1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Gernika
Autor: Picasso, Pablo
Datació: 1937
Estil: cubisme, surrealisme, expressionisme
Escola: espanyola
Tècnica: oli
Suport: tela; 3,51 m x 7,82 m
Localització actual: Museu d´Art Reina Sofia, a Madrid
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
En primer lloc, no hi ha color; podem excloure que Picasso es volgués servir de la monocromia per a donar al quadre una tonalitat fosca i tràgica: tot és clar i les línies marquen amb decisió els plans destinats a omplir-se de color; però el color no hi és. Podem excloure també que la monocromia serveixi per a accentuar l’efecte plàstico-volumètric, donat que tampoc hi ha relleu. Podem, fàcilment, observar l’alternança dels plans blancs, negres i grisos, que planteja un joc de plens i buits que accentua, si cap, el dramatisme de l’escena.
El color i el relleu són dues qualitats amb les que la natura es dóna a la percepció sensorial, es dóna a conèixer. Eliminar el color i el relleu és tallar la relació de l’home amb el món; en tallar-la ja no hi ha naturalesa ni vida; per això en el quadre hi ha
mort com a contrari de vida.
La llum no respon a les lleis de la física, no té un centre focal. De fet, la llum pròpia brolla dels cossos encesos pel dolor: només estan il·luminats els caps, braços, mans, és a dir, les zones anatòmiques on es concentra l’expressió i el sofriment.
L’espai és quasi pla, com si asfixiés les figures. Espai tancatEs tracta d’un quadre molt expressiu.Importància de la línia, amb continuïtat durant tot el quadre
La recerca de perspectiva o plasmació d’un espai tridimensional, es posa de manifest en molts elements del quadre, com per exemple, les figures dels caiguts a primer terme, els plans en perspectiva del fons, el bisellat de la finestra...
2.2 Elements formals
La
composició s’orienta vers l’esquerra, cap on totes les figures miren, el que palesa la fugida a partir de la ciutat, resumida en l’edifici que es crema a la dreta. Les actituds dels personatges, la fragmentació de l’obra i la textura pictòrica proporcionen un patetisme paroxístic que accentua el moviment de les figures
El Gernika té l'esquelet compositiu del quadre històrico-clàssic, però només l'esquelet, perquè l'art clàssic, amb la plenitud de les seves formes i l'esplendor dels seus colors, està mort.
Sembla com si les
formes es trobessin disposades d'una manera arbitrària o, si més no, lliure i casual; tanmateix, es tracta d'una obra molt pensada i d'una rigorosa construcció en l'espai rectangular de la tela. Observem com el cavall està dissenyat seguint l'estructura d'un triangle, el vèrtex del qual coincideix amb l'eix vertical que divideix la superfície en dos quadrats, i com els quatre grups de figures estan delimitades per zones rectangulars.
Tot plegat hauria pogut ser barroc i confús, però no ho és. Picasso decantà les idees fins arribar a una netedat absoluta per a cada forma, dintre l'austeritat
cromàtica dels negres, els grisos, els blancs, un pàl.lid blavós i un pal.lidíssim ocre.Quins són els principals components de la seva
estructura compositiva?
La composició està distribuïda a la manera d'un tríptic.La part central és ocupada pel cavall i la dona portadora del quinqué. El lateral dret, la visió de l'incendi i la dona que crida El lateral esquerra, pel brau i la dona amb el nen mort als braços. Presideix el conjunt l'ull de la nit -la seva pupil.la és una bombeta elèctrica-, sobre el vèrtex comú dels 4 triangles compositius del quadre. L'estructura podria ser la d'un
Rafael o d'un Poussin.
Si prenem l'eix central (que ve donat per la paret blanca) com a eix de simetria, podem associar els següent elements:
* pilars verticals del brau a l'esquerra amb la figura amb els braços aixecats de la dreta* la mà del guerrer amb el peu de la dona que s'arrossega* el cap del nen mort amb la finestra petita* dues potes del cavall amb l'altra pota del cavall i la cama de la dona
També podem establir dues línies paral·leles: la que uneix el cap de la figura amb els braços aixecats, el de la del quinquè, el del cavall, el de l'ocell i el del brau, i la línia que va del peu de la dona que s'arrossega als braços del guerrer.
Ambdues línies reforcen la direcció dreta-esquerra i subratllen el moviment que va des de l'edifici en flames cap a la dona amb el nen mort.
