lunes, 1 de diciembre de 2008

Nova Etapa

Estimats lectors/es:
Sé de bona tinta que utilitzeu racionalment aquesta web, i això hem dona una gran satisfacció, i espero que continuï molt de temps sent així, però com tot, no només ens hem de quedar amb l’essència d’allò que el professor ens ensenya i ens mostra, així, que a partir d’ara us aniré ampliant els estils, des del Realisme fins el Surrealisme, amb autors destacats de cadascú d’aquests estils, espero que us vagi bé i sort a tothom.

Marcos

jueves, 17 de julio de 2008

Museu Guggenheim de Bilbao


1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Museu Guggenheim de Bilbao
Arquitecte: Frank O. Gehry
Datació: 1991-1997
Localització: Bilbao
Estil: Deconstructivista
Materials utilitzats: Pedra calcària, vidre i titani
Sistema constructiu: amb CATIA, que es el nom del programa informàtic que permet fabricar qualsevol forma en l’arquitectura.
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va assolir trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)

2.3 Espais interiors
L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície expositiva total és d'11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de lluernes.

2.4 Exterior
L'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu -relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra.

L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.

2.5 Estil
Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma.
La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per aguantar l'edifici, l’impacta mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avenços tecnològics.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració

3.2 Funció de l'obra
En Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d'art és el propi museu.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Vistes donis del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior recorden a les escames d'un peix.

Elogi de l'aigua


Títol: Elogi de l'aigua

Autor: Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – íd. 2002)

Cronologia: 1987

Estil: art abstracte

Material: formigó i acer

Tipologia: escultura exempta

Tema: al·legòric

Localització: Parc de la Creueta del Coll a Barcelona

Eduardo Chillida és considerat un dels millors escultors contemporanis. L'artista basc va treballar la seva obra abstracta i molt personal tant en ferro, com en fusta, formigó, pedra o alabastre, adaptant-se amb gran mestria a les particularitats de cada material. La perfecta adequació de les seves escultures a l'entorn, tant natural com urbà, li va valer la realització de nombroses obres monumentals per a ciutats de tot el món. A part, bona part de la seva obra pot admirar-se a casa seva -museu Chillida-Leku- a Hernani.

Anàlisi formal

Elogi a l'aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força expressiva de l 'escultura.

D'aquesta manera, Chillida aconsegueix que el material, en la seva intrínseca limitació física, es manifesti molt més enllà a l'espai amb unes formes lliures i espontànies, que tradueixen en termes visuals unes preocupacions metafísiques de l'escultor.

En la seva audàcia escultòrica, Chillida aconsegueix que apareguin en escena dos nous protagonistes: la gravetat i l'aire. La primera present en la capacitat de l'artista a aconseguir que una estructura tan pesada sembli lleugera, levitant en els res per a més gran va desafiar de totes les lleis físiques. Quant a l'aire, la seva presència no només es limita a embolicar l'espai de l'escultura, sinó que, d'alguna manera, és convertit per l'artista en un material més, sense el qual no seria possible la total comprensió de l'obra. Consegüentment, l'escultura presenta també un clar agermanament amb la naturalesa que l'envolta i els seus elements.

Visualment, gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que l'aixopluga, la seva bellesa i espectacularitat pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.

Temàtica, iconografia, significat i funció

Suspesa en l'aire, els quatre braços que componen la seva gegantina morfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que els envolta. Una idea de relació entre entorn i escultura similar formalment al que també desprenen les tres pinces que conformen la seva escultura més coneguda, El peine de los vientos, i que, igualment, a nivell conceptual, és un dels objectius principals de la seva obra. D'altra banda, el reflex de l'escultura a l'aigua duplica la seva existència, alguna cosa que el propi artista ha relacionat amb el famós mite grec de Narcís, aquell jove de gran bellesa, al qual el desig de possessió a si mateix li va portar a ofegar-se en un llac.

Aquesta obra va sorgir en resposta a una invitació de l'Ajuntament de Barcelona –sent Oriol Bohigas responsable d'urbanisme- per que l'escultor basc realitzés una obra per a la ciutat.

