuments prehistòrics, marca un concepte contemporani d'escultura en el qual es pot percebre la història de l'home des del principi fins als nostres dies.

Sopa Campbell´s

2008-07-16T08:08:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Sopa Campbell´s
Autor: Warhol, Andy
Datació: 1965
Estil: pop art
Escola:
Tècnica: acrílic i tinta serigrafica
Suport: tela; 92,1 cm x 61,6 cm
Localització actual: per la seva gran varietat de versions, en destaquem els museus més importants, National Gallery of Art, a Washington i el Leo Castelli Gallery, a Nova York.

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors del blau brut de la part superior, el verd àcid de la part inferior, el rosa que el podem observar a l’escut de Universal i l’ombra de les lletres “soup” i a la sanefa inferior, i el groc de les paraules “Campbell’s” i “condensed”. El vermell dels extrems metàl·lics també té molta importància. Utilitza colors purs i plans, colors irreals, alterats a propòsit d’un producte conegut. Això es degut a la tècnica que utilitzava, la serigrafia, que consistia en:
1.- Es fa una foto.
2.- La pantalla de serigrafia s’envernissa amb un producte fotosensible.
3.- Es projecta el negatiu en aquesta pantalla serigrafica.
4.- La pantalla es renta amb aigua, i les zones no impressionades es dilueixen i deixen lliure la malla.
5.- Aquesta pantalla es posa sobre un suport i a sobre hi posem la malla, i desprès a sobre s’hi posa el color, el color nomes passarà per aquelles zones on la malla deixi i d’ aquesta manera quedarà un color llis. Desprès es premsa.
6.- Es neteja si es vol reutilitzar.

2.2 Elements formals
- A nivell compositiu podem dir que la imatge omple la tela, és a dir, la sobredimensiona, de manera que es magnifica aquest producte. Hi ha una intenció de reproduir la realitat tot i alterar els colors.

2.3 Estil
Aquesta obra de Warhol pertany a l’estil pop-art, aquest es un estil caracteritzat pels objectes clarament identificables de les obres, objectes d’una cultura popular
Es tracta d’un art amb una línia recta, amb contorns ben dibuixats, que utilitzen colors plans. Es un art que forma pintura amb els temes, els temes formen part de l’estil.
El pop- art es també una reacció ideològica contra l’expressionisme*. El pop-art neix en ambients gais.
Els artistes pop trencaven la frontera entre l’art i vida.
*El pop-art es també una reacció contra l´informalisme que comença amb Jasper Johns. Alguns crítics d’art com, Rauschenberg van dir que ja n’hi havia prou d´abstractisme, que volien coses concretes, i llavors va sorgir el pop amb Andy Warhol, que tracta objectes que la gent pogués reconèixer, objectes quotidians.
Els representants espanyols d’aquest estil son: “Equipo Crònica”.
Els temes mes utilitzats per Andy Warhol eren la mort, la cadira elèctrica i personatges famosos.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra era acostar l’art a tothom mitjançant elements molts populars. L’objectiu últim era trencar la frontera entre l’art i vida.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
Andy Warhol pintava, feia pel·lícules i produïa grans grups musicals. Va crear la “Factoria”, el local de moda de Nova York, en aquell temps on anava la gent a trobar-se. Aquest local estava forrat de paper d’alumini.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Andy Warhol va rebre grans influencies de Rauschenberg i Jasper Johns.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
En quant al tema d’aquesta obra, podem dir que el pop- art estudia les relacions entre la cultura popular i l’art, elevant els elements de la cultura popular a la categoria d’art, desmitificant l’art. La repetició dels temes es un recurs que Warhol utilitza molt, i ho feia per tenir distancia, llunyania, fredor, ell fa obres on no hi ha sentiments i s’ho mira tot des de la distancia.
El tema de la llauna de la Sopa Campbell´s recull l’essència del pop-art.

Significació (missatge)

El marxisme curarà els malalts

2008-07-16T08:05:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El marxisme curarà els malalts
Autor: Frida Kalho
Datació: 1954
Estil: realisme social
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 76 cm x 61 cm
Localització actual: Museu Frida Kalho, a Ciutat de Mèxic

2. ANÀLISIS FORMAL I COMPOSITIU
La composició s’estructura a partir del autoretrat en un primer pla de la artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dos muletes, s’estableix com eix compositiu central. A partir de la seva figura es situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, y a la seva dreta els vinculats a la pau marxista. A dalt en un segon pla el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb l’espectador del quadre convertint-se en el narrador ideològic. Malgrat la seva simetria, l’obra te un gran dinamisme gracies a les
diagonals que formen diversos elements com ara les muletes, les grans mans que abraçant a l’artista i l’àliga imperial.
Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilant els detalls i contorns amb una fina línia negra. Ara be, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de la obra, així com també en la captació de la llum i en la elecció cromàtica. Aquest dos darrers aspectes es troben supeditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, es situen a la dreta de la
tela relacionades amb l’imperialisme, Per altra banda el blau (associat a la serenitat), el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se positivament a la causa del marxisme.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
Frida Kalho va patir un terrible accident als divuit anys. Durant llargs períodes de convalescència va aprendre a pintar de manera autodidacta.
A la seva obra reflectí, de manera autobiogràfica, les seves profundes seqüeles físiques i psíquiques. L’any 1929 es casà amb el muralista mexicà Diego Rivera. Un avorto als tres anys de casada també influí de manera dramàtica a la seva obra. Igualment, el seu activisme polític es mostrà la seva activa i entregada lluita a favor del comunisme.

3.3 Destacar relacions i influencies.
L’obra de Frida Kalho es extremadament personal reflectint a la major part de la seva obra, les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. Malgrat això en les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social, aspectes que comparteix amb els muralistes mexicans Diego Rivera, amb qui es va casar, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. L’any 1938, André Bretón visità Mèxic i va descobrir l’obra de Frida, associant-la amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, Frida, al final de la seva vida rebutjà aquesta etiqueta.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Kalho expressa la concepció utòpica de que la creença política –i amb ella tota la humanitat -, podria alliberar-la de tot el seu patiment. La autora s’ autoretrata amb un corsé de pell –comú a la seva iconografia – davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra y la amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistes -URSS y Xina- representats en el globus terraqui. En la part fosca es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l’àliga dels Estats Units d’Amèrica amb el cap de l’oncle Sam.

Significació (missatge)
La salvació la encarna el retrat de Marx, d’on surt una ma que ofega l’àliga. Dos enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera a l’artista que aquesta pot prescindir de les seves muletes.
El propòsit de incloure continguts politics en les seves obres no es van manifestar fins la seva darrera etapa creadora. Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesis del seu art; el seu testament polític i personal.

Número I

2008-07-15T20:08:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Número I
Autor: Pollock, Jackson
Datació: 1948
Estil: expressionisme abstracte
Escola: americana
Tècnica: oli, esmalt i pintura
Suport: tela; 1,60 m x 2,59 m
Localització actual: Museum of Contemporany Art, a Los Angeles

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’una tela on en destaquem els colors grisos, definits amb esmalt, oli i pintura d’alumini (Titanlux, pintures comercials). En quant a la pinzellada. utilitza el dripping, com a tècnica per pintar. Per últim, l’expressivitat es notable per la forma del gest amb el pinzell i la gestualitat del pintor. Pollock preferia les grans dimensions en el terra per pintar.

2.2 Elements formals
La composició esta definida a partir del resultat son uns rastres amb diferents “centres d’interès” segons la concentració de colors

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Corrent que sorgeix amb la guerra. Se’n diu que es violent i que surt de la violència, de les bombes nuclears de les guerres, però no només el context el justifica, sinó que amb influències anteriors.
*Aquests corrent també es coneix com pintura d’acció, “Action painting”. Es diu pintura d’acció perquè el que importa és el gest a l’hora de donar la pinzellada. Pollock es com si entres en una mena d’estat hipnòtic, no es fixa amb els colors. Sembla com si es buides.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra es la venda, a més, va tenir una senyora que tenia una galeria d’art i va ser la que el va empènyer cap a dalt i l’èxit. (Guggenheim).

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Aquest estil si no hagués sigut per la guerra no hagués triomfat. El fet que EUA arran de la Segona Guerra Mundial es convertís en la potencia numero u. L’art es desplaça de paris a nova York (Europa en guerra).
Corrent amb èxit perquè els crítics d’arts americans (Greenberg i Rosenberg (dona el nom d’action painting)) s’adonen que es el moment perquè EUA sigui també la potencia numero 1 en art. Respaldant aquest corrent. I també van rebre suport de les galeries americanes. Context econòmic i polític favorable en els Estats Units

3.3 Destacar relacions i influencies.
S’inspira a partir de Goya, Munch... (expressionisme)
Influït pel surrealisme, vessant automatisme
Els seus companys abstractes
Moviment de referència mundial i va traspassar la seva força a Europa, que es desenvolupa un corrent paral·lel:
Informalisme (Europa), principal pintor Antoni Tapies
Expressionisme abstracte (Amèrica)

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Són un cúmul de taques i de línees que no volen significar res en concretat, o si més no, no volen representar res de la realitat en concret. Per així dir-ho és el resultat de l’artista de treure els seus sentiments i pensaments de dins cap enfora

Significació (missatge)
El quadre no porta títol perquè el que fa l’artista es que sigui l’espectador qui crea el seu propi quadre, no hi ha títol concret perquè espera que l’espectador vegi o senti alguna cosa.

Dona II

2008-07-15T20:06:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Dona II
Autor: Kooning, Willem de
Datació: 1952
Estil: expressionisme abstracte
Escola: americana
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,50 m x 1,09 m
Localització actual: Museu d´Art Modern, a Nova York

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors pastels, amb barreja de blancs i negres. En quant a la pinzellada, Kooning aplica pinzellades gruixudes i soltes. Per últim, l’expressivitat, es bastant notable en mans i pits, com també els ulls. El traç per si sol es expressiu.

2.2 Elements formals
- Es tracta d´una composició on es barregen parts de figures i parts d’abstracció. Hi podem identificar el bust, com si hagués dibuixat una dona i l’hagués desfigurat
- El ritme, dona una sensació dinàmica, traç salvatge, toc viu i ràpid

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Aquests corrent també es coneix com pintura d’acció, “Action painting”. Es diu pintura d’acció perquè el que importa és el gest a l’hora de donar la pinzellada. Konning també es buida però és conscient del que fa, a diferència d’altres artistes procedents d’aquesta corrent, com Pollock.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Corrent que sorgeix amb la guerra. Se’n diu que es violent i que surt de la violència, de les bombes nuclears de les guerres, però no només el context el justifica, sinó que amb influències anteriors.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Aquest estil si no hagués sigut per la guerra no hagués triomfat. El fet que EUA arran de la Segona Guerra Mundial es convertís en la potencia numero u. L’art es desplaça de paris a nova York (Europa en guerra).
Corrent amb èxit perquè els crítics d’arts americans (Greenberg i Rosenberg (dona el nom d’action painting)) s’adonen que es el moment perquè EUA sigui també la potencia numero 1 en art. Respaldant aquest corrent. I també van rebre suport de les galeries americanes. Context econòmic i polític favorable en els Estats Units

3.3 Destacar relacions i influencies.
Aquest artista s’inspira en tota una tendència que ve de la tendència expressionista (es influït), també pel surrealisme automàtic i també l’abstracció dels seus companys

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Segona de la sèrie de sis dones. Tracta llargament el tema de les dones i de la figura humana
Aquest quadre també te connotacions politiques molt importants al darrera, més que artística, ja que EUA volia ser el numero 1 artísticament i per això, necessitava gent per vendre quadres.

Significació (missatge)
Kooning era misogin, es com un odi a la dona, que ell sentia cap a les dones, odi i rabia.

El gran masturbador

2008-07-14T20:06:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El gran masturbador
Autor: Dalí, Salvador
Datació: 1929
Estil: surrealisme oníric
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,1 m x 1,5 m
Localització actual: Museu d´Art Reina Sofia, a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grocs i blaus. En quant a la pinzellada predomina el dibuix per sobre del color. Pel que fa a la llum,dona aspecte de llum natural (sempre hi veiem ombres). Diverses llums focals, degut a les ombres, que no es dirigeixen totes a la mateixa direcció. En referència a l’espai tridimensional, te una perspectiva tridimensional, profunditat ve donada per les figures que es van fent més petites, a més l’horitzó es molt baix, amb dona una sensació de més soledat.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició on veiem la massa groga, un retrat de salvador Dalí com adormit. D’aquesta cara surt un perfil d’una dona que s’aproxima a uns genitals (com si això fos un pensament d’aquest cap). A més, apareix un lliri (signe de puresa) ja que deia que la masturbació era pur. Observem la llagosta enganxada en la boca menjada per les formigues simbolitzant les pors. També destaquem altres elements: cap de lleó, pedres, l’ham, signe d’estimació

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Es tracta d’un quadre de 1929, en ple surrealisme
Pertany al surrealisme (corrent que neix a Paris, el promotor del qual va ser André Bretone). Corrent que no utilitza la raó, sinó l’automatisme.

2 tendències del surrealisme
1.- representa imatges de manera automàtic. Es a dir, fer un dibuix sense pensar, fent altres coses, automatisme. André Massone i Miró (tot i que Miró no es tan automàtic com l’altre)
2.- surrealisme oníric, que procedeix dels somnis. El màxim representat Renne Magritte, Dali, Marx Ernst

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de l’obra es la creativitat de l’artista i per desenvolupar la seva creativitat i finalment per vendre’l

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Període d’entre guerres, estem en la dictadura de Primo de Rivera i s’ha desenvolupat el noucentisme. Dalí es mou per tota Europa

Context artístic
Ric i abundant en totes les tendències artístiques que treballen correlativament

3.3 Destacar relacions i influencies.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta esta relacionat amb la sensualitat, però tots són insinuacions, es una mica ambigu, també expressa el desig carnal.
Gala va haver de marxar i Dalí es va masturbar pensant en ella, i d’aquí ve el quadre.
Per entendre aquest quadre hem de saber que Dalí va tindrà un trauma infantil, ja que els seus pares van tenir un fill i li van posar Salvador, aquest va morir. Quan ell va néixer li van posar el mateix nom. Confusió d’identitat amb el seu germà, també va tenir un trauma amb les formigues (surt en el quadre) i per últim, Dalí era un home d’ambigüitat sexual.

Significació (missatge)
En la pintura estan retratades totes les obsessions de l'autor:
• L'element principal és el seu autoretrat, barreja de cap humà i roques de la costa Brava dels voltants de Cadaqués, que repetirà en molts altres quadres com La persistència de la memòria i L'enigma del desig. Estilitzat però recognoscible, es caracteritza pel seu color groguenc, el seu gran nas recolzada en el sòl i la seva cara allargada. Les pestanyes llargues representen la contraposició entre el somni anodí d'una consumació física irremeiable i el somni que els nostres desitjos es compleixin.
• La llagosta, un animal que li provocava terror des de la seva infància i que es troba pegat a la boca de la seva autoretrat. Està en estat de descomposició, el que atreu moltes formigues que simbolitzen la mort.
• Un ham com lligament a la seva família que volia retenir-li al seu costat i tornar a una manera de vida tradicional del que ell dóna mostres de voler desprendre's definitivament.
• El lleó com desig sexual, amb una llengua rosada com símbol fàl·lic.
• Unes pedres com el seu passat.
• Una figura aïllada com solitud.
• El tema de la masturbació apareix en la dona que emergeix del seu retrat i el rostre del qual aquesta prop d'uns genitals masculins amagats en uns cenyits calçotets.
• Un lliri enganxat a la dona que simbolitza la puresa, una enrevessada forma de definir a la masturbació com la relació sexual més pura. El pistil de la flor és, a més, altre símbol fàl·lic.

Gernika

2008-07-14T20:04:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Gernika
Autor: Picasso, Pablo
Datació: 1937
Estil: cubisme, surrealisme, expressionisme
Escola: espanyola
Tècnica: oli
Suport: tela; 3,51 m x 7,82 m
Localització actual: Museu d´Art Reina Sofia, a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
En primer lloc, no hi ha color; podem excloure que Picasso es volgués servir de la monocromia per a donar al quadre una tonalitat fosca i tràgica: tot és clar i les línies marquen amb decisió els plans destinats a omplir-se de color; però el color no hi és. Podem excloure també que la monocromia serveixi per a accentuar l’efecte plàstico-volumètric, donat que tampoc hi ha relleu. Podem, fàcilment, observar l’alternança dels plans blancs, negres i grisos, que planteja un joc de plens i buits que accentua, si cap, el dramatisme de l’escena.
El color i el relleu són dues qualitats amb les que la natura es dóna a la percepció sensorial, es dóna a conèixer. Eliminar el color i el relleu és tallar la relació de l’home amb el món; en tallar-la ja no hi ha naturalesa ni vida; per això en el quadre hi ha mort com a contrari de vida.
La llum no respon a les lleis de la física, no té un centre focal. De fet, la llum pròpia brolla dels cossos encesos pel dolor: només estan il·luminats els caps, braços, mans, és a dir, les zones anatòmiques on es concentra l’expressió i el sofriment.

L’espai és quasi pla, com si asfixiés les figures. Espai tancatEs tracta d’un quadre molt expressiu.Importància de la línia, amb continuïtat durant tot el quadre
La recerca de perspectiva o plasmació d’un espai tridimensional, es posa de manifest en molts elements del quadre, com per exemple, les figures dels caiguts a primer terme, els plans en perspectiva del fons, el bisellat de la finestra...

2.2 Elements formals
La composició s’orienta vers l’esquerra, cap on totes les figures miren, el que palesa la fugida a partir de la ciutat, resumida en l’edifici que es crema a la dreta. Les actituds dels personatges, la fragmentació de l’obra i la textura pictòrica proporcionen un patetisme paroxístic que accentua el moviment de les figures

El Gernika té l'esquelet compositiu del quadre històrico-clàssic, però només l'esquelet, perquè l'art clàssic, amb la plenitud de les seves formes i l'esplendor dels seus colors, està mort.
Sembla com si les formes es trobessin disposades d'una manera arbitrària o, si més no, lliure i casual; tanmateix, es tracta d'una obra molt pensada i d'una rigorosa construcció en l'espai rectangular de la tela. Observem com el cavall està dissenyat seguint l'estructura d'un triangle, el vèrtex del qual coincideix amb l'eix vertical que divideix la superfície en dos quadrats, i com els quatre grups de figures estan delimitades per zones rectangulars.
Tot plegat hauria pogut ser barroc i confús, però no ho és. Picasso decantà les idees fins arribar a una netedat absoluta per a cada forma, dintre l'austeritat cromàtica dels negres, els grisos, els blancs, un pàl.lid blavós i un pal.lidíssim ocre.Quins són els principals components de la seva estructura compositiva?
La composició està distribuïda a la manera d'un tríptic.La part central és ocupada pel cavall i la dona portadora del quinqué. El lateral dret, la visió de l'incendi i la dona que crida El lateral esquerra, pel brau i la dona amb el nen mort als braços. Presideix el conjunt l'ull de la nit -la seva pupil.la és una bombeta elèctrica-, sobre el vèrtex comú dels 4 triangles compositius del quadre. L'estructura podria ser la d'un Rafael o d'un Poussin.
Si prenem l'eix central (que ve donat per la paret blanca) com a eix de simetria, podem associar els següent elements:
* pilars verticals del brau a l'esquerra amb la figura amb els braços aixecats de la dreta* la mà del guerrer amb el peu de la dona que s'arrossega* el cap del nen mort amb la finestra petita* dues potes del cavall amb l'altra pota del cavall i la cama de la dona
També podem establir dues línies paral·leles: la que uneix el cap de la figura amb els braços aixecats, el de la del quinquè, el del cavall, el de l'ocell i el del brau, i la línia que va del peu de la dona que s'arrossega als braços del guerrer.
Ambdues línies reforcen la direcció dreta-esquerra i subratllen el moviment que va des de l'edifici en flames cap a la dona amb el nen mort.

El ritme
Si observem la part inferior del quadre hi trobem el guerrer mort, el braç fragmentat i la cama de la dona que mira aterrida al cel. A un nivell mitjà del quadre hi ha el nen mort, la ferida del cavall, el cap de la dona que miral al cel i el cap de la dona que porta en braços el nen. A la part superior, hi trobem la màxima agitació. Tenim, doncs, un crescendo que va des de l'accent noblement oratori del caigut que apreta l'espasa trencada fins el crit del cavall ferit de mort. Tot plegat ens recorda el plantejament similar de Géricault en El rai de la medusa o la rèplica de Delacroix en La llibertat guiant el poble.

2.3 Estil
Elements que fan que la pintura s’entengui com formant part d’una tendència i/o que siguin característics de la manera de fer del seu autor. Situar l’obra en el conjunt de la Història de l´Art.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Va ser encarregat per el govern de la republica, despres de la guerra civil i al 1937 es va presentar a paris en una galeria. En aquell moment Pablo Picasso, era un artista molt important. Cuadre de denuncia.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Quina era la situació a l'Europa de 1936?
* l’alemanya hitleriana es rearmava; amb la remilitarització de Renània s’iniciaven les reivindicacions territorials basades en la teoria del "Lebensraum", i es pressionava sobre Àustria per tal de reunificar tots els països de parla alemanya* Mussolini feia conquestes a Abisínia -amb la tolerància de la SDN-, es vinculava al III Reich i volia expandir-se a costa de l’imperi colonial francès (Tunis i Argèlia)* França estava governada pel Front Popular presidit pel socialista Leo Blum; tanmateix, la dreta francesa preferia una aliança amb el feixisme que el triomf de la revolució socialcomunista a Espanya* enfront de l’eix Roma-Berlín existien els complexos pactes militars de l'"entesa cordial" (França i el Regne Unit amb Polònia i Txecoslovàquia, França i la URSS, la URSS i Txecoslovàquia...)* Londres feia la vista grossa a les infraccions del tractat de Versalles, mentre podés mantenir la seva hegemonia* EE.UU. mantenia una actitud inhibitòria i aïllacionista, atès que estava centrat en la seva recuperació econòmica a través del New Deal propugnat per Roosevelt

En aquest context, quines expectatives va desvetllar la guerra civil espanyola?
* Alemanya no tenia cap interès que a Espanya triomfés una República frontpopulista. A més, els seus plans militars exigien que França no pogués rebre ajuda d'Espanya, així com poder-se proveir de les pirites, wolfram i mineral de ferro de la península* per a Itàlia, la guerra espanyola podia sevir d’entrenament militar a les tropes un cop acabada l’ocupació d'Abisínia* França, inicialment partidària d’ajudar a la República espanyola, es va veure frenada per la debilitat interna del seu propi govern frontpopulista, i per una Anglaterra governada per un gabinet conservador, disposat a pactar amb qui fos per tal de salvaguardar els interessos britànics
De l’entesa cordial i de les dues democràcies atemorides, va sorgir la política de no intervenció: les democràcies burgeses assistien inertes a la tragèdia espanyola amb la farsa de la No intervenció. Sabien que el triomf de la reacció significaria la fi de la democràcia però, per altra banda, temien accelerar el procés revolucionari de la classe treballadora. Feixisme, democràcia i revolució popular, constituïen l’estructura dialèctica d’aquell moment històric.Itàlia, Alemanya, Portugal... van ajudar descaradament l’exèrcit de Franco; l’ajut a la zona republicana, a més de la URSS, va venir, sobretot, de les Brigades Internacionals.
Però el 26 d’abril de 1937, 43 bombarders i caces alemanys de la Legión Cóndor i alguns d’italians, al serveis dels nacionals, destruïren la ciutat basca de Gernika. Per primer cop l'aviació assolava una ciutat oberta, sense objectius militars de magnitud ni defenses antiaèries. El bombardeig s'inicià a les 4,30 de la tarda del dilluns i va durar fins les 8 menys quart; a les explosions succeïren les bombes incendiàries i les d'efecte retardat. Quan la població aterrida fugia de la ciutat, els avions baixaren arran de terra per a escombrar-la amb llurs metralladores.L'exposició Internacional de París.
En aquella atmosfera de preguerra europea, s'obria a París una gran Exposició Internacional, dedicada, com sempre, al treball, al progrés i a la pau. L'estat espanyol hi participava amb clara intenció política: volia invocar la solidaritat del món lliure, advertir a l'opinió pública que la guerra espanyola podia ser el principi d'una tragèdia mundial. La iniciativa del Pavelló de la República, on Picasso podria expressar els seus sentiments respecte la guerra d'Espanya, fou de la Generalitat que volia ser present a l'Exposició per a donar al món una imatge de la Catalunya en lluita.
Segons l'informe publicat pel Ministère du Commerce et de l'Industrie el Pavillon de l'Espagne, obra de l'arquitecte Josep-Lluís Sert, ajudat per Luis Lacasa, ocupava, als jardins del Trocadero, una superfície de 1.400 metres quadrats. Fou construït, pels avatars de la guerra, a darrera hora, i hom hagué de recórrer a materials de sèrie. Pel que fa al seu contingut, a la planta baixa i al jardí s'hi trobaven l'escultura d'Alberto Sánchez El pueblo español tiene un camino que le conduce a una estrella i el Cap de dona de Picasso.
A l'interior, la gran pintura mural de Picasso denominada posteriorment Gernika, així com una font de mercuri dedicada a Almadén i obra d'Alexander Calder, l'únic artista estranger que va concórrer, solidàriament, amb el pavelló espanyol. L'encàrrec que se li va fer a Picasso era molt considerable: una composició enorme, de 7,82 m d'amplada per 3,5 d'alçada, per a la qual sembla ser que Picasso havia pensat en una composició al·legòrica.També hi havia una sèrie de vitrines amb llibres i impresos representatius de la producció contemporània de les lletres i les ciències espanyoles. Per una rampa s'accedia a la planta de les arts plàstiques; entre els dos pisos es podia contemplar l'altre mural del pavelló titulat El pagès català i la Revolució obra de Joan Miró. En aquesta planta s'hi podien contemplar escultures d'Emiliano Barral i Pérez Mateo -escultors que havien mort al front de Madrid- pintures, dibuixos i cartells de la pintura contemporània catalana i basca, així com una secció dedicada a la manera de viure el poble espanyol i la seva artesania popular. La darrera planta era dedicada a la documentació gràfica i literària sobre les riqueses nacionals de l'estat espanyol, així com una documentació particularitzada sobre l'activitat de la Generalitat de Catalunya en els camps de l'agricultura, l'asistència social i el treball.Al llarg dels tres mesos que estigué obert (juliol-setembre) s'hi feren diverses manifestacions culturals: recitals, danses populars, concerts i projeccions cinematogràfiques.

El bombardeig de Gernika.
Però el 26 d'abril de 1937, 43 bombarders i caces alemanys de la Legión Cóndor i alguns d'italians, al serveis dels nacionals, destruiren la ciutat basca de Gernika. Per primer cop l'aviació assolava una ciutat oberta, sense objectius militars de magnitud ni defenses antiaèries. El bombardeig s'inicià a les 4,30 de la tarda del dilluns i va durar fins les 8 menys quart; a les explosions succeïren les bombes incendiàries i les d'efecte retardat. Quan la població aterrida fugia de la ciutat, els avions baixaren arran de terra per a escombrar-la amb llurs metralladores.Vet aquí la descripció que en fa Hugh Thomas:A les quatre i mitja de la tarda, un repic de campanes de l'església va anunciar que s'apropaven avions. Anteriorment la regió ja havia sofert algunes incursions aèries, però Gernika no havia estat bombardejada. No tenia cap tipus de defensa antiaèria. A tres quarts de cinc menys cinc, un Heinkel 111 (un nou i ràpid bombarder alemany, amb capacitat per a transportar 1.400 kgr. de bombes) pilotat pel comandant von Moreau, va bombardejar el poble, se'n va anar i va aparèixer amb tres avions més del mateix tipus. Després dels Heinkel es presentaren tres esquadrilles dels vells espectres de la guerra espanyola, els junker 52 -23 avions-, uns quants caces nous Messerschmidt BF-109, i d'altres caces més antics, Heinkel 51. Els caces tenien una doble funció, havien de donar escorta als bombarders, però també metrallar tothom, volant a baixa altura. Diverses onades d'avions llençaren bombes incendiàries, potents explosius i bombes de shrapnel, amb un pes total de 50.000 kgr., en el bombardeig hi participaren 43 avions (...). El centre de la població va quedar destruït i en flames. La casa de juntes basca i les restes del famós roure, una mica apartats del centre, varen quedar intactes. Així mateix la fàbrica d'armes que hi havia a les afores de la població. Varen morir moltes persones, potser un miler...Hug Thomas (1976), La guerra civil española. Barcelona. Grijalbo. Vol. 2. Pàg. 676.
Malgrat les proves i els testimonis, durant els anys del franquisme es va voler fer creure que foren els propis bascos els qui incendiaren la ciutat. Un cop més es confirma aquella sentència d'Èsquil: "la primera baixa en la guerra és la veritat".

3.3 Destacar relacions i influencies.
Anem a comparar l'obra de Picasso amb d'altres obres que tenen com a tema bàsic la guerra i els sofriments que se'n deriven. Es tracta d'observar les similituds i diferències, no només en el tractament de les imatges, sinó, sobretot, en la concepció i el tipus d'expressió que manifesten.
Es vol, en definitiva, subratllar el fet que, a cada època, tant la forma com el contingut són diferents malgrat es refereixin al mateix tema.