El ritme
Si observem la part inferior del quadre hi trobem el guerrer mort, el braç fragmentat i la cama de la dona que mira aterrida al cel. A un nivell mitjà del quadre hi ha el nen mort, la ferida del cavall, el cap de la dona que miral al cel i el cap de la dona que porta en braços el nen. A la part superior, hi trobem la màxima agitació. Tenim, doncs, un crescendo que va des de l'accent noblement oratori del caigut que apreta l'espasa trencada fins el crit del cavall ferit de mort. Tot plegat ens recorda el plantejament similar de
Géricault en
El rai de la medusa o la rèplica de
Delacroix en
La llibertat guiant el poble.
2.3 Estil
Elements que fan que la pintura s’entengui com formant part d’una tendència i/o que siguin característics de la manera de fer del seu autor. Situar l’obra en el conjunt de la Història de l´Art.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Va ser encarregat per el govern de la republica, despres de la guerra civil i al 1937 es va presentar a paris en una galeria. En aquell moment Pablo Picasso, era un artista molt important. Cuadre de denuncia.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Quina era la situació a l'Europa de 1936?
* l’alemanya hitleriana es rearmava; amb la remilitarització de Renània s’iniciaven les reivindicacions territorials basades en la teoria del "Lebensraum", i es pressionava sobre Àustria per tal de reunificar tots els països de parla alemanya* Mussolini feia conquestes a Abisínia -amb la tolerància de la SDN-, es vinculava al III Reich i volia expandir-se a costa de l’imperi colonial francès (Tunis i Argèlia)* França estava governada pel Front Popular presidit pel socialista Leo Blum; tanmateix, la dreta francesa preferia una aliança amb el feixisme que el triomf de la revolució socialcomunista a Espanya* enfront de l’eix Roma-Berlín existien els complexos pactes militars de l'"entesa cordial" (França i el Regne Unit amb Polònia i Txecoslovàquia, França i la URSS, la URSS i Txecoslovàquia...)* Londres feia la vista grossa a les infraccions del tractat de Versalles, mentre podés mantenir la seva hegemonia* EE.UU. mantenia una actitud inhibitòria i aïllacionista, atès que estava centrat en la seva recuperació econòmica a través del New Deal propugnat per Roosevelt
En aquest context, quines expectatives va desvetllar la guerra civil espanyola?
* Alemanya no tenia cap interès que a Espanya triomfés una República frontpopulista. A més, els seus plans militars exigien que França no pogués rebre ajuda d'Espanya, així com poder-se proveir de les pirites, wolfram i mineral de ferro de la península* per a Itàlia, la guerra espanyola podia sevir d’entrenament militar a les tropes un cop acabada l’ocupació d'Abisínia* França, inicialment partidària d’ajudar a la República espanyola, es va veure frenada per la debilitat interna del seu propi govern frontpopulista, i per una Anglaterra governada per un gabinet conservador, disposat a pactar amb qui fos per tal de salvaguardar els interessos britànics
De l’entesa cordial i de les dues democràcies atemorides, va sorgir la política de no intervenció: les democràcies burgeses assistien inertes a la tragèdia espanyola amb la farsa de la No intervenció. Sabien que el triomf de la reacció significaria la fi de la democràcia però, per altra banda, temien accelerar el procés revolucionari de la classe treballadora. Feixisme, democràcia i revolució popular, constituïen l’estructura dialèctica d’aquell moment històric.Itàlia, Alemanya, Portugal... van ajudar descaradament l’exèrcit de Franco; l’ajut a la zona republicana, a més de la URSS, va venir, sobretot, de les Brigades Internacionals.
Però el 26 d’abril de 1937, 43 bombarders i caces alemanys de la Legión Cóndor i alguns d’italians, al serveis dels nacionals, destruïren la ciutat basca de Gernika. Per primer cop l'aviació assolava una ciutat oberta, sense objectius militars de magnitud ni defenses antiaèries. El bombardeig s'inicià a les 4,30 de la tarda del dilluns i va durar fins les 8 menys quart; a les explosions succeïren les bombes incendiàries i les d'efecte retardat. Quan la població aterrida fugia de la ciutat, els avions baixaren arran de terra per a escombrar-la amb llurs metralladores.L'exposició Internacional de París.