Models i influències posteriors

Forjat en la tradició artesanal basca i de caràcter autodidacte, Chillida utilitza en la seva obra els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des dels seus primers treballs. D'altra banda, la seva breu etapa com a porter de futbol i el seu va passar per la universitat d'arquitectura li van fer valorar l'espai com l'element principal de l'escultura.

Considerat el creador de l'escultura urbana, la profunda relació que aconsegueix entre Art i Naturalesa, i que recorda al caràcter màgic i fins a ritual dels monuments prehistòrics, marca un concepte contemporani d'escultura en el qual es pot percebre la història de l'home des del principi fins als nostres dies.

miércoles, 16 de julio de 2008

Sopa Campbell´s


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Sopa Campbell´s
Autor: Warhol, Andy
Datació: 1965
Estil: pop art
Escola:
Tècnica: acrílic i tinta serigrafica
Suport: tela; 92,1 cm x 61,6 cm
Localització actual: per la seva gran varietat de versions, en destaquem els museus més importants, National Gallery of Art, a Washington i el Leo Castelli Gallery, a Nova York.

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors del blau brut de la part superior, el verd àcid de la part inferior, el rosa que el podem observar a l’escut de Universal i l’ombra de les lletres “soup” i a la sanefa inferior, i el groc de les paraules “Campbell’s” i “condensed”. El vermell dels extrems metàl·lics també té molta importància. Utilitza colors purs i plans, colors irreals, alterats a propòsit d’un producte conegut. Això es degut a la tècnica que utilitzava, la serigrafia, que consistia en:
1.- Es fa una foto.
2.- La pantalla de serigrafia s’envernissa amb un producte fotosensible.
3.- Es projecta el negatiu en aquesta pantalla serigrafica.
4.- La pantalla es renta amb aigua, i les zones no impressionades es dilueixen i deixen lliure la malla.
5.- Aquesta pantalla es posa sobre un suport i a sobre hi posem la malla, i desprès a sobre s’hi posa el color, el color nomes passarà per aquelles zones on la malla deixi i d’ aquesta manera quedarà un color llis. Desprès es premsa.
6.- Es neteja si es vol reutilitzar.

2.2 Elements formals
- A nivell compositiu podem dir que la imatge omple la tela, és a dir, la sobredimensiona, de manera que es magnifica aquest producte. Hi ha una intenció de reproduir la realitat tot i alterar els colors.

2.3 Estil
Aquesta obra de Warhol pertany a l’estil pop-art, aquest es un estil caracteritzat pels objectes clarament identificables de les obres, objectes d’una cultura popular
Es tracta d’un art amb una línia recta, amb contorns ben dibuixats, que utilitzen colors plans. Es un art que forma pintura amb els temes, els temes formen part de l’estil.
El pop- art es també una reacció ideològica contra l’expressionisme*. El pop-art neix en ambients gais.
Els artistes pop trencaven la frontera entre l’art i vida.
*El pop-art es també una reacció contra l´informalisme que comença amb Jasper Johns. Alguns crítics d’art com, Rauschenberg van dir que ja n’hi havia prou d´abstractisme, que volien coses concretes, i llavors va sorgir el pop amb Andy Warhol, que tracta objectes que la gent pogués reconèixer, objectes quotidians.
Els representants espanyols d’aquest estil son: “Equipo Crònica”.
Els temes mes utilitzats per Andy Warhol eren la mort, la cadira elèctrica i personatges famosos.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra era acostar l’art a tothom mitjançant elements molts populars. L’objectiu últim era trencar la frontera entre l’art i vida.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
Andy Warhol pintava, feia pel·lícules i produïa grans grups musicals. Va crear la “Factoria”, el local de moda de Nova York, en aquell temps on anava la gent a trobar-se. Aquest local estava forrat de paper d’alumini.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Andy Warhol va rebre grans influencies de Rauschenberg i Jasper Johns.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
En quant al tema d’aquesta obra, podem dir que el pop- art estudia les relacions entre la cultura popular i l’art, elevant els elements de la cultura popular a la categoria d’art, desmitificant l’art. La repetició dels temes es un recurs que Warhol utilitza molt, i ho feia per tenir distancia, llunyania, fredor, ell fa obres on no hi ha sentiments i s’ho mira tot des de la distancia.
El tema de la llauna de la Sopa Campbell´s recull l’essència del pop-art.