Al·legoria de la guerra. 1638. 206 x 345Palau Pitti. FlorènciaEn aquest quadre, Rubens ens ofereix el seu manifest antibèl·lic i ho fa en el context del món barroc: no mitjançant distorsions expressives sinó a través de l'al·legoria. D'aquí la presència de déus i deesses grecs i romans, bàsicament Mart, déu de la Guerra, i Venus, deessa de l'Amor, als quals hi afegeix les personificacions d'Europa, la Pesta i la Fam. Vet aquí l'explicació que en dóna el propi Rubens:

El personatge principal és Mart, que ha deixat el temple de Janus obert (segons la tradició romana, en temps de pau romania tancat) i camina precipitadament amb l'escut i l'espasa tacats de sang, amenaçant tothom amb el desastre. Amb prou feina presta atenció a Venus, la seva amant, que acompanyada dels seus Amors i Cupidos, s'afanya a retenir-lo amb carícies i abraçades. De l'altra banda, la Fúria Alekto estira Mart cap endavant amb una torxa a la mà. Prop d'ella hi ha els monstres que personifiquen la Pesta i la Fam, aquests inseparables companys de la Guerra. Hi ha també una mare amb el seu fill en braços, indicant que la guerra, corruptora i destructora de tot, està impedint la fecunditat, la procreació i la caritat... Aquesta dona atabalada pel dolor, vestida de negre, amb el vel estripat, despullada de tot ornament i joies, és Europa, qui, des de fa anys, ha sofert saqueigs, atrocitats i misèria, tan perjudicials per a tothom que és innecessari entrar en detalls...

Tot plegat ens recorda el plantejament similar de Géricault en El rai de la medusa o la rèplica de Delacroix en La llibertat guiant el poble.

Minotauromaquia

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira.
Contingut (tema que tracta)
El bombardeig dels avions alemanys sobre la població basca de Gernika en va ser la font d'inspiració. Ha esdevingut un símbol de denúncia de les atrocitats de les guerres

Significació (missatge)
Mitjançant metamorfosis Picasso fa de cada figura un símbol.
* Les dones i el nen, víctimes de la guerra;
* El guerrer caigut, personificació dels soldats morts.
* La dona amb el quinqué és l'únic signe lluminós en una escena d'horrors; sense ella no hi hauria esperança: vers la làmpara alça els ulls la dona que s'incorpora.
* El brau pot ser l'al.legoria de la mort, la figura del futur dictador, o un totem peninsular, una imatge heroica del poble espanyol, que continuarà la lluita, abrigant amb el seu cos contorsionat als desvalguts.
* El cavall pot ser la imatge de l'Espanya feixista, que trepitja al guerrer, o un símbol de dolor i agonia, víctima passiva de les curses de braus.
Totes les interpretacions són factibles, donat que Picasso, en definitiva, vol expressar la disgregació del món víctima dels horrors de la guerra, i per això es serveix d'ambivalències; així, al costat del cap caigut del guerrer hi posa una ferradura del cavall -signe de sort-, i per damunt de l'espasa s'alça una rosa. En un procés similar de mort-vida, desesperació-esperança, podem assignar alternativament al brau i al cavall una connotació o una altra, sempre que mantinguem el contrast dels símbols.

Interior holandès I

2008-07-13T11:47:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Interior holandès I
Autor: Miró, Joan
Datació: 1928
Estil: surrealisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 92 cm x 73 cm
Localització actual: Museu d´Art Modern (MOMA), a Nova York

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors primaris i secundaris, que denoten vivesa i els colors plans, que transmeten alegria. En quant a la pinzellada, no es nota gens, però li dona molta importància al contorn de les figures, per ell la línea és molt important. Pel que fa a la llum, es una llum pròpia, igual que un còmic. En referència a l’espai tridimensional, la combinació de colors dona la sensació de que estem en una habitació, hi ha espai. (combinació de colors de la paret, el terra, el sostre, etc.). Per últim, l’expressivitat ve donada pel traç i la vivacitat dels dibuixos dona una sensació d’una certa alegria i desordre..., per la vitalitat que transmeten el color.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició en la que Miró parteix del quadre del barroc holandes, del segle XVII que ha imitat, a més, surten els mateixos elements composats quasi igual que el quadre holandes, “El tocador de llaüt”: tota l’escena es desenvolupa en una habitació, apareix un músic, una finestra, el gos, una taula, el gat, etc, però la dona que seu en la cadira, queda com diluïda entre la taula, que diríem que s’unifiquen aquestes dos figures formant la taca blanca que veiem en el quadre. Tots aquests animals i objectes semblen que ballin, per últim, hi ha objectes que es poden identificar, però d’altres no. Però ja és aquesta la intenció de Miró, ja que no te la voluntat de copiar el quadre si no que vol inspirar-se. La taula i la dona queden insinuades.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miró troba la frontera entre la realitat y el somni, la realitat i lo imaginari. Es situa a ala frontera , no és decanta ni per un ni per altre. I això te molt de mèrit, ja que crea un món propi, deixant de banda si ens agrada o no.

Evolució de Miró, distingim varies fases:
1) període inicial, representatiu: recerca d’un llenguatge propi més representatiu “La masia” - és com una mena de catàleg d’objectes
2) segon període, quan ell esta en contacte directe amb Paris i els surrealistes. El quadre que estem tractant pertany a aquesta època
3) fase: “Vull assassinar la pintura”, va dir.
Va fer experiments molt estranys, va perdre l’orientació
experiments molt estranys, va perdre l’orientació
4) fase: es la que pertany a la guerra civil espanyola i a la postguerra.. Va estar aïllat, ja que era República. “(natura morta amb sabata vella). Al final d’aquesta fas: “Nocturn”, S’aïlla del món, i comença a pintar astres

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Pertany al surrealisme (corrent que neix a Paris, el promotor del qual va ser André Bretone). Corrent que no utilitza la raó, sinó l’automatisme.
2 tendències del surrealisme
1.- representa imatges de manera automàtic. Es a dir, fer un dibuix sense pensar, fent altres coses, automatisme. Andree Massone i Miró (tot i que Miró no es tan automàtic com l’altre)
2.- surrealisme oníric, que procedeix dels somnis. El màxim representat Renne Magritte, Dali, Marx Ernst

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra es per a Miró trobar el seu llenguatge propi, que no pararà aquí, ser un investigador de la pintura, sempre va buscar més enllà i per a la venda.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem davant de l’època dels totalitarismes, en el que la fugida dels règims totalitaris, molts artistes surrealistes va anar a parar a les Amèrica, que es va convertir conjuntament amb altres artistes, en la potència número 1 de l’art.
Miró acaba marxant d’Espanya a causa de la dictadura franquista que s’imposà al país. Més endavant, també va haver de fugir de França però aquest cop degut als nazis.

Context artístic
Ens trobem en l’època dels ismes. Tot s’hi val, es quan sobre un camí per artistes com Miró.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Inspirat en el barroc holandes del segle XVII, del qual s’inspira en el quadre de Sorgh “El tocador de Llaüt” i el condiciona en la creació del seu quadre.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L’any 1928 Miró viatja a Holanda, i queda fortament impressionat per alguns pintors holandesos del s. XVII, ell va pintar una sèrie de quadre en els que els interpretava, però a la seva manera. Va prendre com a referència “El tocador de llaüt” de Sorgh, fins i tot, podríem dir que el quadre te un cert to d’humor, Miró el pinta seguin un criteri arbitrari, no pas seguin la realitat

Significació (missatge)
No te una significació en si, però ell troba la seva pròpia línia, el límit entre la realitat i la irrealitat, una mica més i es totalment irreal.

Tableau II

2008-07-13T11:45:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Tableau II
Autor: Mondrian, Piet
Datació: 1921 - 1925
Estil: neoplasticisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela
Localització actual: col·lecció Max Bill, a Zurich

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors basics i els "no colors" o colors neutres utilitzats per Mondrian (blanc→ suma de colors, negre→ absència de colors) com el dibuix. En quant a la pinzellada, es una pinzellada no destacable i dissimulats
Pel que fa a la llum, trobem una llum pròpia. En referència a l’espai tridimensional, es un quadre sense profunditat.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició donada per zones de colors, hi ha quadrats mes grans que altres, com si fos una creu de mar amb dues aspes una: superior esquerra – inferior dreta i inferior esquerra – superior dreta tots dos passant pel centre.
- El ritme el ve donat pels colors, no obstant, la distribució dona un dinamisme, pels colors,

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Mondrian junt amb Theo Van Doesburg i Jerrit Rietvelt, neoclassicista i investiguen la geometria i arriben al color, amb un estil mes gros, l’abstracció geomètrica.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
El naixement del neoplasticisme es produeix a partir d'un procés de simplificació i de recerca de l'essencial en l'obra d'art. Observem que Mondrian arriba, per simplificació, al cubisme analític, la seva primera influència. Posteriorment encara seguirà evolucionant fins arribar al tipus d'obres que el van fer famós.En aquest procés al final només queda, al final, la línia vertical i l'horitzontal i els colors primaris i els no-colors. Una evolució similar també s'observa en els moviments d'abstracció geomètrica soviètics (suprematisme, constructivisme...) Són coneguts els vincles amb De Stijl de l'artista soviètic El Lissitsky i la seva mútua influència.Mondrian pretenia alliberar l' obra d'art de la dependència de la percepció i del tarannà de l'artista, rebutjant les qualitats sensorials per expressar allò universal i absolut que oculta la realitat.El neoplasticisme també el trobem present, a part de la pintura, en l'arquitectura i el disseny industrial.Autors: Van Doesburg, Mondrian (pintors); Rietveld (arquitectura i disseny industrial); Oud (arquitecte)

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de l’obra es de recerca i investigació, noves vies d’expressió i que era possible establir i plasmar un ordre universal i també de subsistència per l’artista, per la posterior venda.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem en l’època dels -ismes, mitjans anys vint, en el moment en el que els avantguardes es desenvolupen de forma desbocada.Mondrian pertanyia als teòsofs (teologia i filosofia), que creien que el cosmos tenia una harmonia universal, cosa que volen plasmar en les seves obres
3.3 Destacar relacions i influencies.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta son els colors primaris, recerca en els colors... i l’estudi de les formes i dels colors fins a arribar a l’essència

Significació (missatge)
Creuen que el cosmos te una harmonia universal cosa que volen plasmar en les seves obres

Composició IV (o Batalla)

2008-07-11T07:49:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Composició IV (o Batalla)
Autor: Kansdinsky, Wasily
Datació: 1911
Estil: art abstracte
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,59 m 2,5 m
Localització actual: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, a Düsseldorf

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors variats, encara que destaquem el blau per la centralitat i també el groc, verds, vermells. Tots ells equilibrats entre càlids i freds. En quant a la pinzellada, es tracta d’una pinzellada marcada, en molts sectors, aquí no hi ha taca sinó que hi trobem els dos elements per igualtat entre la línia i la taca de color. Pel que fa a la llum, te llum pròpia.
En referència a l’espai tridimensional, es una pintura plana .
Per últim, l’expressivitat ve donada per la vibració de les línies, ens dona la sensació que l’artista s’ha buidat fent-lo.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició, trobem que el canto esquerra predomina la línia i al canto dreta predomina el color, amb un predomini del dibuix i del color, a més, tant a nivell de línia com a nivell de color es produeix un centre, gracies a les dues línies paral·leles que hi ha al quadre i per el color blau que et fa centrar la mirada.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Al estil al qual pertany aquesta obra es a l’abstracció, que es la que prescindeix completament de l’objecte i compon el quadre mitjançant la combinació de eines i colors

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
La data en la que considerem que neix l’art abstracte es al 1910 amb l’aquarel·la de Kandinsky, va morir poc abans d’acabar la II Guerra Mundial.
La pintura abstracte coincideix amb altres arts avantguardistes com es el cubisme, fauvisme ... A més, la seva producció es va dividir en dos etapes:
1910 al 1921 → Primera etapa (Abstracció lineal)
La primera etapa: Es el principi d’un dels seus primers llibres “La espiritualitat en l’art” on relaciona pintura, musica i tracta el ritme.
Etapa en la que veiem unes obres dinàmiques on s’estableix un diàleg entre les línies i els colors.
1922 al 1944 → Segona etapa (Abstracció racionalista i mes geomètrica).
Segona etapa: Entra de professor en una escola de disseny industrial “Bauhaus”.
La seva recerca adquireix un caire nacionalista i les seves obres eren mes geomètriques.
Escriu el llibre Punt i Línia sobre el pla en el qual ell desenvolupa una abstracció mes racional.
Aquest senyor va ser el fundador d’un grup impressionista Alemany “Der Blue Reiter”, juntament amb Franz Marc

Kandinsky marca amb la seva tendència el segle XX

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
El pintor rus va fundar el 1911, juntament amb Franz Marc, el moviment expressionista El Genet blau. La finalitat d’aquest grup no era l’emancipació de l’obra d’art de la seva funció de reproducció física.
Els artistes ja no volien reflectir el mon al quadre sinó que buscaven un llenguatge pictòric que permetés a l’espectador de comunicar-se amb la pintura.
Per a Kandinky, el quadre havia de ser independent i respondre a la cadena artista espectador.
Investigar noves formes d’expressió artística i aprofundiment de l’estètica artística com a única finalitat.
Pinten perquè volen.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem en l’època dels "-ismes" a principis del segle XX. Al 1911 ens trobem que les avantguardes artístiques estan en la fase d’explosió: fauvisme, expressionisme, futurisme, cubisme, avantguardes russes… de forma intensa, sobretot en els diaris i entre els intel·lectuals. A nivell polític es irrellevant, la tradició del mon es qüestionable.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Les influencies que va rebre Kandinsky varen ser l'art tradicional rus, amb els contes russos, els cubistes, fauvistes i neoimpressionistes. Ell deslliga el quadre de la realitat.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre s’inspira en una escena d’un conte de fades. Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d’un castell. A l’esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals s’enfronten per sobre de l’arc de Sant Martí.

Significació (missatge)
L’any 1913 Kandisnky afirmà que no pretenia donar als seus quadres un caràcter narratiu.
La historia doncs es un conflicte entre elements d’abstracció: el groc cridaner i el blau intens, la corba i l’angle.
Es una batalla entre oposats en busca de l’harmonia. (recta - corba; càlids - freds...)

Tres nus en el bosc (o Paisatge amb tres nus i Pastoral)

2008-07-11T07:48:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Tres nus en el bosc (o Paisatge amb tres nus i Pastoral)
Autor: Sunyer i Miró, Joaquin
Datació: 1913 – 1915
Estil: noucentisme
Escola: mediterranisme
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,25 m x 1,51 m
Localització actual: Museu Nacional d’art de Catalunya, a Barcelona

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors marrons i verds, de forma molt delimitada, i beixos i rosats en el cossos. En quant a la pinzellada, predomina la línia que el dibuix, línies ben delimitades amb el contorn, tallades en sec, que ens dona la impressió en que hi ha mes dibuix que pintura. Pel que fa a la llum es tracta d’una llum irreal y/o pròpia, ja que els objectes s´autoiluminen, els cossos marquen les parts mes importants. En referència a l’espai tridimensional, no te horitzó, fet en una posició elevada i fa que el quadre sigui hermètic i dona una certa sensació de pla i sense perspectiva àrea.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició formada amb un punt de vista alt, verticalitat, tendència cap al centre i segmentació del quadre amb franges verticals, es tracta d’un quadre unitari (sense relació entre elles).
- El ritme ve marcat per les posicions dels cossos que ens tendeix cap al centre (verticals i horitzontals).

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Les influencies de Cézanne en Sunyer en relació de colors i tècnica, i també en el tema, cosa que es va posar de moda en Cezanne i boguen, mons idíl·lics, nuesa...

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra la situaríem en el mediterranisme, aparegut dins del noucentisme amb el classicisme conjuntament amb el mediterranisme, com a principal Joaquim Torres Garcia (classicista), i el mediterranisme que agafen com a tema el mediterrani com a paradís perdut.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Es estrictament comercial, amb una certa funció ideològica, voluntat i reivindicació de identificar Catalunya amb la mediterrània amb els valors classicistes, també una funció propagandística de subtil ideologia.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem en l’època del Noucentisme que apareix desprès del modernisme i es el substrat cultural d’un cert moviment de la burgesia catalana de reivindicacions pròpies, també trobem l’aparició de la Mancomunitat de Catalunya, amb aquest auge de moviment de nacionalitat catalana.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Les influencies de Cézanne i Renoir en Sunyer en relació de colors i tècnica, i també en el tema, cosa que es va posar de moda en Cezanne i boguen, mons idíl·lics, nuesa...

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Es tracta d’un nus en un paisatge mediterrani, on hi han tres dones nues a sota una pineda, amb una vegetació clarament mediterrani (propi i català)

Significació (missatge)
La relació entre la natura i la dona, com a mare de les coses, es una visió idealitzada de Catalunya i de la mediterrània i amb aquest lligam es pot arribar a entendre un perfil creador, també la dona s’està regeneracionant amb aquests valors de duresa.

Paisatge de l´Estaque

2008-07-10T19:16:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Paisatge de l´Estaque
Autor: Braque, Georges
Datació: 1908
Estil: cubisme analític
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 81 cm x 65 cm
Localització actual: Kuntsmuseum, a Berna

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors dels quals son limitats, en la part inferior trobem els colors càlids, ocres, verds... i desprès a la part central, hi trobem els colors grisos i liles, i a sobre colors foscos, el cubisme limiten molt el color i a més, valoren més la geometria abans. En quant a la pinzellada es tracta d’una pinzellada marcada i ampla, al mateix temps esta sotmesa en unes línies que marquen les formes geomètriques, en prismes
Pel que fa a la llum, es tracta d’una llum irreal perquè no afecta globalment al quadre, i a més, cada prisma esta il·luminat independentment d’un de l’altre. En referència a l’espai tridimensional, el quadre es combina, la tridimensionalitat amb el pla, gracies a les ombres, ja que tracta la profunditat amb el poble però la part de baix es pla..

2.2 Elements formals
- Es quant a la composició s’estructura a partir de formes geomètriques a partir de prismes. Sembla cristalls de quarts
- El ritme ve construït a partir de la pinzellada que dona una sensació de caos, es a dir, un ritme caòtic, a la part central i superior que fan del quadre, es un embolic del quadre, i posicionalitat vertical

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Aquesta obra pertany al Precubisme (1908-1909), la primera fase del cubisme on els elements son irreconeixibles però se’n destaquen les formes geomètriques subjacents; es l’època on mes es nota la influencia de Cezzane.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
TENDENCIES CUBISTESPrimera fase → Precubisme (1907/1908 - 1910) on els elements són irreconeixibles però se'n destaquen les formes geomètriques subjacents; és l'època on més es nota la influència de Cézanne. Per exemple: Paisatge de L'Estaque - Braque.Segona fase → Cubisme analític (1910 - 1912) on l'objecte és totalment disseccionat i a penes es reconeixible; és l'època més intel·lectualitzada. Per exemple: Retrat de Daniel-Henry Kahnweiler - Picasso.Tercera fase → Cubisme sintètic (1912 - 1916) on els objectes tornen a ser reconeixibles gràcies a què es recomposen a partir de grans àrees de color. Per exemple: Ampolla de "Vieux Marc" - Picasso.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de l’obra es la recerca personal de noves formes d’expressió, trencar amb les normes. La funció principal de quadre era de subsistències, els venia per poder viure.
Els artistes deixen d’anar als salons i treballen als Marxants (jo et compro el que pintes i jo ho venc. Es com un manager).
A més, també apareixen les galeries

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Principis del segle XX i finals segle XIX. Ens trobem en el colonialisme, amb l’exportació d’elements de altres cultures. Einstein crea la teoria de la relativitat (1905) i es comença a qüestionar la percepció de l’espai.
La Primera Guerra Mundial talla amb el cubisme.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Com a influencies amb Braque, destaquem el pare del cubisme, Cézanne, l’art primitiu y/o africà.
A l’any 1907 es va fer una gran exposició de Cezzane, l´any 1906 ell va morir i tots els artistes van anar i el van agafar com a punt de partida.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta l’obra es la d’un paisatge cubista, però amb el predomini del precubisme

Significació (missatge)
Aquesta obra no te significació. L’autor fa un recerca pictòrica.
Els artistes deixen d’anar als salons i treballen als Marxants (jo et compro el que pintes i jo ho venc. Es com un manager).
On també apareixen les galeries.

La ratlla verda (o Madame Matisse)

2008-07-10T19:15:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La ratlla verda (o Madame Matisse)
Autor: Matisse, Henri
Datació: 1905
Estil: fauvisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 40,5 cm x 32,5 cm
Localització actual: Stantens Museum for Kunst, a Copenhaguen

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre on en destaquem els colors vius i plans (zones de color uniforme) sobretot vestit, cara... amb us de complementaris (verd - vermell, groc - blau...) que li dona equilibri. En quant a la pinzellada, es una pinzellada visible, llarga i marcada, gruixuda també utilitzada en resseguir els contorns. Pel que fa a la llum, pretén ser llum natural sense ser-ho, si pot veure en el rostre de la cara, fa una revisió a la seva forma de la representació de la llum natural, el verd central de la cara representa la diferencia entre la zona càlida i la mes fosca
En referència a l’espai tridimensional, no interessa a partir d’aquesta època, la representació del 3D no interessa, a partir d’ara els quadres son quadres i no un forat de la realitat, nomes hi ha una lleu efecte de profunditat trobat al costat de la mandíbula per la part dreta.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició amb una figura de front, una característica important del tractament de la figura, poc aire en el quadre el just. La línia de l’eix marca la pauta central i equilibri entre colors basics i complementaris- El ritme es estàtic, ja que es un retrat d’un bust.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
A començaments del segle XX es van desenvolupar amb gran rapidesa un seguit de tendències estètiques que van canviar notablement el panorama artístic tal com es coneixia fins aquell moment. El resultat foren nous llenguatges i noves maneres d'explicar el món que ens envolta.
El fauvisme és una tendència efímera (1905-1907) de la història de l'art que té molts punts en comú amb l'expressionisme. Però a diferència d'aquest , que partia del món interior de l'artista, el fauvisme té un aire més desenfadat, li agrada el contacte amb la natura i participa més del concepte de la joie de vivre (l'alegria de viure)
El seu nom (fauve) vol dir 'fera' en francès i els va ser posat pel crític d'art Louis Vauxcelles que en veure una escultura tradicional enmig d'on s'exposaven els quadres dels fauves, de colors valents, va exclamar: "Donatello parmi les fauves".
Simplificació de les formes, com els artistes de Die Brücke. Tendència cap a l'esquematisme, sempre dins un art força immediat.
ús del color pur, violent i arbitrari. Busquen el contrast en el que podem considerar un remanent de la influència dels impressionistes.
Tècnica pictòrica, amb predomini de la pinzellada.
Temàtiques: paisatges, interiors, figures i retrats
Autors: Matisse, Derain, Dufy, Vlaminck, Marquet, Van Dongen, Braque.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta pintura es la recerca i investigació de l’estil i tècnica i també com a exposició i venda al públic o galeries d’art, es època on els salons perden interès

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context cultural
Ens trobem a principis de segle XIX, en el que la investigació de la recerca artística va a velocitat rapida, a Paris per excel·lència i es desenvolupa al marge dels règims politics. Trobem canvis artístics, on la ment s’obre produïda a França de forma rellevant

3.3 Destacar relacions i influencies.
Destacat pels colors vius i forts, sens cap part teòrica un recull de les ultimes tendències (llibertat de temes, juxtaposició dels colors...)colors vius, però amb ordre i equilibri.
El primer ven de Gauguin, Van Gogh, L’art africà (primitiu) ve donat perquè es va posar de moda gracies a les colònies que tenien els europeus de les metròpolis, es diu que Matisse va ser qui el va posar de moda aquest estil
A partir d’aquest estil s’inaugura els avantguardes del segle XIX, el primer moviment d’avantguarda que inaugura el segle, mes tard Picasso pintarà els cubisme que serà l’autèntica avantguarda.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)Es tracta d’un retrat diferent en un primer pla, un bust, te un cert enquadrament classicista, un tema clàssic tractat de forma innovadora
Significació (missatge)
No vol reflectir el rostre de la seva dona, sinó que d’alguna manera interpreta noves maneres, es un exercici d’innovació i d’expressar les coses de diferent manera.

La càrrega (o Barcelona 1902)

2008-07-09T08:05:00.004+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La càrrega (o Barcelona 1902)
Autor: Casas, Ramon
Datació: 1899 - 1903
Estil: modernisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 2,98 m x 4,7 m
Localització actual: Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors terra, blanc i marrons que contrasten amb els punts de llum. En quant a la pinzellada, es una pinzellada solta agafada dels impressionistes sobretot en molts quadres k hi tracta les multituds. Pel que fa a la llum, es natural i homogènia, sembla ser cap a la tarda en que no si destaca ombres. En referència a l’espai tridimensional, hi trobem la perspectiva aerea en que es veu la llunyania.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició, hi trobem un desplaçament de la gent al voltant del quadre s´en mes ple i al centre ser mes buit, amb aquesta composició l’artista ens incorpora en l’escena retratada.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Casas va tenir una formació acadèmica que van trencar amb els temes contemporanis, i quotidians amb una menor mida amb la tècnica apresa i donada dels impressionistes, temes quotidians i composicions agosarades.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
El terme "modernisme" va ser utilitzat des dels anys vuitanta del segle passat a Barcelona per a designar una voluntat de ruptura pel que fa a l'immediat passat. Aquesta ruptura es va expressar en primer lloc a través d'una temàtica naturalista i d'una voluntat de contacte amb el París de fi de segle on van elaborar les seves concepcions estètiques Ramón Casas i Santiago Rusiñol, a partir principalment de 1890. Ambdós es van identificar amb pintors menjo Degas o Whistler, interessats en una temàtica naturalista i urbana, allunyada de la visió convencional del impressionisme però amb preocupacions semblants. Rusiñol, a més, a partir d'un determinat moment, va tenir un contacte molt estret amb l'estètica simbolista de la qual va ser principal introductor a Espanya i que va impregnar tota la seva obra. El que importa és que aquest món estètic va iniciar un procés de canvi que va suposar per a l'art la introducció successiva de novetats i la concepció de l'art com una totalitat, destinada a més a transformar-se en tots les seves més diversos aspectes. Així la segona generació del modernisme, aquella que es pot identificar en els termes convencionals de la Història de l'Art amb el postimpressionisme, va introduir una ruptura encara major, perceptible en l'obra molt original i autòctona de Joaquín Mir, en la untuositat cosmopolita de Anglada Camarasa o en el món expressiu de Nonell. En aquest context es va formar Picasso en la capital catalana a cavall entre dos segles. D'altra banda el món de l'art es va veure transformat en la seva totalitat i no tan sols la pintura. L'escultura, per exemple, va experimentar una destacada influència del simbolisme. En el mobiliari es va introduir un estil molt present en l'Europa de l'època; aquesta caracterització val també per a la joieria. Alguna cosa molt característic del modernisme és una concepció total de l'art destinada a transformar la vida i amb una voluntat de transformació dinàmica.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta pintura es l’exposició i la posterior venda al públic.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
De la mà d'Antonio Cánovas de Castillo, Espanya va retornar en 1875 a la forma de govern tradicional i a la dinastia borbònica amb la figura d'Alfonso XII, fill de la destronada Isabel II. Liquidada la Tercera Guerra Carlista i obtinguda l’aprovació internacional per a l'opció restauradora, les preocupacions dels nous governants es van centrar a oblidar les turbulències del Sexenni Revolucionari i redactar un text constitucional ajustat a les necessitats del moment.

La Constitució conservadora de juny de 1876, la més sòlida del panorama nacional al mantenir-se en vigor fins al cop militar de 1923, regulava una monarquia limitada en la qual la Corona es reservava amplis privilegis gràcies al control del poder executiu (nomenament i cessament del govern) i de la vida parlamentària (dissolució de les Càmeres, sanció i promulgació de les lleis). La defensa de la sobirania conjunta (Rei-Corts), de la qual Cánovas era el seu principal valedor, sintonitzava amb la reeditada confessionalitat de l'Estat, la imprecisió a l'hora de regular els drets ciutadans, pendents per tant del desenvolupament normatiu posterior, i un sens fi de calculats silencis, que feien de l'ambigüitat la clau de la seva dilatada vigència. El bipartidisme amb conservadors i liberals alternant-se en el poder, va trobar en Cánovas i en Práxedes Mateo Sagasta als carismàtics dirigents d'aquest sistema oligàrquic i caciquil, que va funcionar amb minuciosa regularitat fins al nou segle. La desesperació d'ambdós capdavanters i el fraccionament dels seus respectius partits, víctimes d'ambicions i lluites internes, van acabar amb aquest disseny polític.

L'aïllament internacional d'Espanya durant la centúria vuitcentista, abstreta en la resolució dels seus problemes interns, va determinar una política exterior pragmàtica, eclèctica i pessimista (“no tenen aliança els quals volen, sinó els quals poden”, líder conservador).

L'any 1898 s'inscriu dintre de la redistribució colonial internacional motivada per l'expansió imperialista, amb notes peculiars doncs es tractava d'una guerra amb EEUU l'epicentre de la qual estava a Cuba, davant la qual es van inhibir les potències occidentals. La pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines va sumir al poble espanyol en una profunda crisi. L'impacte d'aquesta liquidació colonial en la societat espanyola va suscitar una profunda autocrítica sobre les causes i possibilitats de remei de tantes flaqueses.