En aquella atmosfera de preguerra europea, s'obria a París una gran Exposició Internacional, dedicada, com sempre, al treball, al progrés i a la pau. L'estat espanyol hi participava amb clara intenció política: volia invocar la solidaritat del món lliure, advertir a l'opinió pública que la guerra espanyola podia ser el principi d'una tragèdia mundial. La iniciativa del Pavelló de la República, on Picasso podria expressar els seus sentiments respecte la guerra d'Espanya, fou de la Generalitat que volia ser present a l'Exposició per a donar al món una imatge de la Catalunya en lluita.
Segons l'informe publicat pel Ministère du Commerce et de l'Industrie el Pavillon de l'Espagne, obra de l'arquitecte Josep-Lluís Sert, ajudat per Luis Lacasa, ocupava, als jardins del Trocadero, una superfície de 1.400 metres quadrats. Fou construït, pels avatars de la guerra, a darrera hora, i hom hagué de recórrer a materials de sèrie. Pel que fa al seu contingut, a la planta baixa i al jardí s'hi trobaven l'escultura d'Alberto Sánchez El pueblo español tiene un camino que le conduce a una estrella i el Cap de dona de Picasso.
A l'interior, la gran pintura mural de Picasso denominada posteriorment Gernika, així com una font de mercuri dedicada a Almadén i obra d'Alexander Calder, l'únic artista estranger que va concórrer, solidàriament, amb el pavelló espanyol. L'encàrrec que se li va fer a Picasso era molt considerable: una composició enorme, de 7,82 m d'amplada per 3,5 d'alçada, per a la qual sembla ser que Picasso havia pensat en una composició al·legòrica.També hi havia una sèrie de vitrines amb llibres i impresos representatius de la producció contemporània de les lletres i les ciències espanyoles. Per una rampa s'accedia a la planta de les arts plàstiques; entre els dos pisos es podia contemplar l'altre mural del pavelló titulat El pagès català i la Revolució obra de Joan Miró. En aquesta planta s'hi podien contemplar escultures d'Emiliano Barral i Pérez Mateo -escultors que havien mort al front de Madrid- pintures, dibuixos i cartells de la pintura contemporània catalana i basca, així com una secció dedicada a la manera de viure el poble espanyol i la seva artesania popular. La darrera planta era dedicada a la documentació gràfica i literària sobre les riqueses nacionals de l'estat espanyol, així com una documentació particularitzada sobre l'activitat de la Generalitat de Catalunya en els camps de l'agricultura, l'asistència social i el treball.Al llarg dels tres mesos que estigué obert (juliol-setembre) s'hi feren diverses manifestacions culturals: recitals, danses populars, concerts i projeccions cinematogràfiques.
El bombardeig de Gernika.
Però el 26 d'abril de 1937, 43 bombarders i caces alemanys de la Legión Cóndor i alguns d'italians, al serveis dels nacionals, destruiren la ciutat basca de Gernika. Per primer cop l'aviació assolava una ciutat oberta, sense objectius militars de magnitud ni defenses antiaèries. El bombardeig s'inicià a les 4,30 de la tarda del dilluns i va durar fins les 8 menys quart; a les explosions succeïren les bombes incendiàries i les d'efecte retardat. Quan la població aterrida fugia de la ciutat, els avions baixaren arran de terra per a escombrar-la amb llurs metralladores.Vet aquí la descripció que en fa Hugh Thomas:A les quatre i mitja de la tarda, un repic de campanes de l'església va anunciar que s'apropaven avions. Anteriorment la regió ja havia sofert algunes incursions aèries, però Gernika no havia estat bombardejada. No tenia cap tipus de defensa antiaèria. A tres quarts de cinc menys cinc, un Heinkel 111 (un nou i ràpid bombarder alemany, amb capacitat per a transportar 1.400 kgr. de bombes) pilotat pel comandant von Moreau, va bombardejar el poble, se'n va anar i va aparèixer amb tres avions més del mateix tipus. Després dels Heinkel es presentaren tres esquadrilles dels vells espectres de la guerra espanyola, els junker 52 -23 avions-, uns quants caces nous Messerschmidt BF-109, i d'altres caces més antics, Heinkel 51. Els caces tenien una doble funció, havien de donar escorta als bombarders, però també metrallar tothom, volant a baixa altura. Diverses onades d'avions llençaren bombes incendiàries, potents explosius i bombes de shrapnel, amb un pes total de 50.000 kgr., en el bombardeig hi participaren 43 avions (...). El centre de la població va quedar destruït i en flames. La casa de juntes basca i les restes del famós roure, una mica apartats del centre, varen quedar intactes. Així mateix la fàbrica d'armes que hi havia a les afores de la població. Varen morir moltes persones, potser un miler...Hug Thomas (1976), La guerra civil española. Barcelona. Grijalbo. Vol. 2. Pàg. 676.