Significació (missatge)

El marxisme curarà els malalts


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El marxisme curarà els malalts
Autor: Frida Kalho
Datació: 1954
Estil: realisme social
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 76 cm x 61 cm
Localització actual: Museu Frida Kalho, a Ciutat de Mèxic

2. ANÀLISIS FORMAL I COMPOSITIU
La composició s’estructura a partir del autoretrat en un primer pla de la artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dos muletes, s’estableix com eix compositiu central. A partir de la seva figura es situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, y a la seva dreta els vinculats a la pau marxista. A dalt en un segon pla el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb l’espectador del quadre convertint-se en el narrador ideològic. Malgrat la seva simetria, l’obra te un gran dinamisme gracies a les
diagonals que formen diversos elements com ara les muletes, les grans mans que abraçant a l’artista i l’àliga imperial.
Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilant els detalls i contorns amb una fina línia negra. Ara be, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de la obra, així com també en la captació de la llum i en la elecció cromàtica. Aquest dos darrers aspectes es troben supeditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, es situen a la dreta de la
tela relacionades amb l’imperialisme, Per altra banda el blau (associat a la serenitat), el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se positivament a la causa del marxisme.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
Frida Kalho va patir un terrible accident als divuit anys. Durant llargs períodes de convalescència va aprendre a pintar de manera autodidacta.
A la seva obra reflectí, de manera autobiogràfica, les seves profundes seqüeles físiques i psíquiques. L’any 1929 es casà amb el muralista mexicà Diego Rivera. Un avorto als tres anys de casada també influí de manera dramàtica a la seva obra. Igualment, el seu activisme polític es mostrà la seva activa i entregada lluita a favor del comunisme.

3.3 Destacar relacions i influencies.
L’obra de Frida Kalho es extremadament personal reflectint a la major part de la seva obra, les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. Malgrat això en les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social, aspectes que comparteix amb els muralistes mexicans Diego Rivera, amb qui es va casar, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. L’any 1938, André Bretón visità Mèxic i va descobrir l’obra de Frida, associant-la amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, Frida, al final de la seva vida rebutjà aquesta etiqueta.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Kalho expressa la concepció utòpica de que la creença política –i amb ella tota la humanitat -, podria alliberar-la de tot el seu patiment. La autora s’ autoretrata amb un corsé de pell –comú a la seva iconografia – davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra y la amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistes -URSS y Xina- representats en el globus terraqui. En la part fosca es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l’àliga dels Estats Units d’Amèrica amb el cap de l’oncle Sam.

Significació (missatge)
La salvació la encarna el retrat de Marx, d’on surt una ma que ofega l’àliga. Dos enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera a l’artista que aquesta pot prescindir de les seves muletes.
El propòsit de incloure continguts politics en les seves obres no es van manifestar fins la seva darrera etapa creadora. Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesis del seu art; el seu testament polític i personal.

martes, 15 de julio de 2008

Número I


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Número I
Autor: Pollock, Jackson
Datació: 1948
Estil: expressionisme abstracte
Escola: americana
Tècnica: oli, esmalt i pintura
Suport: tela; 1,60 m x 2,59 m
Localització actual: Museum of Contemporany Art, a Los Angeles

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’una tela on en destaquem els colors grisos, definits amb esmalt, oli i pintura d’alumini (Titanlux, pintures comercials). En quant a la pinzellada. utilitza el dripping, com a tècnica per pintar. Per últim, l’expressivitat es notable per la forma del gest amb el pinzell i la gestualitat del pintor. Pollock preferia les grans dimensions en el terra per pintar.

2.2 Elements formals
La composició esta definida a partir del resultat son uns rastres amb diferents “centres d’interès” segons la concentració de colors

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Corrent que sorgeix amb la guerra. Se’n diu que es violent i que surt de la violència, de les bombes nuclears de les guerres, però no només el context el justifica, sinó que amb influències anteriors.
*Aquests corrent també es coneix com pintura d’acció, “Action painting”. Es diu pintura d’acció perquè el que importa és el gest a l’hora de donar la pinzellada. Pollock es com si entres en una mena d’estat hipnòtic, no es fixa amb els colors. Sembla com si es buides.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra es la venda, a més, va tenir una senyora que tenia una galeria d’art i va ser la que el va empènyer cap a dalt i l’èxit. (Guggenheim).