Flanquejat el segle XX, la pujada al tron d'Alfonso XIII en 1902 va donar començament a un regnat on anaven a resultar fallits els intents d'Antonio Maura i José Canalejas de bandejar el caciquisme i assolir l'anhelada regeneració nacional. Esdeveniments com la Setmana Tràgica de 1909, que va aliar als socialistes amb els republicans en contra del govern, o la interpretació d'atac frontal a l'Església i ruptura de relacions amb Roma arran de la Llei del Cadenat de 1910, evidenciava la visceralidad amb que encara s'abordaven alguns temes sense resoldre i les al·ludides interferències de poders, tret medul·lar de la contemporaneïtat espanyola.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Casas va ser influenciat pels impressionistes, com Manet, Monet, Toulosse... mes tard, Casas tindrà imitadors.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta es de caire social, on la conflictivitat obrera en que es retrata es un conflicte irreal, que denuncia la repressió obrera de l’època en que el propi Casas descendia d’aquestes arrels. Es tracta d’un quadre creat abans a la vaga general del 1902.

Significació (missatge)

Stabile–Mobile “Oshkosh”

2008-07-09T08:00:00.002+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: Stabile–Mobile “Oshkosh”
b. Autor: Calder, Alexander
c. Cronologia: 1965
d. Escola o país: americana
e. Estil: art cinètic

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
S’inspira en les formes que floten en l’univers, simular el moviments dels astres, que trobem en una de les formes, la més gran que representa el Sol i els altres dos, la Terra i la Lluna que simulen el moviment dels cossos. Es tracta d’una al·legoria del sistema solar.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es tracta d’una escultura exempta policromada i dempeus amb el filferros i plaques de metall.

b. Elements formals:
Es tracta d’una escultura amb una reducció de color, blanc i metàl·lic fosc de la base, es tracta de formes en moviment propi, que te un punt de vista circumvalatoriEn quant a la composició trobem que la part estable es mes grossa aspecte mes pesant i ample per la base i més esvelt cada vegada que ens anem elevant hi ha uns filferros que articulen unes formes circulars que son la part mòbil de l’escultura i que ens dona una sensació de lleugeresa

4. Dependències i influencies posteriors
Alexander Calder va començar com a enginyer i posteriorment part d’aquest coneixement la va aplicar a l’art. Va ser el primer en introduir el moviment en l’escultura (mòbils), sota l’etiqueta anomenada art cinètic, on es belluguen dos conceptes: el moviment real, que es aquell moviment que fa l’obra per causa externa i el moviment virtual, que es el moviment que fa l’espectador enfront a l’obra, apropar-se o allunyar-se de l’obra. Més tard va tenir una gran amistat amb Miro de qui Calder va ser influenciat per les formes de Miro

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
.125 (1957) placa d'acer, varetes i pintura
La Espiral (1958) placa d'acer, vareta i pintura, 360 de "alt; Públiques monumentals per a mòbils Casa de l'U.N.E.S.C.O a Paris
Teodelapio (1962) placa d'acer i pintura, monumentals estable, en Spoleto, Itàlia
Hombre (1967) d'acer inoxidable placa, perns i pintura, 65 "x 83" x 53 ", monumentals estable, Montreal (Canadà)
La Grande Vitesse (1969) placa d'acer, perns i pintura, 43 "x 55" x 25 ", Grand Rapids, Michigan

6. Diferencies amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Es poden trobar estables i mòbils enormes fets per Calder en dotzenes de places i edificis públics de Brussel·les, Chicago, Ciutat de Mèxic, Veneçuela, Montreal, Nova York i moltes altres ciutats.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Eren obres creades per vendre-les y/o omplir espais, com eren bancs, parcs, monuments, llocs públics...

9. Context històric i artístic
Context històric
Ens trobem als anys 60, es tracta d’una relació indirecta amb l’obra on trobem grans canvis socioeconòmics i ideològics i on hi ha una prolongació de les idees del surrealisme.

Figura ajaguda

2008-07-08T08:29:00.001+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: Figura ajaguda
b. Autor: Moore, Henry
c. Cronologia: 1938
d. Escola o país: Gran Bretanya
e. Estil: surrealista

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Es tracta d’una dona ajaguda, on es resalta els atributs femenins respecte als altres atributs, on la zona del ventre hi es troba el buit, amb la incorporació de Moore d’aquest terme, esta inspirat en escultures precolombines i prehistòriques que tractaven la dona com a deesa.A partir d’aquí la significació de l’escultura va molt unida a ell i tambe es diu que tracta la continuïtat de la natura.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Escultura exempta, jacent i talla en pedra, monocromada en marró, el color del material.

b. Elements formals:
Es tracta d’una escultura amb una superfície rugosa, en una pedra no prou polida, escultura exempta, important el buit (el centre) amb formes tancades, amb una certa deformació

Amb formes justes que s’identifica amb la dona i la zona reproductora de la dona es el buit (la part mes important), amb la idea de cavitat i la escala es mes aviat petita i comprimida amb múltiples punts de vista.

Es tracta d’una dona ajaguda, representada amb desproporció i esquemàticament, amb predomini de forma arrodonida que envolta el buit i la matèria envolta el centre que es vol destacar, sembla una maqueta d’una obra que es pretenia fer en grans dimensions.
Una gran importància del buit en les obres, que combina el buit amb ple.

4. Dependències i influencies posteriors
Desprès de Rodin, es l’escultor amb més importància
Influencia directa de l’art primitiu i precolombí, sobretot la cultura maia que va ser un gran referent, i amb la inspiració de el Chac-mool de Chichén-itzá (Yucatán), referent de totes les figures reclinades i a partir d’objectes naturals el proporciona inspiració per altres coses, com figures humanes.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Henry Moore: Figura reclinada
Escultura buidada al bronze l'any 1951. Està ubicada a la Scottish National Gallery of Modern Art, a Edinburgh

Henry Moore: Art Gallery of Ontario
Panorama de la col·lecció Henry Moore de l'Art Gallery of Ontario, al Canadà. Aquest museu acull la col·lecció pública més gran d'obres de l'escultor. Ens és útil per veure juntes diferents tipologies d'escultures.

Henry Moore: Knife Edge – Two Piece
Obra buidada al bronze i realitzada el 1962. Ubicada davant de les Houses of Parliament, Westminster, a Londres.`

6. Diferencies amb altres solucions coetànies
No va tenir cap escola o cap corrent que el seguis a Henry Moore.

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Exposició en llocs públics, amb el destí d’un comprador per exhibició

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
A partir d’aquí la significació de l’escultura va molt unida a ell i també es diu que tracta la continuïtat de la natura.
La funció es per la exposició en llocs públics, amb el destí d’un comprador per exhibició

9. Context històric i artístic
Context històric
Època d’entreguerres, amb l’auge del feixisme en les politiques europees i la posterior lluita contra feixisme part de la democràcia, Moore va col·laborar en la causa republicana espanyola.

Context personal
Moore no estava d’acord i feia rebuig en les categories artístiques
Ell formava part del surrealisme, però va ser expulsat l’any 1938 perquè va ser acusat de ser massa religiós en les obres i va començar a fer obres de deus i deesses històriques i els surrealistes eren molts paradigmàtics.

Desconsol

2008-07-08T08:27:00.002+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: Desconsol
b. Autor: Llimona i Bruguera, Josep
c. Cronologia: 1907 (al 1917 es fa una rèplica al parc de la Ciutadella)
d. Escola o país: Catalunya
e. Estil: modernista, encara que també es simbolista

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Reflecteix el sentiment mateix del desconsol a partir de la figura d´una dona jove caiguda sobre uns esglaons. La noia té els cabells sobre el rostre i deixa que l’expressió de la seva tristesa sigui un tors abatut, amb els músculs sense tensió ni força.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es tracta d´una escultura exempta en pedra, entre sedent i jacent
b. Elements formals:
Aquesta escultura es asimètrica, i esta composada sobre unes formes tancades, tancada en ella mateixa amb gran gestualitat, preocupada, sinuosa i delicada, es tracta d´una escultura estàtica...amb una expressivitat es veu amb el cos ja que sense veure-li la cara, nomes amb els gestos del cos, ens deixa veure els sentiments i el mon interior. En destaquem l’acabat diferent, un cos precís i el cabell difumina. Llimona va tenir gran influencia de l'escultor impressionista Rodin que mitjançant una renovació tècnica feia jocs lumínics. La llum juga un paper molt important dins l'obra ja que lo confereix un atractiu especial mitjançant els efectes de llum i ombra que juguen amb el cos de la dona i el reflex del blanc sobre la superfície del marbre blanc.
En quant el punt de vista mes especial amb possibilitat de circumval·lació i buscant un punt d vista que sigui el millor, però es pot veure per tots els costats, esta cuidada per tots els llocs. Les dimensions són gairebé quadrades: 67 cm x 76 cm x 67 cm, mides més petites que l'escala humana. Està inscrita dins d'un cub imaginari. Per últim, es una figura idealitzada pels cabells, els braços, els peus... Cal remarcar que la superfície es tractada de manera desigual en segons quins llocs, no te el mateix tractament el cos que la base de l’escultura.

4. Dependències i influencies posteriors
Rodin, gran referent en tots els artistes en aquesta època.
Llimona es va formar a Roma i Paris en l’escultura i en aquests moments ja esta consagrat.

Llimona pertanyia a una entitat AL CERCLE ARTISTIC DE SANT LLURC, creada també pel seu germà (també pertanyia Gaudi) que fins i tot, va arribar a ser president on s’agrupaven artistes catòlics, tenia una funció medieval (valors medievals), a nivell d’experiència: d’aprenent..., aquesta entitat va tenir molta influencia a generacions posteriors i la forma dels germans Llimona tindrà una gran importància arreu del país.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola

6. Diferencies amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
N’hi ha diverses repliques, de les quals la més popular es va col·locar al 1917 al centre de l’estany que hi ha davant del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona. Actualment es troba “l’original” al MNaC de Barcelona.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Es veu una noia jove, nua en una postura d’abatiment màxim en un espai natural. En aquesta escultura és la gestualitat mateixa del cos i no del rostres de la figura, amagada entre els braços, l’encarregada de transmetre el sentiment, cal dir que el nus de Llimona no busquen la sensualitat, sinó representen noies joves, amb una aura de castedat, puresa i serenor. Són nus místics i cristians.

Desconsol va ser presentada a la cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona de 1907 en la categoria d’escultura que va aconseguir el premi d’honor.

9. Context històric i artístic
Context històric
Ens trobem al modernisme, en fase final moviment consolidat que omple l’espai cultural i artístic de Catalunya. Es relaciona en l’Espanya de baixa forma.

Context personal
Explica l’estat personal de l’artista, la mort de la dona al poc de temps de l’obra i l’artista va patir una ulcera a l’estómac.

Llimona pertanyia a una entitat AL CERCLE ARTISTIC DE SANT LLURC, creada també pel seu germà (també pertanyia Gaudi) que fins i tot, va arribar a ser president on s’agrupaven artistes catòlics, tenia una funció medieval (valors medievals), a nivell d’experiència: d’aprenent..., aquesta entitat va tenir molta influencia a generacions posteriors i la forma dels germans Llimona tindrà una gran importància arreu del país.

El profeta

2008-07-06T08:31:00.003+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: El profeta
b. Autor: Gargallo Catalán, Pablo Emilio
c. Cronologia: 1933
d. Escola o país: Espanya
e. Estil: Cubisme

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Es tracta d’un personatge que sembla estret de la Bíblia (Joan Baptista) que intenta alliçonar els seus seguidors, amb gestos bevents, energia, comunicativa.. extreta de la pròpia font de l’autor.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es tracta d’una escultura exempta dempeus amb 235 m (alt) x 65 cm x 50 cm, en fossa a la sorra en bronze patinal, aquesta obra incorpora el buit en l’escultura. La tècnica de forja, que consisteix en escalfar les peces i incorporar-les en calent entre elles, i anar picant, fetes de tub ondulat.

b. Elements formals:
Es tracta d’una escultura de textura llisa. En quant a la composició es, a partir d’un eix vertical que ve compensada pels elements externs de l’escultura i crea l’escultura, creades per les concavitats i convexitats dels laterals. El basto fa un paral·lelisme amb el cos.Dona la sensació d’una escultura oberta, amb gran expressivitat, esta clavat al terra, es dinàmica, es una mica més gran que la figura humana i això li dona poderEls punts de vista, millor per davant (frontal) i els millor costats, el migs costats, i invita a la circumval·lació. La figura esta recoberta d’una pell de xai (línies ondulades).

4. Dependències i influencies posteriors
Gargallo es un escultor que va començar en el modernisme i evoluciona cap al cubisme i escultura que incorpora el buit a dins seu, i es influenciat per Archipenko, a conseqüència de la incorporació del buit en l’obra, en quant a la temàtica art africà y/o primitiu Brancussi i Modigliani.
Influencia posteriorment a Picasso i altres.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Va començar en el modernisme i evoluciona cap al cubisme i incorporació personal el buit a dins de les seves obres.
Maternitat Obra realitzada cap el 1922. Formes vagament cubistes configuren una figura on les concavitats són l'element formal més destacat.

Petita ballarina espanyola Escultura feta en coure. Realitzada l'any 1927. 37 x 14 x 11 cm. Ubicada al MNAC, a Barcelona.

Arlequí amb flauta Escultura en ferro forjat realitzada el 1931. Les seves dimensions són 98x42,5x 41 cm. és propietat del Centre Georges Pompidou de París. Un tema recurrent del cubisme per a una obra on el buit també forma part de l'escultura.

6. Diferencies amb altres solucions coetànies
La diferencia de l’escultura tradicional es la incorporació per part de Gargallo del buit a dins de les seves obres i a partir d’aquest succés a Espanya el segueixen.

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
La funció d’aquesta obra es per exhibició i venda y/o comercial amb la creació a partir d’un motlle permet vendre, mes d’una copia i actualment les copies han acabat en diferents museus.
Té diversos significats entre els més destacats són: en el seu temps es necessitava un líder per portar a Espanya pel bon camí... i la família deia que sabia inspirat en l’home de l’estepa aragonesa.

9. Context històric i artístic
Context històric
Es produeix en un moment en que Espanya era republicana, concretament un període d´entre guerres. “Aquest profeta es un polític?”, ell volia retratar algun aspecte del ser humà i diuen que volia retratar a una mena de personatge aragonès, es tracta d’una obra culminant per a Gargallo.
Es l´inici de la connexió de l’escultura catalana i espanyola amb les avantguardes internacionals i juntament amb altres de Gargallo i Juli González, Dalí, Picasso i la introducció del buit i posterior influencia cubista, forjadora i externa (avantguardes).

Context artístic
Pablo Emilio Gargallo Catalán era de Saragossa i la família treballadora del ferro i va migrar aquí (Barcelona) i es reunia “Als Quatre Gats”, un bar on es reunien els modernistes i Gargallo anava allà.

Casa Kaufmann

2008-07-06T08:31:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Casa Kaufmann
Arquitecte: Wright, Frank Lloyd
Datació: 1935 – 1937
Localització: Bear Run, a Pennsilvania (EUA)
Estil: organicista
Materials utilitzats: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini
Sistema constructiu: amb materials industrials
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alçà sota una base de pedra, de la qual la casa es troba damunt d'una base sòlida, suportats pels murs de pedra i columnes de formigó armat, que són els elements de suport, i tot això el que aguanta son les diferents plantes de la casa amb unes terrasses que surten en voladís per sobre del paisatge. Cadascuna de les tres terrasses són la prolongació de l'espai interior..

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta pel mateix formigó que fa el sostre pla

2.3 Espais interiors
Es tracta d'una planta lliure, la planta és el resultat d'una suma d'espais, l'edifici s'articula al voltant de la xemeneia que es troba a la planta baixa, la xemeneia serveix com a eix vertical de l'edifici a part de la seva utilització per escalfar les plantes de la casa.
A partir de la xemeneia s’organitzen tots els espais per posteriorment rebre calor tots els espais del voltant. Interiorment tots els espais són senzills, no hi ha un programa decoratiu. Wright utilitza una cosa nova: la carpinteria de l'alumini i la pedra.
La lluminositat ve donada per les finestres. Hi trobem una prolongació dels espais interiors cap a l’exterior gracies a les terrasses

2.4 Exterior
Pel que fa l’espai exterior, trobem una perfecte integració a la natura, sembla que sigui un element més de bosc. La casa esta dividida en tres plantes, la primera esta al damunt de la roca, amb les terrasses que són les prolongacions, hi ha una primera terrassa a la planta baixa, la segona terrassa fa un angle recta i tapa part de la terrassa de baix i li serveix com de sostre, i la ultima terrassa s’obra amb un altre direcció. No te una única façana, sinó que en te múltiples

2.5 Estil
Arquitectura organicista

Tal com veiem a la fitxa sobre arquitectura racionalista, pot donar-se una confusió entre aquell concepte i el de Funcionalisme. El Funcionalisme parteix del concepte biològic que la funció crea l'òrgan. En arquitectura això voldrà dir que la forma d'un edifici o la disposició de les seves parts no vindrà donada pel criteri racional de l'arquitecte sinó per l'existència d'una necessitat que serà la que obligarà a aquella disposició o a aquella forma. El caràcter global d'un edifici vindrà definit, doncs, per la personalitat de cadascuna de les seves parts, parts especialitzades dins d'un tot. Podem comparar-ho al cos de qualsevol ser viu. Antecedents de l'organicisme són el modernista belga Henry van der Velde i Antoni Gaudí, però qui es considera que va formular-lo de manera més concreta va ser el nord-americà Frank Lloyd Wright.

L'obra de Wright pot dividir-se en quatre etapes:
· 1900-1910. Període clàssic. Escriu, viatja al Japó i construeix les seves famoses "cases de la praderia", cases d'estiueig amb planta de creu o amb forma de T i sostre a dos o quatre aiguavessos. Porxos com a prolongació dels interiors i relació entre la casa i l'entorn.
· 1910-1933. Període on usa formes geomètriques en cobertes i on destaca la continuïtat entre els espais interiors. Importants encàrrecs al Japó. Desenvolupa la idea de voladís que aplica a diferents projectes.
· 1933-1940. Construeix la casa Kaufmann i un edifici administratiu per a Johnson Wax. En el primer cas desenvolupa a la perfecció el seu ideal d'inspiració japonesa d'integració perfecta de l'habitatge en el seu entorn. Encàrrecs de moltes cases econòmiques prefabricades- que ell anomenava "usonianes", cases que s’estendrien espontàniament per tot el territori trencant la diferència entre camp i ciutat.
· 1940-1959. Fase de predomini de la planimetria corba i de gran varietat de dissenys. Construeix el Museu Guggenheim de Nova York.

Els aspectes més evidents de les construccions de Frank Lloyd Wright poden sintetitzar-se en:
· harmonització amb l'entorn (arquitectura japonesa)
· manca de decoració i importància dels materials vistos, diferents segons les etapes (maó, fusta, formigó…)
· interiors sobris amb materials de disseny industrial
· Autors: Frank Lloyd Wright, Alvar Aalto i els arquitectes del grup de Roma (barreja de racionalisme i organicisme)

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
Està construït en els anys en que Amèrica surt de la gran depressió econòmica i els rics són els primers en subsistir de la gran depressió, i són els anys de la post depressió i Amèrica surt dels efectes del crac del 29 i certs aspectes socials estan emergent i els hi permet fer-se cases com aquestes.
Ens troben a les portes de l'hegemonia Amèrica en vers el món.

3.2 Funció de l'obra
La funció és utilitària, pensada per viure, mes tard trobarem que la casa sera una autèntica fita en el món de l'arquitectura.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Parteix del seu ideal de casa, i quan neix el arquitecte el que veu és un món rural, i ell veu els ranxos americans que tenien forma de creu tradicionalment, i ell parteix de la tradició a partir d'un centre, per això la casa te un caràcter centrífug, i és a partir de la xemeneia on parteix la casa.

Pavelló Alemany

2008-07-04T21:51:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: Pavelló Alemany
Arquitecte: Mies Van der Rohe
Datació: 1929
Localització: Barcelona
Estil: racionalisme arquitectònic
Materials utilitzats: pedra (marbre travertí, ònix, granit), acer inoxidable i vidre
Sistema constructiu: amb materials industrials
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra s’aguanta per vuit pilars d’acer inoxidable cruciformes que son molt petits, i cromats per fora i que aguanta la coberta plana. La resta de murs nomes te funcions de separar i tancar espais i no de suport.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra esta coberta per una coberta plana i horitzontal, una mica desplaçada que per un canto provoca un voladís i per l’altra canto queda descobert

2.3 Espais interiors
El que fa aquest edifici es crear uns espais i una mena de planta lliure, perquè no hi ha cap referència geomètrica clara, el que mes destaquem de la planta es el predomini de la línia recta, els espais es distribueixen en funció de les necessitats.
Es confonen l’espai interior i l’espai exterior, frontera difosa dels espais interiors i exteriors, ja que no hi ha cap “marca” que fa que es delimita.
En la part interior en destaquem les cadires i les butaques que es diuen "Barcelona", la cadira Barcelona, tot buit, tenyida de blanc i amb pell, creades pel propi Van der Rohe, servien de tron al rei Alfons XIII i la reina, qui van inaugurar l’Exposició.
Hi ha una gran riquesa de materials, l’ònix, que fa de decoració i tancament, tan per la part interior com exterior.

2.4 Exterior
l’edifici està a dalt d’un podi, pel qual es puja a través d’unes escales. Fora trobem un gran espai amb una bassa d’aigua. Ens dóna una sensació de gran horitzontalitat com a edifici baix. Queda com camuflat amb absència de decoració. S’utilitza com a material de decoració els propis materials de construcció. Té punt de travertí

2.5 Estil
Els precedents de Van der Rohe, van ser Adolf Loos i Walter Gropius (fundador de l’escola de Bauhaus). L’estil prové de l’escola de Bauhaus que crea el racionalisme arquitectònic.
El Racionalisme es basa en la idea d’utilitzar racionalment totes les formes que existeixen al nostre abast
En general, el Racionalisme arquitectònic proposa:
la puresa de les formes, amb predomini de les rectes
manca de decoració supèrflua; el mateix material constructiu esdevé la decoració.
plantes lliures
construccions fetes a la mesura humana
integració dels edificis en els espais, ja siguin rurals o urbans, on es construeixen
importància de la planificació urbana sota els principis racionals; el racionalisme és un corrent molt important dins l'urbanisme contemporani, tant, que sense ell la fesomia de les nostres ciutats seria una altra avui.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Alemanya havia perdut la Primera Guerra Mundial i s’havia instaurat una república que pretenia regenerar al país volia demostrar al mon una imatge moderna i racional i van trobar a l’arquitecte que amb aquesta obra es va superar.
Després de la I Guerra Mundial, el Racionalisme es va desenvolupar des de la Bauhaus, una escola d’arquitectura i arts aplicades alemanya que va funcionar entre 1919 i 1933, any en què va ser clausurada pels nazis. Aquesta escola, fonamental dins de l’arquitectura i el disseny del segle XX, va ser dirigida al llarg dels seus 14 anys de durada pels arquitectes Walter Gropius, Hannes Meyer i Ludwig Mies van der Rohe. Després de la dissolució, bona part del seu professorat es va traslladar als EE.UU per treballar en llibertat.

3.2 Funció de l’obra
Servia per representar la república de Weimar, dins de l’exposició, actualment es la seu de la Fundació Mies Van der Rohe.

3.3 Contingut i significació de l’edifici
Obra creada per Mies Van der Rohe per ser presentada en l´Exposició Universal, fins que al 1986 va ser reconstruït amb la màxima fidelitat en el mateix emplaçament, en el que hi havia un edifici amb posterior enderroc, pels arquitectes Cristià Cirici, Ferran Ramos i Ignasi de Solà Morales.
Aquest edifici pretén simbolitzar els valors de la nova Alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció).

Casa Milà (o La Pedrera)

2008-07-04T21:51:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Casa Milà (o La Pedrera)
Arquitecte: Gaudí, Antoni
Datació: 1907 – 1910
Localització: Barcelona
Estil: modernisme
Materials utilitzats: pedra, maó, ceràmica i ferro
Sistema constructiu: amb materials constructius
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquest edifici malgrat l’aspecte sigui de pedra, l´interior es de ferro, es a dir, te una anima de ferro, la pedra ha estat forradada i es combinen amb la pedra i el maó segons la zona.
La façana aquí no es un punt de suport, es com independent de l’edifici, com un mur cortina, però sense ser-ho. Esta unida a l’estructura de l’edifici amb un sistema de tirants de ferro. Te una funció de tancament de l’espai. Pilars a tota la part interior, son molt d’ells irregulars, sense línea recta.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Son cobertes, tendeixen a ser planes, amb formes estranyes, cobertes de tipus plaques de guix, ja que es tracta d’un edifici d’apartaments.
Globalment, diríem que esta coronat per aquest terrat amb xemeneies, punts d’aire i caixes d’ascensor. Coberts amb unes formes escultòriques, les xemeneies tenen, la majoria, unes formes antropomòrfiques, un guerrer..., també uns tirabuixons, unes creus...

2.3 Espais interiors
Planta lliure, sense cap estructura geomètrica definida, que s’articulen enfront de dos patis. Alguns diuen que Gaudi es un precedent de l’arquitectura organicista, “La funció crea l’òrgan”. Tots els apartaments eren diferents i irregulars, els mobles dels quals havien de ser creats específicament a mà.
L’edifici te planta baixa, cinc pisos (amb la principal), un sotan i un àtic, en l´interior es rústic i construït en arc parabòlic.

2.4 Exterior
L’aparença exterior es de moviment, de tova, les onades d’un mar, per reduir l’efecte pesant de la pedra, el color que predomina es la pedra blanca i ferro forjat negre en les portes. Tot i així, es bastant cúbic per tant horitzontal
Inspirat en formes naturals, les baranes son branques i arbres. Amb formes naturals, absència de línia recta i predomina les formes corbes.

2.5 Estil
Tot i que Gaudi no sigui modernista, sembla molt mes del que mostra, modernisme català, gaudinià. Treballava molt el trencadís, sobres dels gerros i plats per enganxar-los sobre el ciment mullat.
Inspiració en les formes de la natura, es l’únic punt en comú amb l’estil i desprès, tot el que mes hi dona es diferencies entre arquitectes modernistes.
Precedent l’arquitectura organicista i que aquí es podria fer esment aquest estil. Màxim exponent: Frank Lloyd Wright.
A mesura que passa els anys, les obres de Gaudi tendeixen ha ser mes expressives, alguns el consideren el precedent de l’expressionisme alemany.
Es basava en el mètode funicular.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
La Setmana Tràgica, en el 1909. L’assalt a la revista el cu-cut. Catalanisme. Industrialització.

3.2 Funció de l'obra
Casa d’apartaments, habitatges particulars i funció utilitària.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Arquitectura orgànica, a part de construir l’edifici perquè visquessin la família Milà, també es dedicat a Roser Segimon de Milà que a mes, te inscrit “Ave Maria llena de Gràcia”
Naturalista amb homenatge a la Mare de Déu de Gràcia que finalment que va ser negat.
Deien que semblava un gran pastis en la seva època, fins i tot, abans de que acabes

Palau de la Musica Catalana

2008-07-04T08:17:00.003+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: Palau de la Musica Catalana
Arquitecte: Domenech i Muntaner, Lluís
Datació: 1905 – 1908
Localització: Barcelona (Catalunya)
Estil: modernisme
Materials utilitzats: ferro, vidre, ceràmica i maons
Sistema constructiu: amb materials constructius
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquest edifici esta suportat per una estructura de ferro, bigues i columnes, construïts amb materials industrials, antic per fora, renovat per dins. Destaca el tancament, el maó i el vidre, son els dos elements de tancament. El sostre es un precedent del mur cortina.
La forma de suport es similar al gòtic, en que el pes s’aguanta en les bigues, es com una reminiscència del gòtic com a estil d’esplendor a Catalunya.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
En la coberta trobem volta catalana, que es fa amb maó pla i que consisteix en cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.

2.3 Espais interiors
Aquí van treballar artistes, ceramistes, escultors... mes importants del seu moment, en destaquem el treball dels escultors, sobretot un jove Gargallo que treballava amb el modernisme i que va fer les escultures d´entre butaques i dos bustos.
Les muses de l’escenari van ser creades per... Eusebi Arnau i el mosaïcista Lluís Bru

2.4 Exterior
Alta decoració, gàrgoles, flors... abundància de decoració, en un canto hi ha un grup escultòric de Sant Jordi.

2.5 Estil
El modernisme català és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix del cansament de l'estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del segle XIX i precedirà el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del segle XX. Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
Catalunya és la fabrica d’Espanya, pujança de la burgesia catalana, anys postrenaixença en la qual la burgesia catalana està en auge polític.

3.2 Funció de l'obra

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Es tracta d’una sala de concerts, per això l’espai mes important es l’escenari.