Malgrat les proves i els testimonis, durant els anys del franquisme es va voler fer creure que foren els propis bascos els qui incendiaren la ciutat. Un cop més es confirma aquella sentència d'Èsquil: "la primera baixa en la guerra és la veritat".
3.3 Destacar relacions i influencies.
Anem a comparar l'obra de Picasso amb d'altres obres que tenen com a tema bàsic la guerra i els sofriments que se'n deriven. Es tracta d'observar les similituds i diferències, no només en el tractament de les imatges, sinó, sobretot, en la concepció i el tipus d'expressió que manifesten.
Es vol, en definitiva, subratllar el fet que, a cada època, tant la forma com el contingut són diferents malgrat es refereixin al mateix tema.
Al·legoria de la guerra. 1638. 206 x 345Palau Pitti. FlorènciaEn aquest quadre, Rubens ens ofereix el seu manifest antibèl·lic i ho fa en el context del món barroc: no mitjançant distorsions expressives sinó a través de l'al·legoria. D'aquí la presència de déus i deesses grecs i romans, bàsicament Mart, déu de la Guerra, i Venus, deessa de l'Amor, als quals hi afegeix les personificacions d'Europa, la Pesta i la Fam. Vet aquí l'explicació que en dóna el propi Rubens:
El personatge principal és Mart, que ha deixat el temple de Janus obert (segons la tradició romana, en temps de pau romania tancat) i camina precipitadament amb l'escut i l'espasa tacats de sang, amenaçant tothom amb el desastre. Amb prou feina presta atenció a Venus, la seva amant, que acompanyada dels seus Amors i Cupidos, s'afanya a retenir-lo amb carícies i abraçades. De l'altra banda, la Fúria Alekto estira Mart cap endavant amb una torxa a la mà. Prop d'ella hi ha els monstres que personifiquen la Pesta i la Fam, aquests inseparables companys de la Guerra. Hi ha també una mare amb el seu fill en braços, indicant que la guerra, corruptora i destructora de tot, està impedint la fecunditat, la procreació i la caritat... Aquesta dona atabalada pel dolor, vestida de negre, amb el vel estripat, despullada de tot ornament i joies, és Europa, qui, des de fa anys, ha sofert saqueigs, atrocitats i misèria, tan perjudicials per a tothom que és innecessari entrar en detalls...
Tot plegat ens recorda el plantejament similar de Géricault en El rai de la medusa o la rèplica de Delacroix en La llibertat guiant el poble.
Minotauromaquia
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira.
Contingut (tema que tracta)
El bombardeig dels avions alemanys sobre la població basca de Gernika en va ser la font d'inspiració. Ha esdevingut un símbol de denúncia de les atrocitats de les guerres
Significació (missatge)
Mitjançant metamorfosis Picasso fa de cada figura un símbol.
* Les dones i el nen, víctimes de la guerra;
* El guerrer caigut, personificació dels soldats morts.
* La dona amb el quinqué és l'únic signe lluminós en una escena d'horrors; sense ella no hi hauria esperança: vers la làmpara alça els ulls la dona que s'incorpora.
* El brau pot ser l'al.legoria de la mort, la figura del futur dictador, o un totem peninsular, una imatge heroica del poble espanyol, que continuarà la lluita, abrigant amb el seu cos contorsionat als desvalguts.
* El cavall pot ser la imatge de l'Espanya feixista, que trepitja al guerrer, o un símbol de dolor i agonia, víctima passiva de les curses de braus.
Totes les interpretacions són factibles, donat que Picasso, en definitiva, vol expressar la disgregació del món víctima dels horrors de la guerra, i per això es serveix d'ambivalències; així, al costat del cap caigut del guerrer hi posa una ferradura del cavall -signe de sort-, i per damunt de l'espasa s'alça una rosa. En un procés similar de mort-vida, desesperació-esperança, podem assignar alternativament al brau i al cavall una connotació o una altra, sempre que mantinguem el contrast dels símbols.