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Aquest estil si no hagués sigut per la guerra no hagués triomfat. El fet que EUA arran de la Segona Guerra Mundial es convertís en la potencia numero u. L’art es desplaça de paris a nova York (Europa en guerra).
Corrent amb èxit perquè els crítics d’arts americans (Greenberg i Rosenberg (dona el nom d’action painting)) s’adonen que es el moment perquè EUA sigui també la potencia numero 1 en art. Respaldant aquest corrent. I també van rebre suport de les galeries americanes. Context econòmic i polític favorable en els Estats Units

3.3 Destacar relacions i influencies.
S’inspira a partir de Goya, Munch... (expressionisme)
Influït pel surrealisme, vessant automatisme
Els seus companys abstractes
Moviment de referència mundial i va traspassar la seva força a Europa, que es desenvolupa un corrent paral·lel:
Informalisme (Europa), principal pintor Antoni Tapies
Expressionisme abstracte (Amèrica)

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Són un cúmul de taques i de línees que no volen significar res en concretat, o si més no, no volen representar res de la realitat en concret. Per així dir-ho és el resultat de l’artista de treure els seus sentiments i pensaments de dins cap enfora

Significació (missatge)
El quadre no porta títol perquè el que fa l’artista es que sigui l’espectador qui crea el seu propi quadre, no hi ha títol concret perquè espera que l’espectador vegi o senti alguna cosa.

Dona II


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Dona II
Autor: Kooning, Willem de
Datació: 1952
Estil: expressionisme abstracte
Escola: americana
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,50 m x 1,09 m
Localització actual: Museu d´Art Modern, a Nova York

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors pastels, amb barreja de blancs i negres. En quant a la pinzellada, Kooning aplica pinzellades gruixudes i soltes. Per últim, l’expressivitat, es bastant notable en mans i pits, com també els ulls. El traç per si sol es expressiu.

2.2 Elements formals
- Es tracta d´una composició on es barregen parts de figures i parts d’abstracció. Hi podem identificar el bust, com si hagués dibuixat una dona i l’hagués desfigurat
- El ritme, dona una sensació dinàmica, traç salvatge, toc viu i ràpid

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Aquests corrent també es coneix com pintura d’acció, “Action painting”. Es diu pintura d’acció perquè el que importa és el gest a l’hora de donar la pinzellada. Konning també es buida però és conscient del que fa, a diferència d’altres artistes procedents d’aquesta corrent, com Pollock.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Corrent que sorgeix amb la guerra. Se’n diu que es violent i que surt de la violència, de les bombes nuclears de les guerres, però no només el context el justifica, sinó que amb influències anteriors.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Aquest estil si no hagués sigut per la guerra no hagués triomfat. El fet que EUA arran de la Segona Guerra Mundial es convertís en la potencia numero u. L’art es desplaça de paris a nova York (Europa en guerra).
Corrent amb èxit perquè els crítics d’arts americans (Greenberg i Rosenberg (dona el nom d’action painting)) s’adonen que es el moment perquè EUA sigui també la potencia numero 1 en art. Respaldant aquest corrent. I també van rebre suport de les galeries americanes. Context econòmic i polític favorable en els Estats Units

3.3 Destacar relacions i influencies.
Aquest artista s’inspira en tota una tendència que ve de la tendència expressionista (es influït), també pel surrealisme automàtic i també l’abstracció dels seus companys

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Segona de la sèrie de sis dones. Tracta llargament el tema de les dones i de la figura humana
Aquest quadre també te connotacions politiques molt importants al darrera, més que artística, ja que EUA volia ser el numero 1 artísticament i per això, necessitava gent per vendre quadres.

Significació (missatge)
Kooning era misogin, es com un odi a la dona, que ell sentia cap a les dones, odi i rabia.