El crit

2008-07-04T08:17:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El crit
Autor: Munch, Edvard
Datació: 1893
Estil: expressionisme diferent que ser expressionista
Escola: alemanya
Tècnica: oli i tremp
Suport: cartró; 91 cm x 73,5 cm
Localització original: Nasjonalgalleriet, a Oslo (n’existeixen al voltant de 50 copies)

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli i tremp sobre cartró on en destaquem els colors en dues gammes: fred, blaus, liles... i càlids, vermells, groc, taronges... es contraresten amb el blau del mar, en una ciutat portuària, es un fiot (es com una ria dintre de la terra)En quant a la pinzellada es molt lliure, solta amb figures amb poc tractat perquè així pretenia millor per expressar el que ell volia. La pinzellada ampla, amb rapidesa. Pel que fa a la llum, es una llum irreal, de la mateixa forma que ho pot estar un còmic. En referència a l’espai tridimensional, la profunditat ens la dona la barana. Per últim, l’expressivitat, es un quadre amb una gran expressivitat en el seu conjunt

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició amb dues zones diferents, amb la figura com a centre del quadre, equilibrada amb les dos altres figures, però sobretot destaca la separació que fa la barana, separa com una zona on hi ha les persones, on hi ha el predomini de les línies rectes i desprès traspassant la barana hi ha moltes corbes i molt de moviment, dona així una sensació que l’individu s’integra mes en la força de la natura que no pas en els elements constructius de l’home. Sembla ser inspirada en una mòmia que va veure en el Musée de l´Homme de Paris, el tema es d´ell, però no la figura.
- El ritme es troba dividits en dos formes diferenciades
1. inferior esquerra→ predomini de les línies rectes
2. part superior→ predomini de les línies corbes i la figura que s’integra mes amb la natura i no pas la fial o la barrana del quadre

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H. Art:
A començaments del segle XX es van desenvolupar amb gran rapidesa un seguit de tendències estètiques que van canviar notablement el panorama artístic tal com es coneixia fins aquell moment. El resultat foren nous llenguatges i noves maneres d'explicar el món que ens envolta.
Pot dir-se que l'expressionisme ha existit permanentment al llarg de la història de l'art sempre que han predominat les emocions per sobre dels aspectes formals (Goya, p.e). Sovint s'afirma que l'expressionisme apareix en moments de fortes crisis de en la societat.
Ara bé, aquí ens referim a l'expressionisme com una àmplia tendència que va donar-se en els països nòrdics, principalment als països escandinaus, Alemanya i Àustria entre els últims anys del segle XIX i fins la dècada de 1930.
Al marge dels autors precursors, els principals grups expressionistes foren els grups alemanys:
Die Brücke (El Pont), creat el 1905. Combatius socialment, usen colors violents i arbitraris, valoren el contingut per sobre la perfecció estètica. Influències de l'art primitiu africà i oceànic.
Der Blaue Reiter (El Genet Blau) creat el 1910. Més poètics i intel·lectuals que els anteriors, menys polititzats, evolucionen cap l'abstracció. Aquests grups van sentar les bases per a què un grup d'autors, ja entrada la dècada dels 20, fessin un treball de contingut més polític:
Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat). Importància del contingut per sobre es aspectes tècnics. Crítics amb la societat burgesa i la seva falsa llibertat.
Ocupa tots els àmbits de la producció cultural, destacant també de manera important en la producció cinematogràfica (El gabinete del Dr. Caligari, Nosferatu, Metropolis...)
Tendeix a la simplificació, la deformació i l'esquematisme dins un art immediat, ja que així és més fàcil expressar allò que tenim dins . Aquestes són les eines per expressar millor les emocions. És un art que, a l'inversa que l'impressionisme, es projecta de dins cap a fora.
Autors: Van Gogh, Ensor i Munch (precedents). Die Brücke: Kirchner, Heckel, Schmidt-Rotluff; Der Blaue Reiter: Kandinsky, Franz Marc, Macke, Klee; Grup de Viena: Kokoschka, Schiele; Neue Sachlichkeit: Barlach, Dix, Grosz, Beckman

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Suposava una obsessió ja que existeix 50 copies de la obra i suposem que la funció per expressar Munch el seu mon interior
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Estem en ple modernisme a Europa, i arrasa completament en les ciutats es una referència pels temes de la natura, les línies corbes i impregna tot el que succeeix.el pont, grup d’artistes creat a Berlin on Munch va ser molt influït per la creació d’aquest grup (El Pont)

Context personal
Context personal de l’autor de la pintura, amb angoixes i pors, la biografia ens el defineix. Biografia adjunta.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Les influencies posteriors mes destacades son Toulosse, Gaugin i els postimpressionistes, en quant al seus precedents, seria Van Gogh.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
una persona passeja per un fial d’un poble de Noruega, de sobte te un atac d’angoixa perquè s’adona de la petitesa del ser humà, en una sèrie de problemes interiors del quadre i de l’autor
Significació (missatge)
L’home es petit i insignificant enfront al poder de la natura i del control del destí d’un mateix

Els jugadors de cartes

2008-07-03T07:37:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Els jugadors de cartes
Autor: Cézanne, Paul
Datació: 1890 – 1895 (va fer 5 versions i es creu que aquesta es del període 1890 – 1892)
Estil: postimpressionisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 47 cm x 57 cm
Localització original: el primer propietari fou Ambroisie Vollard
Localització actual: Museu d´Orsauy, a Paris

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on te una limitació de colors. el que es diu una paleta limitada. es característic seu, perquè pensava que massa color distreia i no es veia el volum que volia expressar. En quant a la pinzellada es ample, lliure, que ens marca diferent zones de color diferent per construir les figures. Pel que fa a la llum intenta donar un entorn de llum natural de manera frontal. En referència a l’espai tridimensional, te una perspectiva aerea cromàtica. Per últim, l’expressivitat, és un quadre quiet estàtic, té una expressivitat subtil.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició tancada que te un centre, on s'uneixen les mirades en les cartes, i és on l'acció s'està desenvolupant, podem veure que un personatge no es troba sencer

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Es postimpressionista, on agrupen artistes diferents, Cezanne, Van Gogh, Gauguin, Tolousse-Lautrec... que tots han après dels impressionistes.

- situar l’obra en el conjunt de la H. Art:
El postimpressionisme (neoimpressionisme) suposa una revisió i una superació dels principis que donaven l'exclusivitat a la qüestió de la llum dins l'escola impressionista. Alguns artistes creuen que val la pena analitzar allò damunt del qual la llum incideix.
Autors: Seurat, Signac, Toulousse-Lautrec, Van Gogh, Cézanne i Gaugin.
Es recupera la importància del dibuix
Preocupació per captar també l'expressivitat del subjecte pintat (Van Gogh)
Altres autors, com Seurat i Signac, preocupats pel vessant tècnico-científic de l'estudi de la llum, deriven cap al puntilisme. No s'ha de descartar una influència dels gravats d'impremta.
Gran influència de les estampes japoneses (Toulousse-Lautrec, Van Gogh) que es nota en el tractament de la tercera dimensió i del color i en el perfilat dels subjectes.
Procés creatiu més intel·lectual en Gaugin i Cézanne, per oposició al més sensorial i expressiu de Van Gogh, Seurat, Signac, T-L...
Corrent seminal: Van Gogh serà un clar referent per als expressionistes; Cézanne per als cubistes; Gaugin per als fauvistes; Toulousse serà clara influència per a la cartellística modernista.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció clarament es de recerca, on busca diferents jocs de color per elaborar una imatge.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Cada cop menys context, perquè funcionen més al marge del context, ja que comencen a anar més en la investigació i recerca de pintura. Els artistes es comencen a agrupar.
Es l'època del marxant: comerciant d'art i el que fa es arribar a un acord amb artistes. comencen a sorgir a finals del segle XIX.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Gran influencia de Picasso, intenta buscar allò basic de cada una de les coses que pinta com son les formes, els colors...
A partir de la exposició antològica, va ser un èxit de públic i va ser influent en Picasso, Brake... que d'alguna manera van aprendre de Cézanne que posteriorment va donar pas a artistes posteriors que va crear el cubisme.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Uns jugadors de cartes en un bar de poble, en aquest cas es com una excusa per fer el quadre.
El senyor que no fuma és el que està esperant per tirar les cartes, i el del cigarro dóna una sensació de guanyador de la partida per la seva postura més relaxada.

Significació (missatge)
Fan una recerca a solitud, ja que creuen que tot en la natura te una geometria subjacent (cub, cilindre...)

Sol Ixent. Impressió

2008-07-03T07:36:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Sol Ixent. Impressió
Autor: Monet, Oscar – Claude
Datació: 1872
Estil: impressionisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 48 cm x 63 cm
Localització actual: Musée Marmottan

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem la gamma de colors rosats i blaus que formen l’atmosfera de bon mati, amb un punt mes viu amb el reflex del sol que il·lumina i dona vida al quadre aquest reflex dona vida, la gracia del quadre són les pinzellades vermelles que dona vida. En quant a la pinzellada es solta, ampla i llarga. Pel que fa a la llum, es una llum natural. En referència a l’espai tridimensional, la manera de tractar la perspectiva es difuminar allò que esta mes llunyà, amb una simple taca defineix formes (barques, persones...)

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició esta formada per les 3 barques que fan un eix diagonal, es pot parlar d’un cert ordre i equilibri en les formes i els colors del sol i la barca negre ens marquen la referència del quadre
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Monet es un home que va viure molts anys i al final de la seva vida estava gairebé cec, fins i tot sense adonar-se’n feia pintura abstracta i ell no es donava compte d’això

- situar l’obra en el conjunt de la H. Art:
L'impressionisme és un corrent nascut a França com a evolució natural dels pintors coneguts com l'Escola de Barbizon (Georges Michel,Théodore Rousseau, Millet, Corot i Courbet) interessats en la pintura a plein air.

El nom els va ser donat el 1874 per un crític d'art fent referència a una pintura de Monet que portava per títol Impressió. Sol ixent exhibida a la primera exposició dels impressionistes que es va realitzar a l'antic estudi del fotògraf Nadar, a París. La denominació tenia connotacions pejoratives.

Recerca d'un llenguatge nou basat en un naturalisme extrem i subjectiu (Argullol)
La representació artística no ha de deixar-se influir ni per la imaginació ni per la raó ni per les emocions. Només ha de reflectir allò que capta la retina.
L'element que unifica tots els artistes del corrent és l’interés per captar el moment concret tal i com el veu l'ull humà, denotant una influència de la fotografia.
ús de la teoria del color, desenvolupada per Rood i Chevreul, que divideix els colors en primaris (blau, groc i vermell) i complementaris (taronja, violeta i verd, respectivament). Chevreul desenvolupa també la teoria dels contrastos simultanis, mitjançant la qual els colors difonen una orla del color del seu complementari.
Pensen en el color com a una modalitat de la llum i en la pintura com una suma de tons de llum.
Desaparició del clarobscur. Les ombres es pinten amb tocs de colors complementaris al de l'objecte que la provoca.
Pinten a pinzellades soltes i juxtaposades. Alguns treballen amb criteris més personals (Degas, p.e)
Pinten a l'aire lliure (plein air)
Autors: Manet (precursor). Van participar en la primera exposició: Monet, Renoir, Degas, Pissarro, Sisley, Cézanne, Boudin i Berthe Morisot.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Exposició de 1874 d’un estudi de fotògraf , que es deia Nadar, que era el pseudònim de Gaspard-Félix Tournachon, on es va instal·lar aquest quadre i que expressa una nova concepció artística
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Primera Revolta Obrera (Comuna de Paris) que havia sigut derrotada i crea una crisi social, cosa que no treu que la ciència es desenvolupi amb la Segona Revolució Industrial. Desprès del invent de la fotografia es pensa i planteja el tracta de la llum i els colors perquè plasmen millor la realitat que un quadre i portaran a formular de manera científica la teoria dels colors.
Chevreul va ser un dels que investiga els colors i va veure que la retina pot ser capaç de ajuntar colors amb la distancia. Els impressionistes recullen tot això i la utilització d’això en tots els seus quadres. Ens trobem en els anys en el que Europa entra en la modernitat
3.3 Destacar relacions i influencies.
Les influencies que rep Monet son de l’art japonès que en aquell moment es difonia per Paris, en el que ell agafa nomes els principis basics, no copia l’estil. També rep influencia de Delacroix i d’artistes paisatgistes, principalment Turner i Constable.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Es tracta d’un paisatge portuària en el que es veu la sortida del sol al bon de mati, es mostra el retorn a les ciutats i, en el qual els pintors pintaren en l’aire lliure, i la ciutat com a tema.

Significació (missatge)
L’existència de la fotografia va marcar la sortida d’aquests quadres

Le déjeuner sur l´herbe

2008-07-01T08:17:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Le déjeuner sur l´herbe
Autor: Manet, Édouard
Datació: 1863
Estil: impressionisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 2,08 m x 2,64 m
Localització actual: Museu d´Orsay, a Paris

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Oli sobre tela on ens destaquem el color, sobretot el predomini de verd amb una amplia gama del color, vius o foscos depenent de la llum. Trobem una innovació en quant a les ombres, ja que es comença a utilitzar el color del qual es projecta, però en mes intensitat i els impressionistes l’agafaren i se’n fixaren, abans s’utilitzava el gris per fer l’ombra. Destaquem els blancs i els negres, el cos blanquinós de la noia nua amb el contrast de la vestimenta dels dos homes.
D’alguna manera el color tendeix a ser pla, sense ombres i no hi ha degradació de les tonalitats. Pel que fa a la llum es natural, en el que es projecta unes ombres del color del qual es projectada, unes ombres amb entitat pròpia, amb una taca de color ficada enmig, com si fos un altre dibuix. Hi ha zones amb colors complementaris, groc cap al violeta, blanc - negre... molt estudiat. Per últim la pinzellada es solta.

2.2 Elements formals
Una composició semblant als clàssics, Renaixement, però que cada figura sembla que vagi independent d’una de l’altra.
La composició no es unitària sinó dispersa, hi ha desproporcionalitat, com si ens volgués enganyar o que Manet no sap perspectiva.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
L'impressionisme és un corrent nascut a França com a evolució natural dels pintors coneguts com l'Escola de Barbizon (Georges Michel, Théodore Rousseau, Millet, Corot i Courbet) interessats en la pintura a plein air.
Recerca d'un llenguatge nou basat en un naturalisme extrem i subjectiu (Argullol)
L'element que unifica tots els artistes del corrent és l'interès per captar el moment concret tal i com el veu l'ull humà, denotant una influència de la fotografia.
ús de la teoria del color, desenvolupada per Rood i Chevreul, que divideix els colors en primaris (blau, groc i vermell) i complementaris (taronja, violeta i verd, respectivament). Chevreul desenvolupa també la teoria dels contrastos simultanis, mitjançant la qual els colors difonen una orla del color del seu complementari.
Pensen en el color com a una modalitat de la llum i en la pintura com una suma de tons de llum.
Desaparició del clarobscur. Les ombres es pinten amb tocs de colors complementaris al de l'objecte que la provoca.
Pinten a pinzellades soltes i juxtaposades. Alguns treballen amb criteris més personals (Degas, p.e)
Pinten a l'aire lliure (plein air)
Autors: Manet (precursor). Van participar en la primera exposició: Monet, Renoir, Degas, Pissarro, Sisley, Cézanne, Boudin i Berthe Morisot.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Exhibida al Salo de 1863, però aquests salons tenien normes i que finalment no va ser exposada aquest salo i va ser finalment exposat a un salo paral·lel nomenat Salo dels Rebutjats que fins i tot es pensa que el propi pintor va pagar per crear-la. Per tan, te una funció decorativa per la venda

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
França havia viscut intensament les experiències d'una revolució: l'imperi napoleònic, la restauració de la reialesa, una monarquia constitucional i una comuna revolucionària. La revolució industrial va sacsejar totes les estructures econòmiques amb un canvi radical de l'economia agrària i una emigració rural vers les ciutats. En el terreny científic, s’hi van donar grans progressos industrials. Podem classificar aquest període dins d’un liberalisme econòmic i en un moment en què la tècnica es succeeix molt ràpidament degut a les noves màquines; el comerç desenvolupa nous transports i mitjans de comunicació, i la indústria crea nous productes per suplantar els vells (donant lloc a la societat de consum). Va ser un segle de recerques i troballes, en el que s'assajaren noves fórmules constitucionals per assolir un equilibri entre els drets socials i el progrés material.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Manet ha tingut influencies espanyoles (Goya, Velazquez...) i giorigiones (Tizia...). En quant, a influencies posteriors Picasso farà versions dels quadres de Manet.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Una escena quotidiana, un retrat quotidià, tres persones que estan fent un dinar en un camp.

Significació (missatge)
Escena quotidiana, però que podria tenir un rerefons que es desconegués. Alguns historiadors de l'art diuen que nomes aquest quadre parla de recerca pictòrica (de la pintura i els colors).

La vicaria

2008-07-01T08:15:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La vicaria
Autor: Fortuny i Marsal, Marià
Datació: 1867 – 1870
Estil: realisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: taula; 60 cm x 94 cm
Localització actual: Museu Nacional d’art de Catalunya, a Barcelona

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Oli sobre taula on trobem una gran gamma de colors, com poden ser vius, clars en el vestits, contrastat amb el fons mes obscur, trobem aspectes en desús. Pel que fa a la pinzellada, es petita i meticulosa, encara que no sempre; el pintor es com un orfebre, amb un punts molt detallistes en el quadre. Per últim, la llum es natural

2.2 Elements formals
La composició cada vegada es mes moderna, no veiem el final de la habitació amb una sensació d’amplitud i dona una sensació de no saber on acaba la habitació, el punt central del quadre es el lloc on hi ha la signatura de papers i els diferents grups que trobem son:

1º→ grup esquerra, confidències entre ells.

2º→ vicari, nuvi i núvia (centrals

)3º→ grup de convidats; on cadascú son accions independents

4º→ personatges espanyols i un home a la obscuritat

En el terra hi ha una catifa que "separa" els grups socials, i sense això quedaria estrany

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Famós per la tècnica virtuosa, tan detallista, era un pintor interessat en els exteriors i en la llum i el color, molts importants per ell. Quan estudia la llum el fa de forma mes lliure i no tan detallista, captar les tonalitats i les llums. educat en els clàssics espanyols (Greco, Goya, Velazquez) i el viatge a Àfrica el va obrir molt la seva mentalitat.

- situar l’obra en el conjunt de la H. Art:
L’obra de Fortuny pertany al realisme, és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d’art. Si bé, la majoria d’obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l’abstracte), el realisme prescindeix dels símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això, com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura, com en literatura.

Les característiques de la pintura realista són:
- El refús de la bellesa arquetípica.
- Plasmació naturalista i antiacadèmica, anticlàssica.
- Representació directa i realista de la societat.
- El color desplaça al dibuix i mostra les pinzellades
- Disposició causal de les figures.
- Mostren el treball i el treballador com a nou “heroi”

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Quadre realitzat per la venda i posat en les galeries i salons per la posterior venda a particulars, funció decorativa, esposat al públic fins i tot, des de l’aparador tot vistos al carrer

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
L'autor va ser format en l'escola dels natzarens, rebent grans influències de la seva estança a Roma, d’on copia als clàssics renaixentistes i barrocs, fins que reacciona per a crear el seu propi estil. La Diputació de Barcelona l'envia a Àfrica per a que prengui apunts sobre la guerra, i allà recull experiències per a pintar una de les seves obres més valuoses junt amb la Vicaria: La batalla de Tetuan. Tal i com va fer Delacroix, descobreix la llum i el color del continent africà, influència que no la deixarà de costat al futur. Un breu pas per Madrid el permet estudiar la pintura del Prado. Les composicions de grup de Velázquez i Goya seran la seva influència que van inspirar-lo per a la composició de la Vicaria, obra que va presentar a París al 1870.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Fortuny treballa pel mercat Europeu, en els principals països d´Europa.
L'autor va ser format en l'escola dels natzarens, rebent grans influències de la seva estança a Roma, d'on copia als clàssics renaixentistes i barrocs. Tal i com va fer Delacroix, descobreix la llum i el color del continent africà influència que no la deixarà de costat al futur. Un breu pas per Madrid el permet estudiar la pintura de Velázquez i Goya seran la seva influència que van inspirar-lo per a la composició de la Vicaria
Pintor amb grans seguidors i no hi ha cap que en destaqui

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Es tracta d’una escena costumista, un casament burges sembla ser inspirat en un dels molts de la vida de l’autor que es va casar sembla ser autobiogràfic
Significació (missatge)
Enfoca el tema d’una manera moderna, un tema quotidià i es un quadre de mides petites

L´enterrament d´Ornans

2008-06-30T07:47:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: L´enterrament d´Ornans
Autor: Courbet, Gustave
Datació: 1849 – 1850
Estil: realisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 3,15 m x 6,68 m
Localització actual: Museu d´Orsay, a Paris

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Oli sobre tela en el qual la gamma de colors predomina el negre, donant un contrast amb els vermells combinats amb l’ocre. Pel que fa a la llum, Courbet intenta reproduir una llum de bon mati, una llum real. En quant a l’expressivitat, es un quadre no gaire expressiu de forma global, però no obstant podem observar la cara de cada personatge que ens mostra una expressió individual.

2.2 Elements formals
El quadre ens marca un centre sobretot entre el cura i l'home del davant, tot i que no es un centre geomètric, hi ha un altre punt que marca el centre, gran horitzontalitat, tot va cap al centre, la creu, les mirades, trencament de les muntanyes, etc.. La composició es a mode de fris, allargat, amb l'acció que transcorre. Tots estan al mateix nivell.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
El realisme de Courbet consisteix en pintar les coses tal com son. Ell s'imagina l'escena tal com seria i la pinta sense cap mena de disimul.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
L’obra de Coubert pertany al realisme, és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d’art. Si bé, la majoria d’obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l’abstracte), el realisme prescindeix dels símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això, com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura, com en literatura.

Les característiques de la pintura realista són:
- El refús de la bellesa arquetípica.
- Plasmació naturalista i antiacadèmica, anticlàssica.
- Representació directa i realista de la societat.
- El color desplaça al dibuix i mostra les pinzellades
- Disposició causal de les figures.
- Mostren el treball i el treballador com a nou “heroi”

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de Courbet per fer el quadre es per vendre’l que es el que el feia, doncs la seva funció seria pintura i punt, sentit de decoració.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
L’any 1848 (un any avanç de que es pintés el quadre) s’havia establert el realisme com a punt d’inflexió de la historia, això suposà la fi del regnat de Lluís Felip d’Orleans i la instauració de la segona República.
És també al 1848 quan es publica el Manifest comunista i s’intensifica la lluita de classes. La onada revolucionària de 1848 afecta a tota Europa. La filosofia positivista valora la ciència com a instrument del desenvolupament humà.
En aquest context sorgeix una nova generació d’intel·lectuals i artistes com Balzac, Dickens o Sola, molts d’ells compresos políticament.

3.3 Destacar relacions i influencies.
L´estil de Courbet esta basat en els mestresses francesos i espanyols, coneix un grup de francesos amb l'escola de Barbison de tipus realistes que pinten a l'aire lliure o no però pinten coses molt quotidianes

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Enterrament situat a aquest poble francès Ornans, cadascú a la seva, alguns ploren al mort i altres riuen.

Significació (missatge)
Tema nou, enterrament, provocar en el fet de mostrar la realitat.

La llibertat guiant al poble

2008-06-30T07:45:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La llibertat guiant al poble
Autor: Delacroix, Eugène
Datació: 1830
Estil: romanticisme
Escola: francès
Tècnica: oli
Suport: tela; 2,60 m x 3,25 m
Localització actual: Museu del Louvre, a Paris

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors ocres, i els colors de la bandera francesa, el vermell i el blau.
En quant a la pinzellada és solta. Pel que fa a la llum, es irreal, malgrat que pot semblar real es veu que les figures estan il·luminades de no se sap d'on, portant dona una sensació de irrealitat.
Per últim, l’expressivitat hi trobem un gran dinamisme amb una acció de dir el poble està en moviment en plena acció, però aquesta acció ve cap a nosaltres.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició piramidal, a partir d’un vèrtex que es la punta de la bandera que sosté la "Llibertat" amb grans similituds compositives amb l’obra de "El rai de la Medusa".
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Delacroix parteix de Miquel Angel (de la terebilita, la força del cos) i sobretot de Rubens (composicions dinàmiques), venecians (Tizia...)... també va conèixer la pintura de Goya, Delacroix domina el moviment, el color, el drama, accions tenses...

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
El Romanticisme promou la revisió dels valors estètics que defensava el Neoclassicisme i la Il·lustració. Els romàntics fusionaran els dos vessants, de manera que la bellesa romàntica serà un concepte compost per elements contraris però que esdevenen complementaris (serenitat-desordre, llum-obscuritat, heroic-tràgic...). Concretament el Romanticisme francès, es on es dóna una renovada recerca de la llibertat creativa de l'artista a partir de la seva experiència individual, amb unes composicions molt estudiades, clàssiques, però amb predomini del dinamisme. Hi ha una gran importància del color en detriment del dibuix. La taca guanya terreny a la línia desfent el caire escultòric de la pintura neoclàssica. Les llums intenses, sovint en forma de clarobscur.
I per últim els continguts son totalment innovadors basats en problemàtiques socials que tinguin com a rerefons les llibertats dels pobles i el patiment per la recerca de la llibertat. Els principals autors romàntics que podem trobar son: Géricault, Delacroix, Rude.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Obra per mostrar al Salo de Paris de 1831, propagandística i revolucionaria, a mes, amb el temps es una funció commemorativa, ja que va ser adquirir el rei Lluis Felip I per desprès retirar-lo del públic i fins 30 anys desprès no es va demostrar que també era un quadre simbòlic.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Es la França de la restauració borbònica, del qual van reconstruir un nou ordre a Europa, es l’època del Congres de Viena que va fracassar al 1830 i obre les portes a la monarquia liberal amb un rei que va durar fins al 1848 on s’abolirà la monarquia liberal i s'instauraria definitivament la República Francesa.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Delacroix parteix de Miquel Angel (de la terebilita, la força del cos) i sobretot de Rubens (composicions dinàmiques), venecians (Tizia...)... també va conèixer la pintura de Goya, Delacroix domina el moviment, el color, el drama, accions tenses...
Tindrà admiradors posteriors com son Cezanne o Picasso.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
La Llibertat guiant el poble representa a les revolucions burgeses del 1830, amb l’aixecament popular, del qual es va enderrocar l’últim rei borbònic i va instaurar una monarquia constitucional amb el regim borbònic va tenir una existència relativament curta, per tant representa aquests fets.

Significació (missatge)
En aquest quadre hi trobem diferents símbols.
En primer lloc la llibertat, amb la dona amb un gorro frigi, també trobem diferents figures que representen diferents estaments socials: el senyor amb una escopeta i un barret de copa que seria un burges; el que porta una banda blanca seria un menestral, el que esta a punt de morir un classe popular i el nen que representa la joventut del poble. Al fons podem trobar la torre de Notre Dame.

El jurament dels Horacis

2008-06-30T07:43:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El jurament dels Horacis
Autor: David, Jacques - Louis
Datació: 1784
Estil: neoclassicisme
Escola: francesa
Tècnica: oli
Suport: tela; 3,30 m x 4,25 m
Localització actual: Museu del Louvre, a Paris

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grisos, ocres i vermells, els negres del fons, contrastats amb els punts blancs banda – banda. En quant a la pinzellada és la línia dibuixistica, es a dir, hi ha un predomini de la línia i el dibuix. Pel que fa a la llum, es natural i ve de costat (esquerra) per deixar el fons i així destacar les figures en un primer terme. En referència a l’espai tridimensional, té una perspectiva lineal que ho aconsegueix amb les rajoles del terra i les rajoles de la parets.

2.2 Elements formals
- La composició esta formada sobre els tres arcs que marquen com tres espais diferents i cada una forma part d'un, les figures dels homes formen com un rectangle, mentre que les dones mes aviat tendeixen a ser com una forma conjunta d'un triangle, però es una observació una mica forçada Aquí trobem dues actituds, per una banda, els homes que mostren la línia recta i per l’altra banda, les dones que mostren la línia corba.

- El ritme en aquest quadre es dona perquè les figures de l'esquerra ens condueix la mirada cap al centre, i contrasten radicalment amb les figures de la dreta, a més, el quadre te molts jocs de triangles correlatius amb les espasses, arcs, homes...

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Obra molt paradigmàtica del seu estil: el neoclassicisme, del qual te totes les característiques formals de l’estil.
Per un artista en aquest moment s´esta adaptant els nous moments.
David era un pintor que estava per sobre de la política.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Europa a finals del segle XVII i al llarg del XVIII. El neoclàssic s'extendrà fins a principis del XIX i serà un estil identificat amb la Revolució Francesa i l'Imperi napoleònic. Serà, doncs, un art més burgès que no pas aristocràtic.
El neoclàssic es contraposa als "excessos" del rococó i del barroc i pretén retornar als ideals estètics del classicisme grec. és a dir, vol ser un art que s'expressa mitjançant formes i criteris estètics del passat.
Aquesta visió tan rígida de l'art va encotillar els artistes i va provocar una disminució de la creativitat en els aspectes tècnics ja que van haver de cenyir els treballs a uns dictats formals rígids i acadèmics.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Es tracta d’un quadre d’encàrrec per Lluis XVI amb una funció tan didàctica com propagandística, es a dir, pretenia encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Va ser encarregada per Lluis XVI i eren uns anys en que les tensions socials de França estaven en ebullició mentre que els burgesos començaren a manifestar-se.
Són anys previs a la Revolució Francesa

3.3 Destacar relacions i influencies.
Obra molt paradigmàtica del seu estil: el neoclassicisme, del qual te totes les característiques formals de l’estil.
Per un artista en aquest moment s´esta adaptant els nous moments.
David era un pintor que estava per sobre de la política.

Tindrà deixebles ingrés, pintor també força bo

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El jurament dels Horacis tracta un tema històric, narrat en Ab urbe condita, de Tit Livi i que Corneille recollí a la tragèdia Horace. En el segle VII aC Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i el Curiacis per Alba Longa. L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual en veure els plors de la seva germana Camil·la causats per la mort del seu promès, un dels Curiacis, la mata ja que lamentava la mort d’un enemic de Roma.

Significació (missatge)
David amb l’elecció d’aquest tema El jurament dels Horacis, el que volia era imbuir en els esperits de la seva època el sentit del deure envers la pàtria, a imatge i semblança dels Horacis.

La família de Carles IV

2008-06-29T07:47:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La família de Carles IV
Autor: Goya Lucientes, Francisco de
Datació: 1800 – 1801
Estil: neoclassicisme (sense oblidar que Goya és difícilment classificable en un “isme” determinat).
Escola: espanyola
Tècnica: oli
Suport: tela; 2,28 m x 3,36 m
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors ocres i grisos, com a notes de color a d'estacar el vermell i el blau, els quals es repeteixen. En quant a la pinzellada, aquesta predomina per sobre de la línia. Pel que fa a la llum, es tracta d’una llum natural, que entra en escena des de l'esquerra lleugerament alta, que il·lumina les figures i les deixa amb unes ombres al canto dret, que tapen una mica els cossos de les figures. En referència a l’espai tridimensional, l’autor el fa a partir de la llum, figures com la de Goya dona profunditat, sensació d'estar en una habitació perquè trobem diferents nivells de profunditat.
Per últim, l’expressivitat, no es un quadre de gran expressivitat, però si es un retrat de tipus psicològic, darrere de cada figura hi va la seva personalitat, trobem des de la mirada penetrant del nen fins al bebè somrient, el mateix rei dona una sensació de tristesa, de poc caràcter, en canvi la iaia que hi ha amb aquests ulls de boja, o Ferran VII que te aquesta mirada arrogant. Tot això venia a compte d'aquesta expressivitat psicològica que intenta peregnar el pensament de cada persona

2.2 Elements formals
En quant a la composició, té unes arrels neoclàssiques, de les quals estan disposades d'una manera de fris i diríem que Goya ha jugat amb una certa ambigüitat alhora de buscar la centralitat del quadre. El centre físic del quadre es la reina, Maria Lluïsa. El rei hauria de ser el protagonista però queda decantat cap a la dreta. Però el rei esta un pas més endavant que la reina, perquè així d'alguna manera queda descentrat. El detall de Ferran amb una dona la qual no se li veu la cara, no se li veu perquè Ferran no tenia parella, per això no se li veu. En el tema de la profunditat, Goya es troba al fons, amb una gran semblança a “Las Meninas” de Velazquez.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
L'estil de Goya evoluciona en el temps. Poc a poc ell va evolucionant, ell veu les sobres de Velazquez i li causa un impacte evolucionant, amb la pinzellada solta, i n’aprèn moltíssim d'ell se sent molt influït per Velazquez, al mateix temps Goya influirà en aquest vessant impressionista. Goya es el pintor que inaugura la pintura moderna. I pintors expressionistes e impressionistes s'inspiren en la seva manera de pintar.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Goya es una figura d'aquelles aïllades solitàries, però cap dalt en la història de l'art. Perquè ell inaugura una nova època, Goya es important perquè trenca amb el passat.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Decoració commemorativa de la tota la família reial, retrat en grup pel propi Carles IV.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Aquesta pintura està pintada just abans dels anys en que la monarquia borbònica esta a les portes amb el conflicte amb França, època del despotisme il·lustrat, que va començar amb Carles II i Carles III, i era un context espanyol que marca el avui. La centralitat política del país la tenia Godoy, el qual s'entenia amb la reina. Idees il·lustrades franceses en expansió per tota Europa.
República Francesa esta atemorint a totes les monarquies europees. Es difonen les idees il·lustrades per tota Europa.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Goya influirà a: als romàntics, com Delacroix, a alguns impressionistes, amb la pinzellada solta, als expressionistes, per l’expressió del mon exterior, als surrealistes amb els gravats “Los disparates” i a Picasso.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Retrat de grup molt descriptiu per totes les persones que formen la família, però el missatge no esta gaire clar, perquè la mirada mes moderna ens a fet veure un sentit crític, vulgar.

Significació (missatge)
Goya en aquesta obra, ell era un afrancesat i intenta ridiculitzar la reialesa.

Els primers freds

2008-06-29T07:43:00.001+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: Els primers freds
b. Autor: Blay, Miquel
c. Cronologia: 1891-1892
d. Escola o país: Catalunya
e. Estil: realista, però també es simbolista

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Representa un avi amb una nena, inspirada potser en Èdip a Colonna (1882) de Dominique-Jean Hugues, en que en l’obra francesa hi trobem d´Èdip i la seva filla Antigona, mentre que a l’obra de Miquel Blay, són dos personatges anònims.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es traca un grup escultòric en marbre polit i tractament del marbre, segons la figura que es tracta la noia es mes insinuada que el home, ja que ell es més precís i més detallada i sedent perquè esta assegut

b. Elements formals:
L’escultura té un punt de vista frontal, de volum rodó on destaca el color del marbre i una textura polida, amb formes tancades, escultura molt expressiva i estàtica, amb punts de vista formals, encara que es pot circumval·lar perquè es absenta.
Les línies horitzontals són el seient on son asseguts, i verticals el vell, i diagonal per la nena. Les flors i plantes de darrere són per equilibrar l'escultura. L'home (l'avi) està lleugerament trist i abatut, amb un passat k era fort per les espatlles grosses, amb uns llavis com a punt de plorar i uns ulls perduts, la nena mirant cap amunt buscant la protecció.

4. Dependències i influencies posteriors
Inspirat i influenciat en Èdip a Colonna (1882) de Dominique-Jean Hugues
Influencia de Rodin, un Rodin primerenc, els dels acabats suavitzats al principi, apreciat en el dibuix del cap del vell, el detallisme anatòmic i la delicadesa de la nena. La cara de l’home es inspirada en la cara de Víctor Hugo de Rodin.
Va ser alumne del mestre, Henri Chapu, un home academicista francès, d´on es regia una sèrie de normes per limitar la creativitat i potenciar aquestes normes.
Tothom van lloar la gracia i innovació d’aquesta obra, del qual va tenir un gran ressò.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Estem en una primera fase de Blay, juvenil del qual ell no formava cap escola, però si que podem dir que a partir d’aquesta obra ell va tenir característiques posteriors i anticipa algunes coses: modelat suau de la noia i el Blay modernista per l´acabat difuminat i suau de la noia.
1907 Grup escultòric en el Palau de la Música Catalana. Barcelona.

6. Diferencies amb altres solucions coetànies
La majoria d’artistes d’aquella època estàvem submergits en l’academicisme (Acadèmia de Belles Arts) i Blay era innovador, ja que expressa un tema nou de forma nova i entra en temes de carga simbòlica, en coses quotidianes, el Blay jove serà simbòlic.

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Actualment aquesta escultura es troba al Museu d´Art Modern, a Barcelona.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Simbolista, edats de l'home i el pas del temps, el títol es degut potser als freds de la mort, de l'home gran. En aquest any concret (1892) el mon oficial de l’art en Espanya esta patint una moda d’obres de contingut social, sobretot de les classes populars (Sala de Hospital de Lluís Jiménez, Huelga de obreros en Vizcaya de Cutanda, Otra Margarita de Sorolla) La funció d’aquesta obra era per exposar en un concurs, de Blay jove que porta aquesta escultura a l´Exposició Nacional a Madrid l’any 1892 en que hi va guanyar la primera medalla, d’alguna manera gracies a que va tractar contingut personal.

9. Context històric i artístic
Ha nascut un nou corrent artístic el Modernisme, renovació enfront a l’academicisme. A Catalunya el modernisme es comença a entrar al 1888 en que es troba l’Exposició Universal a Barcelona i en Espanya no hi ha massa eufòria, pèrdua de les ultimes colònies espanyoles a Amèrica i la fi de la guerra de Cuba al 1898.

El pensador

2008-06-28T22:09:00.002+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: El pensador
b. Autor: Rodin, Auguste
c. Cronologia: 1880-1900
d. Escola o país: França
e. Estil: Impressionisme, però es un estil “fals” perquè es compara amb la pintura impressionista (veure Sol-Ixent. Impressió - Monet). Encara que també es simbolista

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
La font literària: Per a “La porta de l'Infern”, va seleccionar temes de la Divina Comèdia, de Dant. Representa un home en un posat tot pensatiu, l’activitat mental del qual es palesa en una tensió física de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força està en la facultat de pensar el món. Se n’ha dit que representa el poeta Dant tot observant l’infern que s’estén sota seu, o l’escultor mateix. Igualment, s’hi ha volgut veure un símbol de l’espècie humana en el posat que li és més propi: l’acte de pensar.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Escultura sedent de volum rodo, feta a la fosa en bronze ubicada al Museu Rodin de Paris. La tècnica que fa diferent Rodin dels altres es el motlle, la base el fa amb les mans i deixa aquest acabat que dona una imperfecció, rugositat a l’escultura i vol que quedi presencia d’aquest treball manual. La rugositat de l’escultura fa que doni mes intensitat i força en l’escultura.

b. Elements formals:
El punt de vista es multifacial.
Les formes tancades d'El Pensador evidencien la tensió d’un cos vigorós, clos en ell mateix, la vida espiritual del qual s’expressa en l’empenta i la força interior del volum.
L’estàtua de Rodin segueix la diagonal ascendent de la testa inclinada endavant, a la qual s’afegeixen les direccions oposades de cames i braços.
La torsió del cos, com que el colze dret descansa al damunt de la cama esquerra, afavoreix la multiplicitat dels punts de vista de l’espectador, que ha d’envoltar l’estàtua tot movent-se entorn seu.
El pensador s’ha convertit en un símbol de la modernitat que expressa la condició humana i que encarna la complexitat i la intensitat dels sentiments i les emocions de la persona.

4. Dependències i influencies posteriors
La influència principal és de Miquel Àngel, l’obra del qual Rodin va conèixer en el viatge que va fer a Itàlia el 1875. A l’autor italià no solament li va manllevar la terribilitá, o grandiositat espiritual de les estàtues, sinó que a més es va inspirar en actituds i positures d’algunes de les obres més famoses de l’artista renaixentista. El projecte de la Porta de l´Infern recorda bastant al Judici Final de Miquel Angel en quant a la disposició dels personatges.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
ALTRES OBRES DE L'AUTOR
1. ‘EL BES’
Aquest grup, que també forma part de La porta de l’infern, fa referència a la tràgica història de la Paola i la Francesca, narrada en la Divina Comèdia, de Dant. Rodin hi desenvolupa plenament el tema de les superfícies ondulants i de la sensualitat. És l’exemple més reeixit en l’obra de Rodin de la multiplicitat de plans i punts de vista de l’espectador. Aquest vessant de la seva producció fa pensar en Bernini.
2. ‘ELS BURGESOS DE CALAIS’
Aquest grup és un monument patriòtic i commemoratiu d’un fet històric. La ciutat de Calais, assetjada per les tropes angleses, els va haver d’oferir sis ciutadans en canvi de la clemència per a la resta de la població. Per reflectir el dramatisme i l’aclaparadora tragèdia del moment, Rodin recorre a formes esparracades i a les anatomies deformades de gran impacte expressionista.
3. L’EDAT DE BRONZE
Primera gran escultura de Rodin, com a un home nu completament
4. EL RETRAT DE BALZAC
Bronze encarregat el 1891 i exposat per primer cop el 1898. Es troba ubicat al Musée Rodin de París.
5. ADAM I EVA

OBRES RELACIONADES
1. MIQUEL ÀNGEL: ‘LORENZO DE MÈDICI’
A Miquel Àngel, Rodin li va manllevar la terribilitá o grandesa espiritual que l’autor italià va plasmar al Moisès. La terribilitá es palesa a El Pensador en la força de les mans i la robustesa del tors. Rodin també es va inspirar en la trista meditació de l’estàtua sedent de Lorenzo de Mèdici de la capella dels Mèdici, a Florència.
2. MIQUEL ÀNGEL: ‘PROFETA JEREMIES’
La figura del profeta Jeremies al sostre de la capella Sixtina va inspirar la positura i alguns detalls compositius d'El Pensador, com ara la posició del braç esquerre, recolzat al damunt de la cama. El viatge que Rodin va fer a Itàlia va ser decisiu per a la seva carrera com a escultor.
3. MIQUEL ÀNGEL: ‘LA NIT’
La torsió que s’aconsegueix fent descansar el colze dret al damunt de la cama esquerra és una traducció de la positura de l’al·legoria de la nit a la tomba de Giuliano a la mateixa capella dels Mèdici de Florència.

6. Diferencies amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
La porta de l’infern va quedar a l’estudi de Rodin, el qual durant gairebé quaranta anys hi va afegir figures, en va suprimir d’altres i en va modificar tot experimentant i resolent problemes de composició i espai. Per “La porta de l'Infern”, va seleccionar temes de la Divina Comèdia, de Dant. Exposat en la grandària original a Copenhaguen el 1888, El pensador va ser engrandit posteriorment i, en ser exposat al Saló del 1904, va provocar reaccions ben abrandades en la premsa, la qual en va dir que era un «pitecantrop d’allò més deshonrós». Més endavant, el 1906, fou erigit en un espai públic de París davant del Panteó.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
El pensador hauria hagut d’ocupar el centre de la llinda de “La porta de l'Infern”, encarregada pel govern francès el 1880 per al nou Museu de les Arts Decoratives; al final, l’edifici no es va construir i La porta de l’infern va quedar a l’estudi de Rodin.
Representa un home en un posat tot pensatiu, l’activitat mental del qual es palesa en una tensió física de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força està en la facultat de pensar el món. Se n’ha dit que representa el poeta Dant tot observant l’infern que s’estén sota seu, o l’escultor mateix. Igualment, s’hi ha volgut veure un símbol de l’espècie humana en el posat que li és més propi: l’acte de pensar.

9. Context històric i artístic
La Tercera República Francesa. La burgesia liberal, que s’havia oposat al despotisme del Segon Imperi, aleshores va assumir el poder després del desastre de la guerra francoprussiana del 1870 i de l’experiència de la Comuna de París. Enriquida gràcies a la Revolució Industrial, l’expansió econòmica i l’especulació financera, aquesta burgesia va mirar cap al present i cap al futur i no tenia gens d’interès pels vestigis del passat. Les evocacions històriques o mitològiques de les obres academicistes que s’oferien als salons oficials d’artistes francesos ja no es corresponien amb l’estètica d’aquesta nova classe social que pujava, els principis i els valors de la qual es reflectien en les idees d’independència, sinceritat i individualisme. Rodin se’n va nodrir, d’aquestes idees, per a l'aplicació de les quals va buscar els mitjans més adequats, cosa que el portà a desenvolupar un llenguatge artístic nou, completament oposat al de l’escola de l’Acadèmia.
Rodin comença amb el realisme, simbolista i desprès impressionista que comença amb a trencar amb la pintura i escultura tradicional

Eros i Psique

2008-06-28T22:06:00.001+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: Eros i Psique
b. Autor: Canova, Antonio
c. Cronologia: 1787-1793
d. Escola o país: Itàlia
e. Estil: neoclassicisme

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Obra inspirada en l'escriptor llatí Apuleu a l'Ase d'Or, de la mitologia grecoromana, on explica el conte que Psique era la filla d’un rei d’Àsia coneguda arreu per la seva gran bellesa i pel seu caràcter capritxos i insociable. Eros, déu de l’amor, se n’enamorà i per tal de conquerir-la ideà un pla: construí un plau majestuós i l’hi va regalar. La noia, enlluernada per l’obsequi, volgué saber a qui devia tal favor i un bon dia descobrí al jove déu, que s’ajeia cada nit al seu llit i l’observava; espantada pel caràcter diví del seu pretendent, li aboca cera d´una espelma a la cara. Eros, enutjat, fugí, mentre que Psique, desolada, intentà suïcidar-se sense èxit.
Llavors la bella anà a consultar l’oracle de la deesa Venus, que la castigà a complir tres ordres. L’últim mandat consistia a recollir de Proserpina un càntir que contenia el secret de la bellesa per tal de portar-lo a Venus. La curiositat de Psique féu que obrís el càntir i que irremediablement caigués en un son profund del qual no es va despertar fins que Eros la besà. L’escultura reprodueix aquest intens moment.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Grup escultòric fet en marbre, del qual el color del material es el color de l’escultura de forma exempta i en esculpit, amb acabat brillantor gracies a la lletada (calç i àcid). com a tècnica.

b. Elements formals:
Les formes de les escultures son tancades, contraria al barroc que son obertes, escultura amb una expressivitat continguda, però emotiva sense grans exageracions, el punt de vista es el frontal. La composició molt cuidada, en forma d´X amb el centre en el moment del peto d´Eros i Psique, on conflueixen les dues aspes.
4. Dependències i influencies posteriors
Es va influenciar amb Bernini, ell era mes contingut que Bernini i captar el moment precís i això a Canova li agradà molt representar aquestes “situacions”.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola

6. Diferencies amb altres solucions coetànies
Hi ha un altre contemporani a Canova que es deia Damià Campeny i Estrany, com a obra mes famosa són Lucrecia que actualment el trobem al MNaC i Esbós de la mort de Cleopatra.
Bertel Thorvaldsen (Danès) també escultor en la línia neoclàssica

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
L 'obra fou encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el saló de la seva vil·la. Actualment es troba al Museu del Louvre, a Paris.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Representa el moment en que Psique dormida, amb Eros amunt i moment del peto, aquest grup mostra i simbolitza tant l'amor i la passió carnal, revela l’interes excepcional de Canova per la figura i pels sentiments humans
L 'obra fou encarregada per Lord Cawdor per tal de decorar el saló de la seva vil·la. Poc temps després va ser robada per Murat, un dels homes de confiança de Napoleó. En veure-la l'emperador quedà tan admirat que decidí tutelar l'artista.

9. Context històric i artístic
Canvi de segle, moment on hi ha un munt de canvis, els canvis politics, els canvis de clientela (burgesia) i el canvi d’ideologia.
L’art neoclàssic es un estil elitista perquè no arriba al poble.

Casa Tassel

2008-06-27T08:06:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Casa Tassel
Arquitecte: Horta, Víctor
Datació: 1892 – 1893
Localització: Brussel·les
Estil: art nouveau o modernisme
Materials utilitzats: pedra, ferro, vidre, ceràmica i fusta
Sistema constructiu: amb materials industrials
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen entre dues cases que aprofita un espai delimitat, la façana tanca l’espai delimitat, amb la importància de les columnes de ferro, bigues de ferro i evidentment, murs de tancament de pedra i de vidre.
Tota l’estructura utilitza els nous materials del moment.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta per una teulada planes a dues aigües, en la part exterior.

2.3 Espais interiors
Trenca amb el patró de típiques cases de passadís i habitacions a un costat. Te un rebedor que entre cap endins i en vertical, es crea l’entrada d’un espai lliure i fa que les habitacions es distribueixen a partir del rebedor. Les bigues de ferro per utilitzar-les con a decoració.
Consta de diferents pisos: una planta baixa, un entresol (un habitatge de segona categoria), un principal i un primer pis.
Pel que fa a la decoració interior cal dir que en algunes zones les parets son de motius vegetals o naturals.

2.4 Exterior
La façana es recta, amb una convexitat en la part central que sobresurt, destaca la profusió de vidre en aquest carrer central de la façana, en canvi, en els laterals les obertures son mes petites.
Es destaca la linia ondulada, el fuet, es una caracteristica molt concreta d´aquest estil
Les obertures de la planta baixa son mes petites que el primer pis. Manca d´estils i abundància de vidre.

2.5 Estil
Moviment internacional, per tota Europa, també per EUA, però en menor mesura. El nom de l’estil ve diferenciat segons el lloc de procedència.
Tots els llocs tenen una base comuna: la reacció de caire estètic en contra la industria, apropament de les formes vegetals, naturals com a element decoratiu. Accentua aquest element de decoració, abundància de la decoració. Es trenca amb els estils històrics.
Arrenca d’un moviment anterior que ve d´Escocia, arts and crafts, defensava l´utilització de materials artesans en la construcció, es el moviment que serà la base del modernisme. Un rebuig al mon industrial. Un altre precedent es l’arquitectura del ferro. Primera obra mestra de l’arquitecte de l´art nouveau.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
Segona Revolucio Industrial, us de nous materials, ferro, acer, o formigó armat.
Els materials anteriors eren utilitzats per a grans construccions

3.2 Funció de l'obra
La funció d’aquesta obra arquitectònica es d’habitatge privat, ja que es tracta d´una casa unifamiliar.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
El contingut d’aquesta obra arquitectònica es tracta d’una casa unifamiliar, en quant, a la significació es qualifica l’obra com el model d’edifici no historicista, es a dir, no agafa patrons històrics per la seva construcció.

Torre Eiffel

2008-06-27T08:04:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Torre Eiffel
Arquitecte: Eiffel, Alexandre Gustave
Datació: 1887 – 1889
Localització: Paris
Estil: arquitectura de ferro
Materials utilitzats: ferro forjat
Sistema constructiu: amb materials industrials
Dimensions: 305 m (alt) x 125 m (ample, a nivell de terra). Actualment mesura 320 m si s’ha afegeix l’antena de telecomunicacions

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen principalment per quatre portes reforçades per arcs, aquests elements de ferro cal dir que son molts residents per la seva rapidesa constructiva i per la seva gran força

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)

2.3 Espais interiors
Planta quadrada amb quatre pilars que conflueixen en una única forma que predomina una aparença de verticalitat, absència de decoració, èmfasi en les qualitats del material i trencament dels canons.
Consta de tres plataformes en diferents nivells que es poden accedir en ascensor o a peu. Es corona amb un apartament, que en el passat era el lloc on l’arquitecte vivia.

2.4 Exterior
-aparença (cromatisme, textura dels materials, monumentalitat, escala humana,
integració amb l'entorn, element singular...)

-elements que hi destaquen (torres, campanars, xemeneies, pinacles...)

-organització de la façana

-programa decoratiu

2.5 Estil
Arquitectura del ferro o arquitectura enginyeria, es un estil que no es pot desvincular de la 2º Revolució Industrial, us de nous materials, ferro, acer, o formigó armat.
Els materials anteriors eren utilitzats per a grans construccions.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
Segona Revolució Industrial, intercanvis econòmics, concentració de poders
Paris com a organització del centenari de la República

3.2 Funció de l'obra
Pel que fa a la funció pràctica es potenciar les noves tecnologies. També té aquesta funció simbòlica, que representa el símbol de França

3.3 Contingut i significació de l'edifici
En quant el significat es apostar per una obra innovadora perquè l’exposició sigui memorable i que a la modernitat voler fer una construcció moderna.

El gronxador (o el feliç caprici del gronxador)

2008-06-26T07:14:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El gronxador (o el feliç caprici del gronxador)
Autor: Fragonard, Jean Honoré
Datació: 1766
Estil: rococó
Escola: francès
Tècnica:
Suport: tela; 83 cm x 66 cm
Localització actual: Wallace Collection, a Londres

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors verds i rosats, encara que també trobem tons blanquinosos al voltant de la noia. En quant a la pinzellada és tracta d’una pinzellada solta, no és tan lliure com la de Velazquez, però es molt pròpia d´ell amb un gran domini de les atmosferes de la llum. Pel que fa a la llum, aquesta prové de la clariana que s’obre pas entre els arbres i els núvols, que dona a l’artista un gran domini de la llum
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre ve donada per la tranquil·litat de la sabata de la noia, que aixeca la cama creant expectativa en el noi amagat en la gespa, dóna expressivitat al quadre: la sabata, les mirades....

2.2 Elements formals
En quant a la composició; esta formada de forma triangular, que seria des de la punta al cap de la noia, un dels extrems, més cada un dels costats seria el braç del noi i per l'altre les cordes que esta aguantant l’home que apareix a la zona inferior dreta.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Es va forjar amb els mestres Barrocs: Rubens, Rembrandt... i del seu mestre Boucher. Va ser amic de David, però quan va canviar els valor de la Revolució Francesa, ell no està al nivell i perd posicions en el rànquing de pintors grans.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
El terme rococó, és un terme d'origen pejoratiu que va ser implementat pels neoclàssics francesos per referir-se a l'art que durant la primera meitat del segle XVIII va inundar el gust aristocràtic francès. Podem dir que neix amb el segle XVIII, arriba al seu màxim apogeu cap el 1730 i es va diluint a mesura que avança el segle. A partir de la segona meitat del XVIII s'extén i ho fa, sobretot, cap a Alemanya. És un art aristocràtic dels períodes dels reis Lluís XV i Lluís XVI i que trobem principalment en l'arquitectura i la pintura, a part, evidentment, de les arts aplicades i jardins. Les característiques de la pintura rococó són:
Temàtiques galants i intimistes de gust aristocràtic, plenes de frivolitat i fins i tot d'erotisme. Autors: Watteau, Fragonard, Boucher, Chardin.
Predomini de la paleta clara: rosats, verds i grocs pastel.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Va ser per encàrrec d'un jove noble, però no se sap segur, però el que si que sabem que es tracta d’una obra d’encàrrec.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem en la França de l'absolutisme, es la primera potencia d'Europa. On la noblesa es la principal clientela d'aquests artistes, ja que ens trobem que la noblesa exerceix el poder i a més ens trobem en una societat estamental. També emanen en les pintures escenes galants, d'amor, de seducció, de punt eròtic...

3.3 Destacar relacions i influencies.
El seu estil primerenc es desenvolupa dins dels paràmetres del seu mestre Boucher, famós per les escenes pastorals i mitològiques, plenes de sensualitat i alegria.
El profund coneixement dels pintors flamencs (Peter Paulus Rubens, Fans Hals i d’altres) també l’ajudà a desenvolupar plenament el seu art.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Des del gronxador una noia amb un esplèndid vestit rosa llança una sabata cap a un jove que, estirat sobre la vegetació, l’observa atentament, mentre un home més madur impulsa el gronxador mitjançant unes cordes.

Significació (missatge)
L’autor dona un missatge sobre l’amor galant, aquell tipus d’amor que va més enllà dels canons establerts amb coqueteria

Nens menjant raïm i meló (o Dos nens menjant fruita)

2008-06-26T07:13:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Nens menjant raïm i meló (o Dos nens menjant fruita)
Autor: Murillo, Bartolomé Esteban
Datació: 1650
Estil: Barroc
Escola: espanyol
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,45 m x 1,06 m
Localització actual: Alte Pinakothek, a Munic

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Murillo va dominar molt el dibuix i era capaç de fer uns detalls amb un realisme impressionant. Aquest quadre és mes dibuixistic que pictòric.
Els colors són ocres i colors terra, llevat de la camisa i el meló. El fons fosc i poc treballat serveix per destacar les figures, que és on Murillo concentra la seva atenció.
Es tracta d’una llum natural, utilització del clarobscur.
Destaca per la seva expressivitat: els gestos, les mirades, els dits, menjant la boca plena, tot molt natural, realisme.

2.2 Elements formals
Situat en una habitació, amb un fons enfosquit perquè el primer terme destaqui i així donar profunditat, hi ha una part aclarida, es tracta del vestit del nen que a causa de la foscor del fons, destaca.
En aquest quadre hi apareixen dos nens. El primer assegut a terra, amb un tall de meló a la mà esquerra i a la dreta un gotim de raïm que aixeca per posar-se’l a la boca mentre observa a l’altre nen. El segon nen reposa damunt d’un tamboret i torna la mirada al seu company amb la boca plena i un meló obert a les cames. La roba que vesteixen és ben tronada i plena d’estrips.
Al marge inferior esquerra trobem un cistell ple de raïm blanc i negre realitzat amb força detallisme. Al terra a més dels peus descalços trobem restes de meló.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Murillo serà el número 1 durant 30 anys. Destaca l’amabilitat dels seus temes, les escenes populars, verges amb nens i les immaculades. Les seves verges no tenien siluetes lleugeres i els seus rostres adoptaven una certa placidesa burgesa. Posteriorment prestà més atenció al tractament de la llum, de manera que es centra més en el clarobscur.
Murillo no innova, per això els artistes contemporanis el van tenir en primer pla fins al segle XIX després perd importància

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Quadre situat al barroc realista. Representa clarament elements de la vida quotidiana.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Tant l’aristocràcia sevillana com les comunitats eclesiàstiques i els membres de les colònies mercantils holandeses establertes a la ciutat andalusa constituïen un mercat artístic de primer ordre dins d’Espanya, d’importància inferior només a la cort de Madrid.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Sevilla al principi del s. XVII era un centre mercantil importantissim gràcies al comerç amb les colònies espanyoles d’ultramar. La capital econòmica de la monarquia hispànica entra en crisi durant la primera dècada d’aquest segle, això va provocar un retrocés considerable en l’economia espanyola junt amb la peste de 1649 i la manca de queviures. Més de la meitat de la població va morir, i per això els nens pobres és un tema que Murillo tractava ja que a Sevilla van haver molts nens sols després de la pesta negra degut a que van trencar-se les famílies.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Els inicis de Murillo com els altres pintors sevillans van estar marcats per l’art de Caravaggio i els seus seguidors. L’artista sevillà va conèixer Velázquez, però la seva influència no es va notar tant per les seves obres sinó per l’accessibilitat a les obres reials. La influència de Van Dyck va fer que les seves verges deixessin de tenir siluetes tan lleugeres i que els seus rostres adquirissin una certa placidesa burgesa.
Posteriorment va prestar més atenció al tractament de la llum que recorda al del cèlebre pintor Rembrandt.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Aquesta obra reprodueix un model que l’artista sevillà va repetir sovint, dos o tres nens representats amb un realisme que malgrat la pobresa que les seves robes i la seva deixadesa denoten, no pretén ser descarnat sinó alegre i despreocupat.
Com ja s’ha comentat abans Espanya va entrar en una crisi que juntament amb altres factors va reduir la població a la meitat deixant les classes humils en un estat de pobresa extrema.

Significació (missatge)
Les seves pintures d’infants marginals són un reflex afectuós d’una societat empobrida i dels seus membres més desprotegits, els nens.

Las Meninas

2008-06-26T07:07:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL

Títol: Las Meninas

Autor: Diego Rodríguez de Silva i Velázquez

Datació: 1656

Estil: Barroc

Escola: espanyol

Tècnica: oli

Suport: tela; 3.18 m x 2.76 m

Localització original i actual: Museu del Prado a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL

2.1 Elements tècnics

Es tracta d'una obra en la qual cromaticament hi ha un predomini dels colors terrosos, dels ocres i dels marrons, tots ells contrastats amb el blanc, el negre i puntualment algun color viu.En aquesta pintura el dibuix queda relegat a un nivell molt baix, això ho podem veure sobretot a les flors del pit de la infanta. És una obra pictòrica amb una pinzellada molt solta i lliure i això és una gran innovació en detallisme. Utilitza la tècnica del punt sobre taca, és a dir, primer una pinzellada fina i després una gruixuda.La llum que podem observar en aquest quadre és una llum natural que entra per les finestres de la dreta en direcció cap a l'esquerra, d'aquesta manera queda més il·luminat el pla dret i el pla inferior.És un quadre amb una gran profunditat, aconseguida per la combinació de la perspectiva geomètrica, la perspectiva lineal que ens marca un punt de fuga que és la porta del fons, i la perspectiva aeria que aconsegueix una difuminació a mesura que ens allunyem.

2.2 Elements formals

A nivell compositiu veiem la meitat superior del quadre buida i amb penombra, i la part inferior plena de gent i llum. Veiem que les figures estan distribuides per grups.A la part inferior veiem les figures disposades d'esquerra a dreta: Velázquez amb la tela i el caballet del quadre, en actitud de pensar, tot seguit una de les meninas, Maria Agustina Sarmiento, seguidament la infanta Margarida i al seu costat l'altre menina, Isabel de Velasca. L'altre nena que veiem és Mari Barbola, i el nen que està al seu costat i jugant amb el gos és diu Nicolàs. El gos és mestí i no se sap com es deia, és la figura més elaborada.En aquesta obra hi ha una gradació de plans, és a dir, cap al darrere es van succeint els plans.Els caps fan com una mena de ziga-zaga amb la vista que li dóna ritme a la composició. Compositivament la porta, amb la figura que ens assenyala el mirall, José Nieto, on es veuen reflectits els reis, és un punt de fuga per a la mirada.

2.3 Estil

- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

L'estil al qual s'adscriu aquesta obra és Barroc, concretament pertany a l'escola espanyola, que és més realista. Velázquez és una suma, una confluència de les tendències i dels estils del seu temps. En ell trobem realisme, naturalisme, classicisme, tema religiós, retrat, bodegó... i aquesta és l'obra en què tot això es reflecteix.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:

Aquesta obra és un dels cims de la història de l'Art de tots els temps.

3. INTERPRETACIÓ

3.1 Funció de l’obra

Aquest quadre va estar fet a iniciativa pròpia de l'autor. Entre encàrrec i encàrrec Velázquez feia el que volia. El rei Felip IV tenia molta curiositat per aquest quadre.
Hi ha una certa reivindicació personal en aquest quadre que lliga amb la funció i el significat.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració

Context històric

Ens trobem al segle XVII, l'època de l'absolutisme. Sevilla és la ciutat més important d'Espanya que és la primera potencia mundial del moment. Ens trobem en el moment de la contrareforma. La monarquia espanyola es troba en guerra amb els protestants holandesos.

3.3 Destacar relacions i influencies.

Velázquez es forma al taller de Pacheco a Sevilla. Coneix i intercanvia informació amb Rubens. El seu viatge a Itàlia és molt important. En el seu temps no va estar tan valorat.Goya va ser un gran admirador de Velázquez quant a la tècnica. Va influir també a alguns impressionistes com Manet. També a Picasso.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira

Contingut (tema que tracta )Significació (missatge)

El fet de que se'l canviés de nom ha fet dubtar del tema durant molt de temps. Velázquez pinta el moment en què la infanta Margarida entra al seu estudi mentre ell pinta als reis. La gran incògnita és: Què està pintant Velázquez?Després del seu viatge a Itàlia va veure que no estava tan valorat i volia reivindicar la seva noblesa i ho va fer amb aquest quadre i va demostrar que la pintura és un art de molt alt nivell.La senyal de que finalment va ser considerat noble és la creu de l'orde de Santiago que li van pintar després de mort, quan el van nomenar.

Les tres Gràcies

2008-06-25T20:13:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Les tres Gràcies
Autor: Rubens, Peter Paulus
Datació: 1639
Estil: Barroc
Escola: italià
Tècnica: oli
Suport: taula; 2,21 m x 1,81 m
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’una obra amb uns colors molt vius, predomina el color carn i el blau del cel, destaquen altres gammes fosques com, per exemple, les flors, ell color dels cossos s’ha aconseguit mitjançant el blau el groc i el vermell.
La lluminositat d’aquest quadre és natural, prové de la part de davant del quadre. Rubens treballa amb una pinzellada llarga no detallada minuciosament, una pinzellada molt solta, però no marcada.
Les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una d’elles dóna l’esquena a l’espectador.

2.2 Elements formals
Les dones, de bones dimensions i en primer pla, estan o bé nues o bé cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S’aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, sembla que estiguin a punt de començar a ballar, ja que totes tres tenen el peu dret endarrere. Al fons, es pot observar un paisatge idíl·lic, amb animals pasturant. L’escena queda emmarcada per moltes flors, un tronc d’arbre i una branca on trobem a cupido amb el corn de l’abundància als braços.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
A les pintures de Rubens són fàcils de reconèixer degut a les seves figures robustes i el seu dinamisme (tot i que “Les tres gràcies” no sigui un quadre del tot dinàmic), altres aspectes que predominen en les seves obres són el tracte del color, domina el color, la llum molt semblant a l’estil de Caravaggio, va anar a veure obres seves, feia servir el clarobscur. Presenta un cert dinamisme característic de les seves obres, i sempre intentava equilibrar la part sensual i la part intel·lectual.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.
En el retrat existeixen dos vessants: la intimista, que recull la labor quotidiana d'un personatge de la casa; aquest és el cas de Vermeer de Delft, que retrata sempre a dones fent alguna cosa dintre d'una habitació. L'altre vessant és la del retrat de grup.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià. Barroc: influït pel Miquel Ángel més dinàmic i per Ticià. Composicions obertes, dinàmiques i unitàries. L'important és el conjunt, no les parts. Autors: Rubens, L. Giordano, Murillo.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Rubens va conservar “Les Tres Gràcies” fins el dia en que va morir. Posteriorment, el rei Felip IV d’Espanya va adquirir el quadre després que la dona de Rubens volgués cremar-lo, degut a la sensualitat pecaminosa que, segons ella, desprenia.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
El segle XVII, es veu caracteritzat per una crisi universal que es va difondre en diferents nivells. A nivell social, on la societat en aquella època tenia una estructura mig feudal i mig agrària i s’hi van donar crisis demogràfiques importants. A nivell polític, on les monarquies absolutistes eren les que van controlar el poder Europeu. A nivell econòmic, on va esdevenir un desequilibri entre població i recursos propi de l’estructura econòmica de la societat pre-industrial, al disminuir les quantitats de metall preciós importat d’Amèrica el sistema capitalista va ser més lent i hi va haver una crisi en el comerç. A nivell cultural, sorgeix una nova tendència, el Barroc, com a conseqüència directa dels conflictes religiosos que es donen a Europa durant el segle XVII i a causa també dels processos d’assentament de les monarquies absolutistes dins els seus territoris.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Les seves figures eres robustes i corpulentes inspirades en l’estil de Miquel Àngel. Altres aspectes a destacar de les seves obres és el color que recorda al tractament del color que feien a les escoles venecianes i el tractament de la llum, que està inspirat en Caravaggio.
Durant la seva estada a Espanya va fer amistat amb Velázquez

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema en que s’inspira l’obra de Rubens provenia de la mitologia grega, d’acord amb la qual les tres Gràcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurínome , eren les deesses de l’encís, l’alegria i la bellesa. Es tracta d’un tema clàssic tractat d’una manera especial, buscant una exuberància de formes amb una sensualitat exuberant.

Significació (missatge)
La gràcia de la dreta s’identifica amb la primera esposa de l’artista, Isabella Brant; mentre que la de l’esquerra es creu que era Hélène Fourment, la seva segona dona.
Utilitza aquest tema mitològic per representar nus femenins

La lliçó d’anatomia del professor Tulp

2008-06-25T20:11:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La lliçó d’anatomia del professor Tulp
Autor: Rembrant, Harmenszoon van Rijn
Datació: 1632
Estil: Barroc
Escola: holandès
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,69 m x 2,16 m
Localització original: seu social dels cirurgians d’Amsterdam
Localització actual: Mauritshuis, a l’Haia

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
En aquesta pintura hi veiem clarament que els colors predominants en són el blanc i el negre. El blanc el trobem representat en els rostres, el coll de la vestimenta i en el cadàver. El negre, per la seva banda, es situa a les vestimentes i ocupa gran part de la resta del quadre. La llum natural, que ve des de dalt, il·lumina el cos nu i sense vida del cadàver i els rostres dels assistents a la lliçó. Hi podem veure una pinzellada ben escampada, pictòrica.

2.2 Elements formals
Aquest quadre és el primer retrat de grup d’una corporació professional que va fer Rembrandt. En ell, hi va aportar importants innovacions respecte la concepció tradicional d’aquest tipus de pintura que hi havia a Holanda ja que va col·locar els personatges en un ordre aleatori en comptes de jeràrquic. Seguint amb la tradició preceptiva de la pintura holandesa, conferí a tots els personatges del grup les mateixes dimensions i va optar per situar-los de manera piramidal. Els tres oients centrals, disposats en triangle, observen atents les pinces i les mans del cirurgià.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Rembrandt, va preferir centrar-se en les accions humanes i en poques ocasions va inspirar les seves obres en temes mitològics com feia Rubens. Aquest artista, admirador de Caravaggio, va plasmar a les seves obres un tractament de la llum semblant al de l’autor italià. A mesura que van passant els anys, el seu estil evoluciona i la pinzellada es va fent cada cop més notòria.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.
Aquest entorn de crisi afecta i dóna un segell característic al Barroc.
L'acumulació d'objectes és també una característica d'aquesta època, en la decoració i quant a la pintura el “clar – fosc” és la característica.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià.
Realisme: té com a model la realitat tangible que és traslladada a les obres el més fidelment possible. Es dóna principalment a Holanda i s'identifica amb la pintura de gènere. És un art més burgès que nobiliari o eclesiàstic.
Autors: F. Hals, J. Vermeer, Rembrandt, Hobbema, Heda, però també algunes obres de Velázquez

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
“La lliçó d’anatomia del professor Tulp” va ser un encàrrec de la corporació de cirurgians d’Amsterdam i es va exposar a la seva seu social.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
L’Holanda del segle XVII estava en lluita amb l’Imperi Espanyol per tal d’aconseguir la seva independència. Quan la va aconseguir, a Holanda s’hi va instaurar un règim republicà i, posteriorment, un de monàrquic.. Holanda passava a ser un país ric i en plena expansió, on mercaders, burgesos i artesans comerciaven i entenien d’art. Els retrats en grup de corporacions constituïren un gènere únic al país neerlandès i proporcionaren bons ingressos als pintors d’una contrada on ni l’Església ni la casa reial no exercien com a mecenes de l’art.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Rembrandt va ser un admirador de Caravaggio i del seu tractament de la llum, del qual va rebre influència i va aplicar a les seves pròpies obres.
L’obra de Rembrandt va exercir una influència remarcable en artistes com Delacroix, i també en els impressionistes i en el pintor espanyol Goya, amb qui va compartir la passió pels gravats.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El professor Tulp practica la dissecció d’un cadàver, activitat molt poc comuna a l’època, per tal d’explicar als set personatges que l’acompanyen el funcionament dels tendons del braç

Significació (missatge)
Aquesta obra es basa en un fet real: el doctor Tulp, professor del gremi de cirurgians, realitza una lliçó pública d’anatomia amb el cos sense vida d’un executat. L’obra vol transmetre l’orgull corporatiu d’aquella època.

Vista de Delft

2008-06-23T09:41:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Vista de Delft
Autor: Vermeer, Jan
Datació: 1658 – 1660
Estil: Barroc
Escola: holandesa
Tècnica: oli
Suport: tela; 98,5 x 118,5 cm
Localització actual: Mauritshuis, a l´Haia

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Vermeer mostra una clara preferència pels colors grocs i blaus matisats. A “Vista de Delft” el groc domina a les zones sòlides, és més brillant en primer pla i va perdent força en topar-se amb el verd de l’altra banda de la riba. El blau predomina al canal i al cel i també apareix en algunes teulades. Un altre aspecte remarcable és el tractament de la llum. Especialitzat en llums suaus, Veermer les pinta utilitzant una gamma de colors molt graduada. A “Vista de Delft”, Veermer dissol la llum mitjançant el color blanc. Aquest fet queda palpable a la part central del quadre, entre les dues torres. La pinzellada és impecable i detallista i, en alguns punts, assoleix un caràcter puntillista. En quant a la profunditat, el quadre segueix una gradació de plans determinada per tres zones: la riba del canal, el canal i la ciutat.

2.2 Elements formals
De l’àmbit compositiu destaca la unitat focal completa que mostra la pintura: l’artista aconsegueix que cap element no sobresurti per damunt dels altres. Fins i tot la gran extensió de cel no relega les cases a un pla secundari. A part, Vermeer aconsegueix amb el tractament de la llum que la nostra mirada se’n vagi al centre de la composició.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
A “Vista de Delft” es poden apreciar els trets bàsics del seu estil: el màxim interès pel tractament de la llum; una paleta basada en el blau, groc, gris, negre i blanc; una sensació de recolliment i quietud; i una composició equilibrada

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.
En el retrat existeixen dos vessants: la intimista, que recull la labor quotidiana d'un personatge de la casa; aquest és el cas de Vermeer de Delft, que retrata sempre a dones fent alguna cosa dintre d'una habitació. L'altre vessant és la del retrat de grup.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià.
Realisme: té com a model la realitat tangible que és traslladada a les obres el més fidelment possible. Es dóna principalment a Holanda i s'identifica amb la pintura de gènere. És un art més burgès que nobiliari o eclesiàstic.
Autors: F. Hals, J. Vermeer, Rembrandt, Hobbema, Heda, però també algunes obres de Velázquez

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Vermeer és un dels representants més insignes dels pintors holandesos que es van dedicar a la pintura de gènere, especialment als quadres d’interior. Sembla ser que l’artista realitzes aquesta pintura amb la finalitat de poder-la vendre. El seu mecenes, Van Ruijven, va comprar una part important de les seves obres i també n’hi va encarregar.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
L’Holanda del segle XVII estava en lluita amb l’Imperi Espanyol per tal d’aconseguir la seva independència. Quan la va aconseguir, a Holanda s’hi va instaurar un règim republicà i, posteriorment, un de monàrquic. Holanda passava a ser un país ric i en plena expansió, on mercaders, burgesos i artesans comerciaven i entenien d’art. A diferència d’altres autors coetanis, Vermeer va dedicar-se a la pintura de gènere, especialment als quadres d’interior que reflectien la vida tranquil·la i confortable de la burgesia del temps, i als paisatges.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Ni va ser influït ni ha influït a ningú.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre plasma l’escenari de la vida d’aquest artista. Vermeer va néixer, viure i morir a Delft.
El quadre reflecteix una vista des del canal de Rotterdam. S’hi poden apreciar, a la dreta, la torre de l’església nova, on va ser batejat el pintor; a l’esquerra, la torre de l’església vella, on hi ha la seva sepultura. Vermeer signà a la barca que hi ha a la part inferior, a l’esquerra.
Encara avui es por reconèixer aquesta part de la ciutat.

Significació (missatge)
L’autor fa un homenatge i alhora immortalitzarà la ciutat que l’havia vist néixer amb els paràmetres que feia servir en tots els seus quadres: cada un dels elements potencia la sensació de quietud i serenitat, de silenci.

Judit i Holofernes

2008-06-23T09:38:00.002+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Judit i Holofernes
Autor: Artemisia Gentileschi
Cronologia: c. 1612-1613
Estil: Barroc ( Naturalisme)
Tècnica: oli sobre tela
Suport: tela
Localització: Museu de Capodimonte de Nàpols
Tema: Bíblic.

2. ANÀLISIS FORMAL I COMPOSITIU
Compositivament l’obra s’estructura entorn un triangle, on els caps dels personatges son els vèrtexs, sent el d’Holofernes el punt principal de l’acció. A ell van a parar la resta de línees compositives, així com el focus de llum que il·lumina l’escena des de l’esquerra.
Un cromatisme viu defineix l’escena, destacant el vigor i el contrast cromàtic del vermell, el blau i el blanc, tres tonalitats presents també a l’obra de Caravaggio.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La seva funció fluctua entre el triomf sobre els enemics d’Israel i la venjança plàstica de l’autora envers la seva cruenta violació

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
Filla d’Orazio Gentileschi, Artemisia ( Roma 1593 – Nàpols 1653) fou una destacada pintora dins el corrent naturalista iniciat per Caravaggio. Dotada d’un talent precoç, la seva trajectòria personal va influir amb gran mesura en la seva producció pictòrica. Violada pel seu professor de dibuix als dinou anys, la seva obra es caracteritza per tractar habitualment temàtiques de dones amb un fort caràcter, en actituds i moments d’una gran força dramàtica. La seva vida independent contrasta amb l’habitual de l’època, convertint-se en un cas atípic dins la història de la pintura. Va treballar a Florència i Roma fins que l’any 1630 s’establí a Nàpols.

3.3 Destacar relacions i influencies.
La influencia de Caravaggio és molt evident. En primer lloc per la captació de l’escena com si es tractés d’un fotograma fílmic, on l’espectador pot veure les accions immediatament anteriors i posteriors; en segon lloc pel fet de vestir els personatges amb indumentària contemporània , presentant-los com a gent corrent i no com a estereotips de bellesa; en tercer lloc pel dramatisme de l’escena i en darrer lloc per l’ús d’un focus lumínic efectista i conceptual que il·lumina de esquerra a dreta i en diagonal l’escena, sense que sapiguem d’on prové.
L’obra d’Artemisia es contraposa al corrent classicista d’Annibale Carracci i la
seva escola.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Es representa el moment culminant de la història de Judit i Holofernes (Apòcrifs de l’Antic Testament). Segons la narració l’exèrcit assiri estava assetjant la ciutat de Betulia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar al seu poble. Es dirigí al campament assiri amb la falsa pretensió de ser una desertora, estratagema que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes. Aquest s’enamora de la jove i organitzà un banquet a la seva tenda. Quan després del sopar el general estava totalment begut, Judit li tallà el cap amagant-lo dins un sac que havia preparat la seva serventa Abra. Al matí següent , al conèixer la noticia els assiris fugiren.

La història de Judit i Holofernes no es admesa en els evangelis canònics. Hom la interpreta com la victòria del poble jueu sobre el seu enemic. El nom de Judit significa la Jueva i designa l’encarnació del poble d’Israel mes que el d’una persona individual. La ciutat de Betulia es desconeguda pels geògrafs. En el seu sentit hebreu Beth Eloa significa casa de deu. Alhora cap general assiri es deia Holofernes . En definitiva es pot interpretar com la victòria dels hebreus sobre els seus enemics.

Significació (missatge)
L’obra mostra el moment de màxima tensió quan l’heroïna jueva amb l’ajuda d’Abra degolla a Holofernes.
A nivell iconogràfic, es molt significatiu el model que Artemisia escull per a representar a Agra. Tradicionalment, aquesta es representava com una dona gran i mai participava activament en l’acció. Aquí, en canvi, es una dona jove i forta que participa activament en la decapitació. Tanmateix, ambdues dones no expressen cap signe de compassió en els seus rostres, sinó tot el contrari. La seva expressió impassible, la seva superioritat física i una fredor emocional, que alguns han relacionat com un gest de alliberació i venjança de la pintora per la cruel violació soferta poc temps abans, defineixen l’obra.

La mort de la Mare de Déu

2008-06-22T17:11:00.003+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La mort de la Mare de Déu
Autor: Caravaggio, Michelangelo Merisi da
Datació: 1605 – 1606
Estil: Barroc
Escola: italiana
Tècnica: oli
Suport: llenç; 3,65 m x 2,45 m
Localització actual: Museu del Louvre, a Paris

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre llenç que tenen els contorns delimitats i precisos, la pinzellada esta ben escampada i ben repartida, el color que hi predomina son colors foscos, ombres negres i predomini del vermell, cortinatges, vestit de la Mare de Déu i el vestit de Maria Magdalena. Trobem un predomini de negres i vermells que articulen el quadre. La llum es tractada per al tenebrisme provocat per una llum dalt – esquerra que il·lumina la part superior dels caps, la llum te significació que es la llum de Déu (conceptual) que il·lumina el quadre, il·lumina les cortines i el cos de la Mare de Déu. La pintura es estàtica, amb una gran expressivitat, apòstols plorant, dolor, llàgrimes... expressiva, el que fa en quant l´espai hi ha uns elements que destaquen, donant una sensació de profunditat.

2.2 Elements formals
- La composició es la llum que l´estructura, els caps mes o menys segueixen una diagonalitat, el camí que recorre la llum, fet accentuat per les cortines, com si fos un talo d´un teatre.
Les figures estan de dreta a esquerra, mirant cap baix i d´altres parlant entre ells, el cos de la mare de deu, el cos d´una dona morta ofegada en el riu Tíber.
- En quant al ritme d´esquerra a dreta tots miren el cos de la Mare de Déu, que diriem que es el centre.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
“La mort de la Mare de Déu” és una mostra impressionant de les grans innovacions pictòriques que va aportar Caravaggio. D’una banda, el tenebrisme a base de l’intens joc de contrastos entre llum i ombra; per l’altra, el realisme o naturalisme amb que va tractar els temes religiosos, desacralitzant-los i presentant-los com a escenes de la vida quotidiana.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.
Aquest entorn de crisi afecta i dóna un segell característic al Barroc.
L'acumulació d'objectes és també una característica d'aquesta època, en la decoració i quant a la pintura el “clar – fosc” és la característica.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
El quadre va ser encarregat per l’església de Santa Maria della Scala de Roma. En aquells temps, la pintura tenia una concepció de difusió; és a dir, se li demanava que estimulés el sentiment religiós i a més s’esperava que és manifestés segons els ideals clàssics de bellesa perquè acomplís amb més efectivitat la funció persuasiva.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
L’obra es situa a principis del s.XVII, durant el període de Contrareforma. S’hi donaven guerres per causes religioses i Espanya era la potència mundial. Itàlia estava dividida en diferents estats, dels quals, els Vaticans eren els més importants. Nàpols, d’on era Caravaggio, estava en mans de la corona espanyola. La pintura italiana religiosa estava profundament limitada per les disposicions estrictes del Concili de Trento.

El Concili de Trento volia que la pintura religiosa fos utilitzat com a arma per la difusió de la ideologia catòlica i per tant, amb aquesta obra s´esperava un sentiment pietós per la Mare de Déu, el problema va estar es que Caravaggio que primera vegada tracta aquest tema de forma tan crua i real que no l´entenien els contemporanis del temps, cosa que va escandalitzar a l´esglesia i la van rebutjar. Però si que es va exposar, per l´Ambaixador del Duc de Mantó a Roma, Rubens que en veure-la la va comprar i finalment la trobem a Paris, el Museu del Louvre.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Caravaggio va tenir molts seguidors als quals va impactar la seva manera de pintar. D’aquells que van seguir la seva línia, destaquen Francesc Ribalta, el valencià Josep Ribera, amb sobrenom de “il hispagnoletto” i els Caravangistes holandesos (naturalistes)

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre plasma el moment immediatament posterior a la mort de la Mare de Déu; la jove Magdalena i el apòstols ploren al seu voltant. El pintor dóna un vessant més humà al drama a través de l´expressió del dolor; Magdalena, destrossada, sanglota amagant la cara entre les mans; els apòstols revelen gestos de dolor semblants als que fa qualsevol ésser humà quan ha perdut algú estimat.

Significació (missatge)
És un quadre de caire religiós. Plasma un tema recurrent entre els pintors de l’època: la mort de la Mare de Déu. Caravaggio expressava a través d’aquesta escena un profund sentiment religiós despullat de convencionalismes.

Magdalena penitent

2008-06-22T17:07:00.001+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: Magdalena penitent
b. Autor: Mena, Pedro de
c. Cronologia: 1664
d. Escola o país: Andalusa (Granada)
e. Estil: Barroc

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Tema religiós. Ens parla d'un personatge que apareix el nom al Nou Testament. Tradicionalment Maria Magdalena (dita així perquè havia nascut a un poble de Palestina que el poble es deia Magdala), seguidora de Jesús, i presumpta amant de Jesucrist, tradicionalment s'havia dit que era una prostituta, que havia fet la seva vida a partir d'haver conegut a Jesucrist, persona molt propera a ell, la primera que s'ha n’adona que Jesucrist ha ressuscitat. Maria penedida, i moment en el que ella s’està penedint de tot el que ha fet ella en la seva vida anterior, que gracies a ell a pogut canviar i agafar el bon camí. Imatge del penediment.
3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Escultura exempta i dempeus tallada feta en fusta, talla fusta de cedre policromada de diferents colors.
b. Elements formals:
Cara de patiment mirant la creu de crist. Obra molt naturalista d'una gran sensació, gran caritat. Talla en fusta policromada, que utilitza diferents colors, l'ha pintat. Escultura diríem tancada en ella mateixa, composició vertical. Estàtica però de fet a part de la policromia es l'expressivitat d'aquesta obra, es una esculta expressiva, s'observa al rostre els gestos de la mà, forta expressivitat potser el mes destacat. Accentua realisme. Pot ser vista des de tots el cantons perquè es excemp però el seu principalment punt de vista seria el frontal.
COMPOSICIÓFigura en posició vertical lleugerament inclinada, la cama dreta una mica mes avançada la ma dreta aguanta la creu i l'esquerra el cor. destaca la pobresa per el sac, una cara trista, llavis secs, arrugada, coll en tensió, ulls vermells de plorar. Personificació del patiment.Colors terra, com la túnica que porta, son uns colors que a la Sevilla del s. XVII eren molt famosos, colors terrosos, ocres, vermellosos,... que van fer famosos l'escola sevillana.
4. Dependències i influencies posteriors
Antecedents de mena, tres mestres: el fundador de l’escola, Juan Martinez Montañes, va viure fins a mitjans del s XVII i per tant les seves obres estaven mesurades, el seu deixeble: Alonso Cano, mes important que el seu mestre, va ser arquitecte i escultor, va construir “La Façana de la Catedral de Granada”, i com escultor va ser classicista i serena d’igual forma que el seu mestre i el deixeble de Cano va ser Mena, te una tendència mes realista i un xic mes sentimental k els seus predecessors, aporta una mica mes de sentiment k els seus mestres

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Diferenciada de l’escola castellana, de forma mes gore, mes sang i fetge, en canvi l’escola andalusa (sevillana) es mes mesurada, en l’expressivitat.

6. Diferencies amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
No anava encabida en cap fornícula. Actualment aquesta escultura es troba al Museo Nacional de Escultura, a Valladolid.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Aquesta obra va ser encarregada per la casa professa d'uns jesuïtes de Madrid, es una escultura per encàrrec.Ve signada a la base, en llatí, una inscripció que posa que Pedro de Mena ha fet la obra i l'any...

9. Context històric i artístic
A nivell de context estem a l’Espanya del s. XVII, Espanya encara imperial però també es l’Espanya en crisi econòmica, el s. XVII es un segle agredolç per la corona espanyola, es mante l'imperi però es veu com a França esta pujant com a potencia i en canvi Espanya esta baixant, gran crisi economia en el país, greus problemes per la subsistència de les classes populars, marcada per la religió i per les doctrines que emanen (surten o proclamen) el Concili de Trento. La gent tenia greus problemes per sobreviure. I no paraven d'arribar vaixells d’Amèrica de plata, i aquesta plata era distribuïda per tota Europa.

Apol·lo i Dafne

2008-06-21T18:38:00.002+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: Apol·lo i Dafne
b. Autor: Bernini, Gian Lorenzo
c. Cronologia: 1622-1625
d. Escola o país: Itàlia
e. Estil: Barroc

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Segons la mitologia clàssica, la nimfa Dafne era la filla del déu del riu Peneu. En consagrar-se a Artemisa, deessa de la caça, decidí renunciar, com aquesta, a casar-se. El déu Apol·lo en veure-la se n’enamorà apassionadament i, malgrat ser rebutjats els seus requeriments, la perseguí pel bosc. En no veure cap altra escapatòria, Dafne optà per demanar l’ajut del seu pare, el qual la transforma en llorer (“daphne” en grec) en el precís moment en que Apol·lo li posava la mà al damunt. A partir d’aquell moment Apol·lo feu del llorer el seu arbre sagrat.
Esta basada en un dels poemes d´Ovidi (les metamorfosis).

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Grup escultòric fet en marbre, de forma exempta i en esculpit com a tècnica.

b. Elements formals:
Formes obertes en un sentit d’elevació, lleugerament corbades i son obertes cap enfora del grup i aquesta direcció es vertical, cap amunt i cap a fora, escultura dinàmica les figures estan captades en un moment congelant, capturant el moment de la conversió de Dafne en arbre, te grans dosis de gestualitat, sobretot en Dafne molt mes expressiva que el deu n’és una mica menys, l’obra fa 243 cm d'alt, la sensació k dona no es de monumentalitat, sinó de proporció humana amb múltiples punts de vista, encara que ni ha un que en destaca que seria el lateral dret respecte l’escultura que ens ensenya tota l’essència, mentre feia aquesta obra, Bernini pensava en la corba, dos corbes paral·leles que surten per la mateixa base, però que s’allunya cap amunt. la mes destacada seria l’expressivitat, fins i tot, impressiona i emociona

4. Dependències i influencies posteriors

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Té relació amb David, l'escultura va realitzar-se entre els anys 1623 i 1624 per encàrrec del cardenal Borghese mentre estava realitzant "Apol·lo i Dafne". L'obra està ubicada a la Galleria Borghese de Roma. La seva alçada és de 170 cm i El rapte de Proserpina, escultura de temàtica mitològica recollida a les "Metamorfosis" del poeta romà Ovidi, on Hades-Plutó rapta per desig Persèfone-Proserpina filla de Dèmeter-Ceres. L'escultura va realitzar-se entre els anys 1621 i 1622 per encàrrec del cardenal Borghese. L'obra està ubicada a la Galleria Borghese de Roma. La seva alçada és de 255 cm. Totes dues fetes per la decoració de la vil·la Borghese.

6. Diferències amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Decorar la vil·la Borghese, amb tres escultures pel cardenal Borghese i en l’actualitat segueixen les tres escultures en el mateix entorn arquitectònic.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
El mite de Dafne també fa al·lusió a la família Maffeo Barberini, el futur papa Urbà VIII, l’amic i mecenes de Bernini, que incloïa en el seu escut d’armes unes fulles de llorer.

9. Context històric i artístic

Palau de Versalles

2008-06-21T18:37:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Palau de Versalles
Arquitecte: Hardouin – Mansart, Jules
Datació: 1667 – 1710
Localització: Versalles (França)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: pedra, marbre i miralls
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 600 m aproximadament (façana i ales laterals que donen al pati)

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
El Palau de Versalles utilitza els elements de suport propis de l’època, amb profusió de columnes i pilastres per alliberar alguns murs de la seva funció de carrega.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Amb els elements de coberta, son principalment cobertes planes o voltades a conveniència de l’estètica i el recinte.
En destaca el sostre de creueria de la Capella Reial, que culmina en una capçalera semicircular.

2.3 Espais interiors
En quant als espais interiors dona una sensació de força econòmica de qui ho ha pagat, i una sensació de poder força evident. Principalment l’interior del palau, on es diu que vivien 5000 persones, tota la Cort: ministres, criats, vividors, secretaris... de tot.

D'aquest interior on hi havia tanta gent destaquen dues peces importants:1. Galeria dels miralls
Galeria coberta amb volta de canó, i quan el sol donava a aquesta galeria donava un afecte de reverberació, de llum. Te 75 metres de llarg la galeria, i volta de canó decorada i pintada per Charles Le Brun.

2.Capella reial
Va ser l’últim que va fer Mansart, es tracta d'una capella de 3 naus grans acabades en una capçalera semicircular i dos pisos. El primer pis suportat per pilars i arcs i el segon suportat columnes dòriques i entaulament continu a tot el voltant. On el rei escoltava missa a diari, no baixava a baix es quedava a dalt, i a banda i banda de la galeria es ficaven les senyores a seguir la missa.

2.4 Exterior
L’estructura de l’edifici es en forma de C amb un pati de marbre que potencia la integració amb els jardins exteriors. Un eix travessa els palaus enllaçant davant i darrere anomenat pati d’honor (Cour d'honneur) que li dona un aire d'horitzontalitat.
Aquesta façana es sòbria estil classicista, barroc francès es caracteritza per la sobrietat, a diferencia del italià. Al francès predomina la línia recta.

La façana es pot dividir en tres parts:1. Basament (planta baixa, base)2. Planta principal3. Àtic coronat per trofeus i una balustrada.Estructura vista en alçat.
Aquest edifici te al llarg de tota la façana te elements que sobresurten mes que altres fent com un petit relleu, que fa que no sigui tan monòtona.

2.5 Estil
El Palau de Versalles pertany al barroc francès, ja que com podem observar l’edifici central que es troba orientat cap l’est – oest, ja que des de l’habitació del rei, Lluis XIX “El Rei Sol”, es pogués veure el recorregut del Sol.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
Ens trobem en una etapa de la monarquia absoluta, en el qual el rei que ocupa la majoria del s. XVII es el rei Lluis XIV. França es consolida com una gran potència, ja que aquesta monarquia era molt eficient. Lluís XIV disposava d’un primer ministre anomenat Colbert, que per la seva eficiència va aconseguir el càrrec. Malgrat tot el que comportava inconvenients, la monarquia absoluta pensaven en un futur, a diferència de la hispànica. França s'expansiona a un nivell que serà la substituta d'Espanya en el s. XVIII.

3.2 Funció de l'obra
Pel que fa a la funció pràctica es l'habitatge. També té aquesta funció simbòlica, simbolitza la monarquia absoluta. I el jardí com a natura domesticada.

Aleshores el rei es va projectar amb la imatge del Rei Sol que tot gira al seu voltant, era el centre de tot podem trobar per tot l'edifici, al·legories enfront aquest tema

3.3 Contingut i significació de l'edifici
En quant el significat del Palau de Versalles, al principi, per a Lluis XII era el seu refugi de caça favorit, fins quan Lluis XIV heretà el tro, va fugir de Paris perquè tenia una mica de por, vivia entre el Louvre i Versalles, i finalment se’n va a Versalles, i va demanar d'ampliar-ho, de forma que s'havia de fer un palau enorme.
El significat principal del palau es la frontera entre la vida dels pagesos i burgesos comparada amb la vida ideal dels aristocràtics.

San Carlo alle Quattro Fontane

2008-06-20T08:12:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: San Carlo alle Quattro Fontane
Arquitecte: Borromini, Francesco
Datació: església i claustre, 1638 – 1641; façana, 1665 – 1667
Localització: Roma (Itàlia)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: maons i estuc
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen amb columnes inspirades en corínties i mur i en la façana de forma igual. A sobre, trobem un entaulament de formes còncaves i convexes, que sobresurten mes, es tracta d’un mur ondulant. En quatres laterals, trobem a sobre de l’entaulament una volta de ¼ d’esfera, en cada lateral, quatre petxines amb medallons que aguanten

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta per una cúpula. En el centre de la cúpula, trobem cassetons amb aire oriental, de forma circular, a mida que ens apropem son mes petites. A dalt de tot, una llanterna que deixa passar la llum natural.

2.3 Espais interiors
El tipus de planta es tracta d’una planta calculada i complexa, en el que abunden els triangles en la planta, en les parts interiors, capelles, altar, en deriven altres triangles.
Dona una sensació de dinamisme, gracies a les formes còncaves del mur ondulant, encara que els espais siguin petits.

2.4 Exterior
La façana te dos nivells i que el que marca l’estructura de columnes d’ordre gegant en els dos pisos que es combinen amb columnes d’ordre menors. Destaca la cornisa i la balconada, especialment, que li dona majestuositat.
La part inferior trobem nitxos o fornícules i just en la part de sobre de la porta, trobem la fornícula de San Carles Borromeu, el seu fundador.
La façana te forma ondulant i esta coronada amb un medalló buit i ens recorda vagament un frontó acabada en punta.

2.5 Estil
Pertany al barroc especulatiu, Borromini es caracteritza pel moviment virtual en totes direccions en els seus edificis.

L'ARQUITECTURA RELIGIOSA
Espais utilitaris Façanes dominades pel cos central amb frontó, potenciant la verticalitat. La decoració donarà ambient barroc: Il Gesù, d'Il Vignola (1568, projecte)
Espais especulatius
Plantes centralitzades i flexibles (planta circular, el·líptica, combinada, creu grega allargada, octogonal) Cúpula Parets ondulants.
Es pretén integrar les parts en un tot. Teatralitat de l'espai interior (l'espectador se situa dins l'espai): San Carlino alle Quattro Fontane (1634-91) i Sant'Ivo alla Sapienza (1642-50), de Borromini , Sant'Andrea al Quirinale, de Bernini (1658-70), La Salute, de Baldasare Longhena (1631), Santa Maria de la Divina Providencia, de Guarino Guarini (1698)
Estils
Classicisme: Itàlia: pervivència en un primer moment : Plaça de S. Pere del Vaticà, de Bernini (1656-67), després se supera. França: pervivència. Val-de-Grâce, de Mansart i Lemercier (1645). Les Invalides, de Bruant i Hardouin-Mansart (1679-91)
Anticlassicisme: Itàlia: Borromini, Guarini, alguna obra de Bernini. Decoració: ús de columnes salomòniques, volutes, trencaments d'entaulaments, ondulacions com a esquema decoratiu
Oratorio dei Filippini, Sant'Ivo alla Sapienza

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Roma del s XVII, la Roma dels papes en que ells eren els rics que pagaven als artistes, els Estats Pontificis son importants i tothom competeix per tenir temples i esglésies.

3.2 Funció de l’obra
Va ser encarregat per l’ordre del Trinitaris, ordre fundada per Sant Carles Borromeu, aquest arquitecte va ser el favorit de les ordres religioses per fer les esglésies i temples.

3.3 Contingut i significació de l’edifici
Contingut
Es un temple dedicat al fundador de l’ordre, San Carles Borromeu, tota l’obra arquitectònica completa esta dedicada al Sant.

Significació
Es un temple que per l’autor porta a l’extrem tota la tècnica, el moviment en la construcció i tot el que ell sabia, la geometria, les distancies... plasma el seu ideari arquitectònic.

Columnata de Sant Pere del Vaticà

2008-06-20T08:11:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Columnata de Sant Pere del Vaticà
Arquitecte: Bernini, Gian Lorenzo
Datació: 1656 – 1667
Localització: Ciutat del Vaticà, a Roma (Itàlia)
Estil: Barroc
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat
Dimensions: 15 m (alçada de les columnes)

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
S’aguanten amb unes columnes d’ordre tosca que aguanten un entaulament d’ordre jònic continu hi amunt hi ha una balustrada, i a sobre d’aquesta tenim un seguit d’escultures de sants.
El pòrtic esta formada per 296 columnes que dona la sensació de bosc.
No veiem mai la columnata sencera per la forma corba dels laterals.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)

2.3 Espais interiors
Una planta de forma el·líptica amb dos braços que arrenquen de la façana de forma iguals, que desprès va dibuixar un el·lipse imaginari per col·locar l’obelisc i dues fonts que serien els centres reals de les columnes corbes.

2.4 Exterior
La plaça hauria de tenir un gran espai perquè tots els creients tenien que veure la llotja del papa, existia uns grans desnivells i la plaça s’havia d’adaptar als edificis anteriors a la plaça.
La plaça tenia que ser un espai tancat que delimites el lloc on veure o accedir al palau, amb les línies corbes i el·líptiques, que existís un obelisc al centre de la plaça i que la plaça tingues un valor simbòlic.

2.5 Estil
L’estil característic de Bernini es resumeix així:
Un caràcter molt funcional, la plaça ha de ser útil.
Un fort simbolisme
Un decorat per acollir als fidels.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració

3.2 Funció de l'obra
La columnata de Sant Pere del Vaticà te una funció tan simbòlica com utilitària, acollir el màxim de gent possible en condicions. San Pere es mereixia un espai prou digne

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Bernini pretén recuperar la visió de la magnifica cúpula de Miquel Angel. Bernini només ho va aconseguir a una part. El tancament per dalt, ja que volia tapar la plaça per dalt, perquè en entrar, de cop i volta veiessis tot. A nivell de significació ell volia sorprendre a la gent, ja que mai veuria tota la obra junta i l'hauria de veure pas a pas. També, i més important, es que realment amb aquesta forma de la plaça simbolitza els braços de la forma cristiana. Com acull en el seu sí els peregrins.

L’enterrament del comte d´Orgaz

2008-06-19T08:42:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: L’enterrament del comte d´Orgaz
Autor: El Greco
Datació: 1586
Estil: Renaixement
Escola: espanyol
Tècnica: oli
Suport: tela; 4,8 m x 3,6 m
Localització original i actual: església de Santo Tomé, a Toledo

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
El quadre es divideix en dues parts molt diferents. A la part inferior o terrenal hi trobem major predomini del dibuix i més detallisme. En primer pla, destaquen les vestimentes daurades dels dos sants. En segon pla, predomini del negre a les vestimentes i del blanc a les cares dels cavallers, clergues i frares. A la superior o celestial hi trobem major predomini del color, repartit entre tons grocs, blancs i platejats. És una part més pictòrica i menys detallista que la inferior. La llum és irreal, no veiem d’on ve. Es tracta d’una pintura plana, l’acció de la qual, sembla recórrer el mateix pla. L’allunyament de la figura de Déu es l’única perspectiva a destacar.

2.2 Elements formals
El quadre queda dividit a partir de la línia horitzontal que formen els caps de les figures.
El centre del quadre l’ocupa sant Agustí, el personatge més important de la part terrenal, enllaçat amb sant Esteve. Aquesta correspondència es repeteix als dos extrems del quadre: la postura del monjo de l’esquerra s’aparella amb la del sacerdot que llegeix la Bíblia al costat oposat. Tots dos serveixen per acotar l’acció per les dues bandes i aporten sensació de verticalitat. El cel, que ocupa més espai al quadre que el món terrenal, s’oposa al realisme de la part inferior amb les formes allargades i la resplendor de les figures celestials. La part celestial és dinàmica i molt expressiva, mentre que la terrenal és estàtica i poc expressiva.…

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
L’enterrament del comte d’Orgaz és una pintura plena de figures; una característica que ha estat anomenada “horror vacui”.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
A més, presenta una duplicitat de tècniques i un cànon de les figures allargat que l’acosten a la moda italiana del moment, és a dir, el manierisme

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
El quadre va ser encarregat per Andrés Núñez, el capellà de Santo Tomé, per commemorar el triomf en un judici contra la família del comte, que no volia pagar els diners que aquest havia arribat a l’Església.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem a la segona meitat del segle XVI. L’església estava dividida entre protestants i catòlics com a conseqüència de la reforma protestant. El Greco vivia el seu misticisme a la seva manera sense parar gaire atenció a aquests esdeveniments. Felip II és el monarca d’una Espanya que té com a capital Toledo.

3.3 Destacar relacions i influencies.
El Greco, nascut i format a Creta sota influència bizantina, va rebre, entre d’altres, influències de Tintoretto. Va continuar la seva formació a Venècia (d’on també va rebre influències) i posteriorment a Toledo.
El quadre no ha influenciat a ningú ja que va restar oblidat durant molts anys

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L´escena es basa en una llegenda del segle XIV segons la qual san Esteve i san Agustí baixaren del cel per posar el cos del seu devot, el comte d´Orgaz, a la tomba.
A tall de curiositat, actualment la tomba del comte és justament sota el quadre.

Significació (missatge)
El Greco era un home d’una gran religiositat, que expressava en els seus quadres.

Dánae

2008-06-19T08:39:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Dánae
Autor: Ticià
Datació: 1553 – 1554
Estil: Renaixement
Escola: veneciana
Tècnica: pintura a l’oli
Suport: tela; 1,28 m x 1,78 m
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’una pintura a l’oli on en destaquem el color daurat que dona la sensació que Zeus estigui per tota l’habitació. En quant a la pinzellada, es una obra dibuixística. Pel que fa a la llum, hi ha una llum artificial que sembla que vingui donada per Zeus.
En referència a l’espai tridimensional, en aquesta obra no hi ha intenció d’agafar espai tridimensional.
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre és bastant pronunciada.

2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques no són gaire clares i no estan gaire definides.
Però podem observar que les mirades de les figures del quadre es dirigeixen a la pluja d´or, del qual seria el centre del quadre.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Tant el tema com el tractament de la llum i dels colors són característics de Ticià. Era un mestre en el retrat de belleses femenines i en la plasmació d’ambients misteriosos. L’estil amb que pintà aquestes dones, en canvi, és hereu de Giorgione.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Ticià va fer l’obra per encàrrec de Felip II. Aquest quadre formà part dels set quadres mitològics que el rei li encarregà i que el pintor definia com “poesies”.
Aquests quadres transmetien una intensa reflexió sobre la condició humana.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època del Renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d’una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Una influència que va rebre Ticià fou la del mestre Girogine. D’ell agafà l’estil amb que pintà les dones característiques.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
La bella Dànae fou tancada en una torre pel seu pare, el rei de Messènia, per evitar que s’acomplís la terrible predicció de l’oracle, que assegurava que el nét del rei el mataria. Malgrat tot, Zeus, que es va presentar disfressat, com tenia per costum en les seves aventures galants, va aconseguir arribar fins a la noia i seduir-la. De la seva unió va néixer Perseu el qual, efectivament, va matar el seu avi, encara que per accident.
El quadre recull el precís moment en que Zeus, convertit aquesta vegada en pluja d’or, es presenta davant de Dànae.

Significació (missatge)
Ticià s’inspirà en mites antics per reflectir l’amargor del destí dels protagonistes, sempre víctimes de les circumstàncies. Així, Dànae simbolitza l’acceptació del destí i la venda de la virtut (la noia es lliura a una pluja de monedes d’or..)

El judici final

2008-06-18T09:10:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El judici final
Autor: Miquel Ángel
Datació: 1534 – 1541
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur; 17 m x 13.3 m
Localització actual: fons de la Capella Sixtina del Vaticà, a Roma

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un fresc sobre mur on en destaquem una gran vivesa de colors, però una mica limitats, amb els colors blaus, rosats(vestits) i els marrons com a predominants. En quant a la pinzellada, cal dir que és una obra dibuixística sense apreciació de la pinzellada.
Pel que fa a la llum, sembla que surti del centre, de la figura de Déu, és a dir, una llum irreal.
No hi ha intenció d’agafar espai tridimensional. És una pintura plana.
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre ve donada per la vivesa de figures amb diferents expressions (gestualitat), és una obra molt expressiva

2.2 Elements formals
La composició del quadre ve delimitada per una estructura feta a partir d’un centre (temàtic), Déu. A partir d’aquí, les figures es reparteixen al llarg del centre, la cort dels Sants. A baix, zona de transició entre el cel i l’infern, i la zona inferior a la dreta, l’infern, i a l’esquerra ànimes que ressusciten. La part de dalt, passió i mort de Crist.

El ritme es ascendent i descendent.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miquel Àngel com a pintor recorda molt a la seva manera de fer escultures. A més d’adoptar formes que predominaven a l’època, en va crear de noves. Va crear una nova fase, el Manierisme (obra les portes). Va observar obres de mestres del passat com Giotto i Masaccio; les escultures dels mestres grecs i romans; i l’anatomia humana mitjançant la dissecció de cossos i l’estudi de models
M. Àngel era un mestre del dibuix amb figures robustes i musculoses que incorporen l’esperit de l’antiguitat clàssica als temes bíblics cristians. Plantegen un món dramàtic diferent al optimisme del primer Renaixement.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme del qual Miquel Angel el que fa obrir les portes.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquest quadre es d’encàrrec per part del papa Pau III, de la Família Farnese, per què anés damunt de la paret frontal de la Capella Sixtina.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època de renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d'una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Va tenir influències de Dante per basar-se en aquesta obra.
Va influir fortament fins arribar al barroc. Agradava a la gent.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L’obra es de tema bíblic, concretament el Judici Final, el dia en que s’acabarà el món. Crist dirigirà als homes al cel o al infern segons els seus actes.

Significació (missatge)
El significat ve a dir que si la humanitat es porta bé i obeeix en aquest món anirà al cel, i si fa el contrari, al infern. M. Àngel estava cremat amb la vida i va pintar el món com si tot fos un caos.

Volta de la Capella Sixtina

2008-06-18T09:07:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: la volta de la Capella Sixtina
Autor: Miquel Ángel
Datació: 1508 – 1512
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur; 13.7 m x 39 m
Localització original i actual: la Capella Sixtina del Vaticà, a Roma

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un fresc sobre mur on en destaquem els colors litúrgics de la missa (verd i violeta). Es una obra dibuixística. Pel que fa a la llum, aquest quadre te una llum pròpia i artificial.
En referència a l’espai tridimensional, l’autor utilitza una perspectiva teològica Per últim, l’expressivitat de les figures representades és la típica dels passatges de la Bíblia.

2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques presenten una simetria entre cada passatge representat. A més, té un ritme dinàmic.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miquel Àngel com a pintor recorda molt a la seva manera de fer escultures. A més d’adoptar formes que predominaven a l’època, en va crear de noves. Va crear una nova fase, el Manierisme (obra les portes). Va observar obres de mestres del passat com Giotto i Masaccio; les escultures dels mestres grecs i romans; i l’anatomia humana mitjançant la dissecció de cossos i l’estudi de models
M. Àngel era un mestre del dibuix amb figures robustes i musculoses que incorporen l’esperit de l’antiguitat clàssica als temes bíblics cristians. Plantegen un món dramàtic diferent al optimisme del primer Renaixement.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme del qual Miquel Angel el que fa obrir les portes.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Encara que pràcticament fou obligat a acceptar l’encàrrec del papa Juli II de pintar la volta en la Capella Sixitna perquè fos recordat, M. Àngel s’hi va dedicar en cos i ànima. Durant 4 anys no va fer gaire cosa més que pintar la volta.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època de renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d'una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Va tenir influències dels grans mestres del passat, Com Giotto i Masaccio.
Va influir molt a les següents generacions i fou un punt de mira de molts altres pintors.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
La pintura representa personatges en diversos passatges de la Bíblia o també reprodueixen figures històriques lligades al Llibre, com ara els avantpassats de Crist.

Significació (missatge)
El significat de l’obra no ha estat esbrinat. Alguns autors han estimat la possibilitat que aquest papa volgués reflectir les seves aspiracions de poder polític. Entre altres interrogants hi ha el paper dels ignudi. Alguns historiadors diuen que a la volta hi ha presents tres realitats de l’home en les que hi han el coneixement, la relació directa amb el cel i els principals esdeveniments espirituals de la humanitat.

Escola d´Atenes

2008-06-17T09:20:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: L´Escola d´Atenes
Autor: Rafael
Datació: 1510 – 1511
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur, 7.72 m (base)
Localització original i actual: Stanza della Segnatura (sala de la Signatura), al Vaticà, a Roma

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d´una pintura al fresc en mur, on trobem el predomini del color gris (color de la paret) i una gran varietat de colors en els vestits i destaca molt el centre quan més lluny menys intensitat. En quant, el color que caracteritza la pintura és bastant uniforme i, fins i tot, pla. Es tracta d´un quadre dibuixistic on en destaca la pinzellada sobre la taca i el color. La llum de l’escena és bastant natural, s’apropa a la realitat, amb diverses entrades, el primer terme es més lluminós que l’últim hi predomina una perspectiva lineal. En referència a l’espai tridimensional, l’autor fa el tractament de la tridimensional, utilitzant les lleis de la perspectiva i del fons. Cadascuna de les figures te un tractament individual i l’expressivitat del traç del dibuix és d’alegria.

2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques semblen que vagin a parar al centre de la imatge, on conversen els dos filòsofs (Aristòtil i Plató), del qual es el centre tan temàtic com geomètric del quadre.
El ritme que mostra la pintura és diagonal.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
També cal dir que Rafael tenia un estil propi que evolucionà en pocs anys. Era un pintor per excel·lència de les composicions geomètriques. Era molt estructural, molt clar i molt dibuixístic. A mesura que es fa gran el color va guanyant importància en el seu estil.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra pertany al Renaixement, per aquest fet la pintura reflexa els criteris estètics de l’antiguitat clàssica. A més la temàtica també plasma la característica del nou sentit o concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme).

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Fou una pintura d’encàrrec pel Papa Juli II per treballar en la decoració de quatre estances del Vaticà., dedicades aleshores a petites biblioteques o llocs de treball. Li va encarregar gràcies a la intervenció de Bramante. Això fou un privilegi perquè havia de competir amb Leonardo i sobretot amb Miquel Àngel, que estava pintant la volta de la capella sixtina.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època del Renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d’una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.

3.3 Destacar relacions i influencies.
El mestre de Rafael fou Il Perugino, que l’inicià en les tècniques de la perspectiva i en l’estudi dels clàssics grecoromans. També fou influït per l’ideal arquitectònic que Bramante proposava en aquell temps.Malgrat va morir jove, Rafael va deixar una gran producció artística; els seus deixebles havien intervingut en moltes de les seves obres, però ell només signà les de primera categoria.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema és de filosofia. Rafael recopila els filòsofs més importants de l’historia i amb ells representa les set arts lliures.

Significació (missatge)
Per demostrar la seva admiració a Leonardo i a Miquel Àngel els representa a la pintura en les dos figures de Plató i Heràclit.
Representa dues coses: la representació dels filòsofs i de les set arts lliures i també volia dir que aquesta pintura té davant d’ella, a la mateixa habitació, la Teologia (coneixement adquirit per via divina), que era “La Disputa del Santíssim Sacrament” (teòlegs, pares de l’església,...)

El naixement de Venus

2008-06-17T09:18:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El naixement de Venus
Autor: Botticelli, Sandro
Datació: 1485
Estil: Renaixement (Quattrocento)
Escola: Florència (Itàlia)
Tècnica: tremp
Suport: tela; 1,72 m x 2,78 m
Localització actual: Galeria dels Ufizzi, a Florència

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Tremp sobre tela on la pintura es dibuixistica, i els colors son suaus, on hi ha una gran gama de colors pastels i suaus. Pel que fa a la llum, aquest quadre imita la llum natural tot i que no ho aconsegueix, el focus real del dibuix es troba a la dreta,
Aquesta obra prescindeix de les lleis de la perspectiva, ja que Botticelli no l’interessava treballar amb la perspectiva, els altres artistes estan obsessionats i ell passa d’això.
Ell situa els personatges. Hi ha profunditat gracies al paisatge. És la primera escena mitològica situada amb paisatge.
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre com podem veure en els rostres es que són inexpressius.

2.2 Elements formals
La composició esta disposada per les figures que formes un triangle, com a element central trobem Venus i uns personatges en esquerra i dreta, de forma que l’obra esta molt ben compensat.
En quant al ritme, cal dir que ve de fora cap endins, i per últim, la figura de la Venus esta desequilibrada i es molt poc natural.

2.3 Estil
Renaixement Itàlia del Quattrocento, en concret escola florentina, on la pintura es molt dibuixistica que plasmen els temes mitològics en ambients naturals.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
És una pintura d’encàrrec per un membre de la família dels Médici, Lorenzo di Pierfrancesco de Médici, per la seva casa, la obra està relacionada amb uns poemes d’un poeta de l’època anomenat Poliziano que havia escrit un poema que es deia la “Giostra”. Aquest poema ho reflectia perfectament.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
En aquest moment a Florència, era una ciutat amb convulsions. Botticelli era un humanista, en el que les seves pintures es basaven en uns poemes d'un autor que es diu Poliziano amb un poemes que es deien GIOSTRA, en el que Botticelli s’inspira per fer aquest quadre, i a més, en el quadre “La primavera”. Es el moment de la màxima expressió dels humanistes, en el quals els pintors eren considerats artesans.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Ve influït pel naixement de Venus de la mitologia, que neix dels testicles d’Acronos, quan Zeus li talla i els tira al mar i d’allà neix Venus. Aquest quadre està relacionat amb aquesta versió.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Aquest quadre tracta de l’arribada de Venus al món, es veu a Zèfir i a la seva dona Cloris a l’esquerra, i quan Venus arriba a la costa de Xipre, la Primavera l’està esperant per cobrir-la amb una capa rosada. Aquest quadre és un poema a nivell visual i que vol representar l’arribada de la bellesa al món. Mai abans s’havia fet un paisatge tan gran a darrere de les figures mitològiques. Aquest quadre fa parella amb “La primavera” de Botticelli que també va ser encarregat el Médici Lorenzo.

Significació (missatge)

Pietat del Vaticà

2008-06-16T13:10:00.000+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: Pietat del Vaticà
b. Autor: Miquel Angel
c. Cronologia: 1498-1499
d. Escola o país: Itàlia
e. Estil: Renaixement (Cinquecento)

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Segons l’evangeli de St. Marcos 15:25 explica la crucifixió de Jesús.
Es una pietat, el moment en que la Mare de Deu agafa al seu fill mort amb les mans i es penedeix de la mort del seu fill.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es tracta d´una escultura feta amb marbre, amb la tècnica de l´esculpit i el color es el material acabat polit (barreja), llis a diferencia de obres posteriors que en l’època mes avançada acabarà amb mes rodo.

b. Elements formals:
Visió: unifacial, multi facial
La visió es frontal, amb un ritme que ve donat per els plecs.
En quant a la composició en aquesta escultura predominen les harmonies de contrast. Hi han tres:
• Primera harmonia: Els eixos del cos de Jesús (línies trencades) es contraposen als plecs curvilinis i angulades dels vestits de la Mare de Déu.
• Segona harmonia: El braç dret de Jesús cau inert. Aquest es contraposa al braç esquerre de la Verge, que aquesta ple de vida i commiseració
• Tercera harmonia: Els plecs de la Verge amb aquedades formen contrastos de clarobscur. Aquests es contraposen a les superfícies clares i llises del cos de Jesús, expressats en "sfumato".
Canon bastant allargat cos que dona sensació de allargada, proporció allargat.

4. Dependències i influencies posteriors
Es converteix i arriba fins al segle XX, molts escultors es senten influenciats per Miquel Angel.
Rodin es el últim gran escultor que te influencia Miquel Angel.Miquel Angel el tema de la pietat li motiva molt, molt treballador, molt cristià

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Va ser la primera vegada que l'artista aborda aquest tema iconogràfic, després repetit al llarg de la seva vida amb diversos tractaments, que posen de manifest la seva evolució artística i espiritual. L'última d'aquesta sèrie de Pietats seria la denominada Pietat Rondanini, que va deixar inacabada al caure malalt i morir, i que el seu patetismo, que anticipa el barroc, gens té a veure amb la serenitat clàssicament renaixentista d'aquesta obra de joventut

6. Diferencies amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Quan el cardenal havia mort uns dies abans, pel que el seu primer emplaçament va anar sobre la pròpia tomba del prelat en la capella de Santa Petronila del Vaticà. Actualment aquest grup escultòric es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
L'obra va ser encarregada pel cardenal de sant Dionisio Jean Bilhères de Lagraulas o de Villiers, benedictino ambaixador del monarca francès davant la Santa Seu, al que l'autor va conèixer a Roma. El contracte entre l'artista i el client es va signar el 26 d'agost de 1498, i en el qual s'estipulava, a més del pagament de 450 ducats d'or, que hauria d'estar acabada abans d'una any, i en efecte, dos dies abans de complir-se el termini l'obra mestra ja estava acabada.

9. Context històric i artístic

David

2008-06-16T13:02:00.000+02:00

1. Classificació de l’obra
a. Títol: David
b. Autor: Donato de'Bardi, conegut com Donatello
c. Cronologia: 1444-1446
d. Escola o país: Italia
e. Estil: Renaixement (Quattrocento)

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
El contingut del David ens remet a la història bíblica del jove pastor jueu que matà al gegant filisteu anomenat Goliat i que es troba a l'Antic Testament (Samuel,17). És, per tant, una obra de contingut bàsicament religiós, encara que com veurem, només aparentment. L'aparença de David no es correspon amb la que descriu la Bíblia, perquè segons els textos sagrats, David va rebutjar l'espasa de Saül i va armar-se amb cinc pedres. A l'obra de Donatello apareix amb una espasa a la mà dreta i una pedra a l'esquerra. En qualsevol cas, David apareix com un guanyador, amb un posat fatxenda.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es tracta d´una escultura feta en bronze, amb la tècnica de la fosa i el color es el material acabat, la tipologia d’aquesta escultura es exempta i dempeus.

b. Elements formals:
L’escultura té un punt de vista frontal, de volum rodó on destaca el color del bronze i una textura polida, en quant a la composició del David té les següents característiques: - Proporcions. l'escultura té un cànon allargat, més pròxim també a Praxítel·les que a Políclet. L'harmonia entre les parts del cos d'aquest jove és perfecta, fet que va impressionar molt als contemporanis. - Eixos. L'eix que marca la figura és un eix vertical. Malgrat que les dues meitats del cos són diferents - cosa molt normal, d'altra banda - guarden un perfecte equilibri. La prominència del colze esquerre es compensa per l'espasa de l'altre cantó. D'altra banda, podem observar com determinades formes ens marquen eixos diagonals, com és el cas de l'espasa, la cama i el braç esquerre. - Moviment. Aquesta és una escultura estàtica; el personatge està quiet en un punt de l'espai. Bo i així, aquesta impressió es veu mediatitzada per la particular positura del David, que descansa tot el pes del cos en la cama dreta i que ens dóna una sensació d'estar en balanceig.- Expressió. Donatello era un autor per a qui l'expressió, tant de sentiments com de la pròpia personalitat dels personatges, era tan important com la fidelitat en el disseny de les anatomies. Precisament en aquest aspecte es pot dir que Donatello va superar els clàssics grecs, en el fet que ell esculpia persones, no ideals. En aquest cas, el David és retratat com un jove sensual, alegre per la victòria.-Acabat. L'acabat d'aquest bronze és suau i llis. Hi ha una intencionalitat en fer-lo verosímil, naturalista, imitant l'aspecte de la pell humana, "ad natura similitudine" tal com deien a l'època. Aquests trets que acabem d'analitzar constitueixen, en bona part, la base de l'estil donatellià, un estil inspirat en els clàssics greco-romans i en el naturalisme de l'últim gòtic. L'interès per captar l'essència de la persona, tant físicament com psicològicament sempre va estar en la base del seu treball.

Volums: el David és una figura amb una certa sinuositat, provocada per la positura del cos, que es recolza amb la cama dreta. Aquesta positura és influència de l'estil del grec de Praxítel·les, que va introduir-la i que és coneguda amb el nom de "corba praxiteliana". És una composició tancada. La figura s'inscriu en una el·lipsi imaginària, de manera que si féssim un recorregut visual, aquest ens portaria del cap al braç dret, d'aquest a les cames, braç esquerre i un altre cop el cap

4. Dependències i influencies posteriors
No coneixem antecedents rellevants que haguessin servit com a inspiració per a aquesta escultura. En canvi, sí que coneixem una obra important que es va realitzar quasi setanta anys després. Es tracta del David de Miquel Àngel Buonarroti, també realitzat i ubicat a Florència. Les diferències d'estil entre ambdues són notables, però reflecteixen la idea d'aquell noiet que va ser capaç de derrotar un gegant i convertir-se en un mite.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola

6. Diferencies amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Se suposa que el seu emplaçament original havia de ser al pati del palau dels Médici, però actualment aquesta escultura es troba al Museu Nazionale del Bargello a Florència.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela

9. Context històric i artístic

Villa Capra (o La Rotonda)

2008-06-15T10:06:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Villa Capra (o La Rotonda)
Arquitecte: Palladio, Andrea
Datació: començada el 1551 i habitable el 1553. Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i el 1591
Localització: Vicenza (Itàlia)
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Materials utilitzats: pedra i marbre
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 25 m (els costats de l’edifici central)

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen principalment amb mur, amb sis columnes jòniques que aguanten un frontó en les quatre entrades.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta per una cúpula central amb llanterna

2.3 Espais interiors
-tipus de planta i espais que se’n deriven
El tipus de planta es tracta d’una planta centralitzada de tipus quadrada, amb aspecte de creu grega, formada per les quatre escalinates orientades als quatre punts cardinals. És un edifici simètric.
L’espai interior te poca il·luminació, ja que l´unica il·luminació en la dona la llanterna, l´obra arquitectònica esta orientada en els quatre punts cardinals.
En quant a l’organització dels espais, la cúpula central fa la funció de distribució entre els espais. Te un semi sotan on hi ha dependencies del servei de la casa: cuina, magatzem...

2.4 Exterior
L´obra arquitectònica esta construïda a sobre d`un turo i que domina el territori, dona la sensació d’escala humana, ni molt gran ni molt petita.
Els elements que hi destaquem son les quatre escales idèntiques, la simetria exterior, a mes, també hi ha estàtues en aquestes escales. Les sis columnes jòniques que aguanten l´entaulament i aquest per un frontó, a sobre hi ha tres estàtues acrotares, servien per decorar. Això be del poble estruca.

2.5 Estil
Influencies directes de l’època romana.
La Villa ve de la tradició romana, cases de residencies i explotacions agrícoles, d’igual forma que la Villa Capra.
L’estil Palladia es basa en les proporcions, la simetria i la decoració austera.
Tindrà una notable influencia, ja que ell va escriure el seu tractat: els Quatre Llibres d’arquitectura i aquest model acaba triomfant a Anglaterra al s. XVI i a Gran Bretanya i mes tard, als Estats Units com la Casa Blanca, els edificis dels terratinents... a la part sud dels Estats Units.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Venècia perd la seva influencia comercial i la gent rica esta començant a abandonar la ciutat i a dedicar-se a la agricultura, un comerç mes pròsper.

3.2 Funció de l’obra
La funció es habitatge particular, esta situada en aquest turo dominant el territori, per tant, el senyor pugui controlar les possessions.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Plantes i entrades centralitzades orientades als quatre punts cardinals i es troba situada en aquest turo dominant el territori, per tant, el senyor pugui controlar les possessions.
La casa, en cada una de les façanes, hi podem observar plaques que nombra al propietari, Marius Capra Gabrielis.
La idea del repòs, com a segona residencia, i a mes, com a inici dels negocis del propietari.

San Pietro in Montorio

2008-06-15T10:05:00.001+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: San Pietro in Montorio
Arquitecte: Bramante, Donato
Datació: 1502
Localització: Roma (Itàlia)
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Materials utilitzats: pedra, marbre (la base i el capitell de les columnes) i el granit (el fust de les columnes)
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 4,50 m (diàmetre de la cúpula i del cilindre central)

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen principalment amb columnes d’època romana en marbre, en la base i capitell i en granit en el fust de les columnes, són columnes toscanes, que s’aguanten damunt d’un sopul esglaonat, aguanten el cos superior on trobem una cúpula, la qual aguanta un tambor amb els murs inferiors formades amb pilastres adossades.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta per una cúpula nervada, amb nervis que podem veure plaques, a sobre hi trobem una llanterna, que corona la cúpula.

2.3 Espais interiors
-tipus de planta i espais que se'n deriven
El tipus de planta es tracta d’una planta centralitzada de tipus circular, recorda a uns edificis antics, paleocristiana, que es deien martyria, llocs on s´enterraven persones santes o molt importants.
La planta genera dins uns petits espais per fer petits altars.

-aparença (monumentalitat, intimista, claredat d’espais, laberíntic...)

-programa decoratiu

-lluminositat i orientació

-organització de l'espai

2.4 Exterior
-aparença (cromatisme, textura dels materials, monumentalitat, escala humana,
integració amb l'entorn, element singular...)

-elements que hi destaquen (torres, campanars, xemeneies, pinacles...)
Els elements que hi destaquem son les escales, socul esglaonat, la columnata circular i entre el mur de la cel.la i la columnata hi trobem un passadis que permet circular-hi, a les parets hi ha unes fornicules, petits espais per col.locar-hi estatues.
En el pis exterior hi destaquem la balustrada
-organització de la façana

-programa decoratiu

2.5 Estil
Es un edifici del Renaixement roma del Cinquecento, es un obra que marca la pauta perquè en el Cinquecento arquitectònic predominen les plantes centralitzades. Tots els edificis renaixentistes s’inspiren en un arquitecte roma Vitruvi, es un dels teòrics de l’arquitectura, segons aquest arquitecte els edificis haurien de tenir unes pautes: Severitat, poca decoració i Dignitat, ha de tenir un aspecte sense entrar en la carrega.
Esta inspirat en un edifici molt important de Roma, el Panteó.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració

3.2 Funció de l'obra
La funció es commemoratiu, finançat pels Reis Catòlics, per commemorar el lloc de la crucifixió de Sant Pere. Es tracta d´un temple.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Plantes centralitzades com a perfecció, la cúpula com a representació del cel i la nova basílica de Sant Pere, Bramante que tenia un projecte al cap i fa fer un assaig aquí per fer desprès la basílica de Sant Pere del Vaticà.

església de San Lorenzo

2008-06-14T10:51:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: església de San Lorenzo
Arquitecte: Brunelleschi, Filippo
Datació: 1421 – 1470
Localització: Florència (Itàlia)
Estil: Renaixement florentí (Quattrocento)
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen columnes corínties, els capitells de les quals es perllonguen en originals fragments d’entaulament que recolzen arc de mig punt. En les naus laterals estan suportades en els murs laterals i en les arcades de la nau central presidits al seu torn per pilastres.
Brunelleschi utilitza una pedra especial per destacar parts de l’edifici, un tipus de pedra grisa anomenada pietra serena.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta per un sostre pla amb cassetons, que son plaques de guix, en la nau central.
En les naus laterals estan cobertes per una volta cobertes per voltes de quatre punts, cadascuna recolzada per un pilastra.
En el creuer esta coberta per una cúpula amb petxines, en els laterals

2.3 Espais interiors
El tipus de planta es tracta d’una planta basilical amb mes allargaria inspirada en les basíliques romanes.
S’incorpora un transsepte, o nau transversal, que dona un aspecte de creu llatina.
Els espais estan dividits en: nau central, naus laterals i capelles laterals. Es molt allargada, les naus laterals son la meitat de la nau central. Les proporcions son pensades amb anterioritat. Els espais estan molt allargats
La lluminositat esta aconseguida amb òcul, il·luminada les naus laterals, forats fets en els laterals i la nau central s’il·lumina amb finestrals construïdes en la planta superior de la capella.

2.4 Exterior
-aparença (cromatisme, textura dels materials, monumentalitat, escala humana,
integració amb l’entorn, element singular...)

-elements que hi destaquen (torres, campanars, xemeneies, pinacles...)

-organització de la façana

-programa decoratiu

2.5 Estil
S’inspira en l’art roma sobretot amb l’arc de mig punt, es un trencament absolut, s’inspira en elements romànics de la Toscana i de Roma.
S’inspira en l’art paleocristià
Art florentí del Quattrocento, l’arc de mig punt, columnes corínties, plantes basilicals allargades o creu llatina.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
En aquest moment a Florència, era una ciutat amb convulsions.
Es el moment de la màxima expressió dels humanistes, en el quals els pintors eren considerats artesans.

3.2 Funció de l’obra
La funció de l’obra es tracta d’una tipologia de temple o església i fa una funció de culte cristià, encara que també va ser una revolució i que va servir per marcar tendència en l’època.

3.3 Contingut i significació de l’edifici
Contingut
El contingut d’aquest edifici es el cuidar les proporcions de que l’escala de l’edifici sigui humana, en que Brunelleschi agafa la figura humana com a model principal, en relació a l’època a nivell cultural i filosòfic.
Es un edifici mes pla que alt, en el que els espais son diàfans, que podem veure la claredat i transparència dels espais.

Significació
Com a significació, seria la voluntat de marcar un nou model i tendència en l’arquitectura i intentar comparant-se amb els antics enfront a fer una arquitectura regida als nous temps.

La Mare de Déu dels Consellers (o Retaule dels Consellers)

2008-06-14T10:48:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La Mare de Déu dels Consellers (o Retaule dels Consellers)
Autor: Dalmau, Lluís
Datació: 1443 – 1445
Estil: gòtic internacional
Escola: Flandès
Tècnica: oli
Suport: fusta; 3,11 m x 3,11 m
Localització original: capella de la Casa de la Ciutat, a Barcelona
Localització actual: Museu Nacional d’art de Catalunya (MNaC), a Barcelona

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre taula on predominen els següents colors: el vermell, el gris, el verd i el blau. En quant a la pinzellada hi predominen les línies, perquè hi ha els contorns i els perfils amb detall dibuixistic.
Pel que fa a la llum és un quadre amb llum pròpia, les llums estan autoil·luminades.
En referència a l’espai tridimensional, està tractat a la manera flamenca, les rajoles indiquen unes línies de perspectiva . Hi ha tractament de profunditat a través de les finestres. Es considera el primer quadre que incorpora el paisatge de fons a Catalunya. En aquest cas la perspectiva s’intenta acostar a la perspectiva lineal, però de manera intuïtiva no científica, ja que a l’edat mitjana no es tracta la perspectiva, en general, els elements se situen segons la seva importància.
Per últim, l’expressivitat, on podem observar que les úniques persones que denoten una certa expressivitat són els àngels que estan a fora. L’expressió de sentiments no era el punt fort de Dalmau.

2.2 Elements formals
- El quadre té una forma curiosa, punxeguda, té aquesta forma per a ser encabida en un altar, en una capella. Té una forma d’arc apuntat.
- Respon a una ordenació geomètrica amb tres parts verticals, la central, la Mare de Déu en el tron i les altres dues són gairebé simètriques.
- parlant de la disposició de les figures, diríem que primer estan posats els cinc consellers, a darrere a l’esquerra, hi ha Santa Eulàlia, a la dreta Sant Andreu, i darrere els àngels que canten.
En quant al ritme diriem que és estàtic.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
La particularitat estilística de Dalmau el feia diferent dels seus contemporanis. Tot i que té punts febles. El que està ben aconseguit d’aquest quadre és el retrat dels 5 consellers i el paisatge de fons.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra pertany a l’estil gòtic internacional, l’últim gòtic, és un art religiós , però cap al final, al s. XV, comença a esquerdar-se i comença a entrar la temàtica civil. La realitat comença a envair els quadres religiosos del s.XV.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
L’existència d’aquesta obra és fruit del desig d’immortalització dels membres del Consell Executiu del Consell de Cent. La seva destinació fou decorar alguna de les dependències de la Casa de la Ciutat

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
A finals de l’edat mitjana, el món està canviant, hi ha una nova manera de veure el món, interessa molt més tot lo relacionat amb l’ésser humà, això passa perquè un grup social comença a adquirir una importància molt gran, aquest grup és la burgesia, aquest grup comença a dictar el seu gust, imposen un canvi de mentalitat

3.3 Destacar relacions i influencies.
El seu mestre, Van Eyck va ser la seva gran influència, va ser influït per la pintura flamenca.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema d’aquesta obra traca com els cinc consellers estan en posició d’orant, de genolls, i també són donants, els que paguen. S’entén devoció per la mare de Déu, hi apareixen dos Sants, Santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona, i a la dreta, Sant Andreu, ja que el dia de Sant Andreu es feien les eleccions.

Significació (missatge)
En quant a la significació, els consellers volien demostrar la seva devoció cap a la Mare de Déu

El jardí de les delícies

2008-06-13T08:43:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El jardí de les delícies
Autor: El Bosch (Hieronymus van Aeken)
Datació: 1510 – 1515
Estil: gòtic flamenc
Escola: Flandès
Tècnica: oli
Suport: fusta; 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 96,5 cm (taules laterals)
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre fusta on en destaquem els colors verds i rosats, a part del blau i alguns tocs de vermell. En quant a la pinzellada és meticulosa i detallística, amb un predomini del dibuix. Pel que fa a la llum, aquest quadre té llum pròpia, una llum irreal. En referència a l’espai tridimensional, l’autor no té cap interès per la perspectiva lineal, i aquest autor se’n desentén totalment, però si que utilitza una difuminació del fons i empetitint les figures del final.
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre ve donada pel moviment frenètic, hi ha una activitat amb multitud d’accions, denoten sentiments.

2.2 Elements formals
- Aquesta obra es troba dividida en tres parts, cada una d’aquestes parts toca un tema diferent. A la taula central destaca molt el llac que hi ha cap a la part d’adalt i a la part d’avall hi ha més erotisme. A l’esquerra tenim la creació d’Eva. Al centre tenim el Jardí de les delícies i a la dreta hi tenim l’infern. En la meitat inferior-central de cada una de les taules és on veiem l’acció principal de l’obra.
- El ritme en aquest cas és frenètic i en totes direccions, cada personatge del quadre fa una cosa diferent.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Aquest quadre pertany a l’estil gòtic flamenc o també anomenat primitiu flamenc, en aquest estil és fonamentalment sobre taula, els temes es tracten amb una minuciositat i un detallisme extraordinària, mostra un naturalisme i interès per tots els aspectes de la realitat i es conserva un simbolisme molt accentuat en els objectes i els colors. En quan a l’estil personal del Bosch, té una tendència a la fantasia i a la moralitat, té altres quadres com el “Carro de Fenc” o també “la pedra de la bogeria”.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XV es desenvolupa l’estil primitiu flamenc, que no crea un art religiós, ja que els compradors principals eren els burgesos, i convertirà a Flandès en una de les principals ciutats Europees en quan a l’art.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
No està clara la intenció, sembla que no va ser per encàrrec, i va ser per iniciativa del propi artista, amb un missatge allissonador. Felip II va veure aquell quadre i no va escandalitzar-se, sembla que fins i tot li va agradar.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
És el moment màxim d’esplendor de la monarquia Espanyola, de les terres imperials hispàniques arribava or i plata d’americà, i hi havia una gran rigidesa ideològica amb la religió cristiana

3.3 Destacar relacions i influencies.
Aquest artista és clarament de l’escola flamenca , rep influències d’antecessors dins d’aquesta escola. Ell influirà en artistes del s. XX especialment, que reivindicaran a el Bosco com un referent per als surrealistes.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema d’aquesta obra està dividit en tres parts, un és la creació d’Eva , és un paradís terrenal amb animals exòtics. L’altre és el jardí de les delícies, que expressa diferents actituds de les persones en relació amb d’altres i amb els animals. I l’altre és l’infern, terrorífic.

Significació (missatge)
Pel que fa a la significació, uns diuen que era un quadre que defensava les seves idees. Que formava part dels adamistes que reivindicaven el nudisme i l’amor lliure.
Altres creuen que un altre significat que es creu és un missatge moral. Representant el paradís terrenal abans del pecat original, posteriorment la vida terrenal amb tots els pecats i posteriorment a l’infern, on hi ha gent patint, encara que sembla que altres estiguin disfrutant.

El matrimoni Arnolfini

2008-06-13T08:38:00.000+02:00

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El matrimoni Arnolfini
Autor: Eyck, Jan van
Datació: 1434
Estil: gòtic flamenc
Escola: Flandes
Tècnica: oli
Suport: taula; 84 cm x 57 cm
Localització actual: National Gallery, a Londres

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Oli sobre taula,en el qual trobem la representació de l’espai, on expressa molt bé la profunditat en una peça de dues dimensions. La llum es natural, per la part esquerra
En quant al color trobem colors complementaris, per exemple, el vermell i el verd, que són els colors que més destaquem en aquest quadre, a més, es destaca el marró. En la pinzellada, cal remarcar la pinzellada meticulosa.
Cal dir que aquest oli amb el pas del temps s’ha anat enfosquint. Considerat el creador de la pintura en oli, cosa que, es falsa.

2.2 Elements formals
La composició del quadre ve delimitada per les línies de fuita representades per les bigues del sostre i pels taulons de fusta del terra, amb això vol donar una sensació de que l’espectador forma part del quadre.
Per acabar, Van Eyck utilitza el mirall del fons que es poden veure els dos personatges que són testimonis de l’escena, creant un nou espai invisible, el que veuen els esposos davant seu. Damunt del mirall hi ha una inscripció: “Johannes de Eyck fuit hic, 1434” (Johannes van Eyck va ser-hi)
El centre temàtic és la parella que apareix dempeus, en la seva alcova; l'espòs, mercader Giovanni Arnolfini, beneeix a la seva dona, Jeanne Cenami, que li ofereix la seva mà dreta, mentre dóna suport l'esquerra en el seu ventre. La posi dels personatges resulta teatral i cerimoniosa, pràcticament hieràtica; alguns especialistes veuen en aquestes actituds flemàtiques certa comicitat, encara que l'estesa interpretació que veu en el retrat la representació d'unes noces atribueix a això el seu aire pompós

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Van Eyck pertany a l’estil gòtic flamenc, que es una evolució del gòtic que es va produir en la pintura de l’escola flamenca, és una pintura molt precisa, molt detallista, i més concretament, les de Van Eyck, encara ho eren més de detallistes. Van Eyck, va tenir una tècnica revolucionària per als seus contemporanis, no solament perquè introduí la concepció moderna de la pintura de cavallet, sinó perquè va tenir la gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniaturistes francoflamencs. Van Eyck aplicà a les seves obres la perspectiva lineal i la perspectiva aèrea.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Van Eyck ve de l’època del gòtic, s.XIII, XIV i XV, aquest estil gòtic, evoluciona i arriba al punt culminant de la pintura de l’escola flamenca. Canvia la moda gòtica amb el Matrimoni Arnolfini, des d’aquell moment es posa de moda el retrat civil, que a primera vista no representa una religiositat.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra és fonamentalment commemorativa: els protagonistes de l’escena, amb el desig d’immortalitzar el moment de la seva unió, van encarregar l’execució del retrat, pel mateix protagonista de l’escena, Giovanni Arnolfini, que havia de tenir, també una evident funció decorativa.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Flandès era el ducat de Borgonya i després seria per la corona d’Espanya, una de les zones amb més economia d’Europa.
En aquell moment, Flandès, Venècia i Florència eren les ciutats comercials més importants de tota Europa, i hi ha una classe social emergent, aquesta classe és la burgesia, que s’està enriquint (banquers, comerciants,...), i aquests burgesos manen fer quadres de pensament burgès

3.3 Destacar relacions i influencies.
Contemporani de Van Eyck; Roger van der Weyder que influiran en la generació següent: El Bosco.
Altres pintors que són influïts per V. Eyck seran: El Bosco, Pietr Brueghel, i el pintor català Lluís Dalmau, que serà deixeble seu.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre representa les noces entre Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià, i la seva promesa, Jeanne Cenami.
L’escena té lloc a la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte (el sagrament del matrimoni), a la fidelitat, al compromís, a la fertilitat, etc. La riquesa dels vestits d’ambdós personatges demostra que pertanyen a una posició social elevada.

Significació (missatge)
L’escena té lloc a la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics:
En primer lloc, la representació dels esposos, que és antagònica i revela els diferents papers que compleix cadascú en el matrimoni

Hi ha, en segon lloc, multitud de detalls objectes que apareixen sense justificació aparent, com si manquessin d'importància. Tot el que conté el quadre proclama la riquesa de la jove parella, des de la roba i els mobles fins a la fruita en l'ampit de la finestra. En definitiva, la veritat és que tots tenen un significat nítid que dóna una nova dimensió a l'obra:

Les taronges, importades del sud, eren un luxe en el nord d'Europa, i aquí al·ludeixen potser a l'origen mediterrani dels retratats. Conegudes com "pomes d'Adán", representaven a més la fruita prohibida del edèn (potser siguin una evocació del paradís perdut), en al·lusió al pecat mortal de la luxúria, probable motiu de la pèrdua de la gràcia. Els instints pecaminosos de la humanitat es santifiquen mitjançant el ritual del matrimoni cristià.

El llit té relació, sobretot en la reialesa i la noblesa, amb la continuïtat del llinatge i del cognom. Representa el lloc on es neix i es mor. Els teixits vermells simbolitzen la passió a més de proporcionar un poderós contracti cromàtic amb el verd de la indumentària femenina. En tot cas, era costum de l'època, en les cases acomodades de Borgonya, col·locar un llit en el saló on es rebien les visites. Encara que, generalment, s'usava per a asseure's, ocasionalment, era també el lloc on les mares acabades de parir rebien, amb el seu bebè, els paravents de familiars i amics.

La catifa que hi ha al costat del llit és molt luxosa i cara, procedent de Anatòlia, altra mostra de la seva fortuna i posició.

Els esclops espargits pel sòl —ells van descalços— representen el vincle amb el sòl sagrat de la llar i també són senyal que s'estava celebrant una cerimònia religiosa. La posició prominent de les sabates és també rellevant: els de Giovanna, vermells, estan prop del llit; els del seu marit, més pròxims al món exterior. En aquell temps es creia que trepitjar el sòl descalç assegurava la fertilitat.

Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura esposa. El cristall és signe de puresa, i el rosari suggereix la virtut de la núvia i la seva obligació de ser devota. També el cristall del mirall al·ludeix a la puresa del sagrament del matrimoni (speculum sine macula).

El mirall és un dels millors exemples de la minuciositat microscòpica aconseguida per van Eyck (amida 5’5 centímetres i cadascuna de les escenes de la passió que li envolten amida 1’5 centímetres), i enllaça amb el següent assumpte. Entorn del mirall, es mostren 10 de les 14 estacions del Viacrucis (les desocupades del camí de Crist fins a la seva mort en el Gólgota). La seva presència suggereix que la interpretació del quadre ha de ser cristiana i espiritual en igual mesura que legal i recorda el sacrifici que han de suportar els esposos. Per cert que aquests petits miralls convexes eren molt populars en aquella època; es cridaven «bruixotes» i s'usaven per a espantar la dolenta sort. Sovint es trobaven al costat de finestres i portes, per a buscar efectes lumínics en les estades. Que se sàpiga, aquesta és la primera vegada que s'usen com recurs pictòric, la idea va tenir molt èxit i va ser imitada, com hem vist. L'expert Craig Harbison vés en el mirall el centre de gravetat de tot el quadre, és el que més ens crida l'atenció, una espècie de "cercle màgic" calculat amb increïble precisió per a atreure la nostra mirada i revelar-nos el secret mateix de la història del quadre: "But there's the key!".

El llum només té una vela, que simbolitza la flama de l'amor —era costum flamenc encendre una vela el primer dia de les noces—. Però també recorda la candela que llueix sempre en el sagrari de l'església, la permanent presència de Crist.

Giovanna duu un elegant vestit verd (el color de la fertilitat), propi d'un retrat d'aparell i un quadre de noces. No està embarassada, la seva postura es limita a delatar el ventre, que llavors es tenia per una de les parts més belles del cos. També cap pensar que el seu posi i l'exagerada curvatura del ventre suggereixin la seva fertilitat i desitjada prenyés que mai va resultar.

En el capçal del llit es veu la talla d'una dona amb un drac als peus. És probable que sigui Santa Margarita, patrona dels enllumenaments, l'atribut dels quals és el drac; però per l'escombreta que hi ha al Costat podria ser Santa Marta, patrona de la llar, que comparteix idèntic atribut.

El gos posa una nota de gràcia i desenfado en un quadre que és, d'altra banda, d'una brollador solemnitat. El detallisme del pèl és tota una proesa tècnica.
En els retrats, els gossos solen simbolitzar, com aquí, la fidelitat i l'amor terrenal.

L'única cosa que faltaria és el sacerdot i el testimoni, necessaris en totes les noces, però ambdós personatges apareixen reflectits en el mirall, al costat de la parella: un clergue i el propi pintor, que actua com testimoni, i que, amb la seva signatura, no només reclama l'autoria del quadre, sinó que atesta la celebració del sagrament: "Johannes de Eyck fuic hic 1434" (Jan van Eyck va estar aquí en 1434). El quadre seria, per tant, un document matrimonial. No obstant això, és també un quadre evidentment intemporal perquè es refereix simultàniament a fets que tenen lloc dintre del matrimoni, però en fases diverses al llarg del temps.