1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La ratlla verda (o Madame Matisse)
Autor: Matisse, Henri
Datació: 1905
Estil: fauvisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 40,5 cm x 32,5 cm
Localització actual: Stantens Museum for Kunst, a Copenhaguen
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre on en destaquem els colors vius i plans (zones de color uniforme) sobretot vestit, cara... amb us de complementaris (verd - vermell, groc - blau...) que li dona equilibri. En quant a la pinzellada, es una pinzellada visible, llarga i marcada, gruixuda també utilitzada en resseguir els contorns. Pel que fa a la llum, pretén ser llum natural sense ser-ho, si pot veure en el rostre de la cara, fa una revisió a la seva forma de la representació de la llum natural, el verd central de la cara representa la diferencia entre la zona càlida i la mes fosca
En referència a l’espai tridimensional, no interessa a partir d’aquesta època, la representació del 3D no interessa, a partir d’ara els quadres son quadres i no un forat de la realitat, nomes hi ha una lleu efecte de profunditat trobat al costat de la mandíbula per la part dreta.
2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició amb una figura de front, una característica important del tractament de la figura, poc aire en el quadre el just. La línia de l’eix marca la pauta central i equilibri entre colors basics i complementaris- El ritme es estàtic, ja que es un retrat d’un bust.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
A començaments del segle XX es van desenvolupar amb gran rapidesa un seguit de tendències estètiques que van canviar notablement el panorama artístic tal com es coneixia fins aquell moment. El resultat foren nous llenguatges i noves maneres d'explicar el món que ens envolta.
El fauvisme és una tendència efímera (1905-1907) de la història de l'art que té molts punts en comú amb l'expressionisme. Però a diferència d'aquest , que partia del món interior de l'artista, el fauvisme té un aire més desenfadat, li agrada el contacte amb la natura i participa més del concepte de la joie de vivre (l'alegria de viure)
El seu nom (fauve) vol dir 'fera' en francès i els va ser posat pel crític d'art Louis Vauxcelles que en veure una escultura tradicional enmig d'on s'exposaven els quadres dels fauves, de colors valents, va exclamar: "Donatello parmi les fauves".
Simplificació de les formes, com els artistes de Die Brücke. Tendència cap a l'esquematisme, sempre dins un art força immediat.
ús del color pur, violent i arbitrari. Busquen el contrast en el que podem considerar un remanent de la influència dels impressionistes.
Tècnica pictòrica, amb predomini de la pinzellada.
Temàtiques: paisatges, interiors, figures i retrats
Autors: Matisse, Derain, Dufy, Vlaminck, Marquet, Van Dongen, Braque.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta pintura es la recerca i investigació de l’estil i tècnica i també com a exposició i venda al públic o galeries d’art, es època on els salons perden interès
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context cultural
Ens trobem a principis de segle XIX, en el que la investigació de la recerca artística va a velocitat rapida, a Paris per excel·lència i es desenvolupa al marge dels règims politics. Trobem canvis artístics, on la ment s’obre produïda a França de forma rellevant
3.3 Destacar relacions i influencies.
Destacat pels colors vius i forts, sens cap part teòrica un recull de les ultimes tendències (llibertat de temes, juxtaposició dels colors...)colors vius, però amb ordre i equilibri.
El primer ven de Gauguin, Van Gogh, L’art africà (primitiu) ve donat perquè es va posar de moda gracies a les colònies que tenien els europeus de les metròpolis, es diu que Matisse va ser qui el va posar de moda aquest estil
A partir d’aquest estil s’inaugura els avantguardes del segle XIX, el primer moviment d’avantguarda que inaugura el segle, mes tard Picasso pintarà els cubisme que serà l’autèntica avantguarda.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)Es tracta d’un retrat diferent en un primer pla, un bust, te un cert enquadrament classicista, un tema clàssic tractat de forma innovadora
Significació (missatge)
No vol reflectir el rostre de la seva dona, sinó que d’alguna manera interpreta noves maneres, es un exercici d’innovació i d’expressar les coses de diferent manera.
Títol: La ratlla verda (o Madame Matisse)
Autor: Matisse, Henri
Datació: 1905
Estil: fauvisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 40,5 cm x 32,5 cm
Localització actual: Stantens Museum for Kunst, a Copenhaguen
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre on en destaquem els colors vius i plans (zones de color uniforme) sobretot vestit, cara... amb us de complementaris (verd - vermell, groc - blau...) que li dona equilibri. En quant a la pinzellada, es una pinzellada visible, llarga i marcada, gruixuda també utilitzada en resseguir els contorns. Pel que fa a la llum, pretén ser llum natural sense ser-ho, si pot veure en el rostre de la cara, fa una revisió a la seva forma de la representació de la llum natural, el verd central de la cara representa la diferencia entre la zona càlida i la mes fosca
En referència a l’espai tridimensional, no interessa a partir d’aquesta època, la representació del 3D no interessa, a partir d’ara els quadres son quadres i no un forat de la realitat, nomes hi ha una lleu efecte de profunditat trobat al costat de la mandíbula per la part dreta.
2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició amb una figura de front, una característica important del tractament de la figura, poc aire en el quadre el just. La línia de l’eix marca la pauta central i equilibri entre colors basics i complementaris- El ritme es estàtic, ja que es un retrat d’un bust.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
A començaments del segle XX es van desenvolupar amb gran rapidesa un seguit de tendències estètiques que van canviar notablement el panorama artístic tal com es coneixia fins aquell moment. El resultat foren nous llenguatges i noves maneres d'explicar el món que ens envolta.
El fauvisme és una tendència efímera (1905-1907) de la història de l'art que té molts punts en comú amb l'expressionisme. Però a diferència d'aquest , que partia del món interior de l'artista, el fauvisme té un aire més desenfadat, li agrada el contacte amb la natura i participa més del concepte de la joie de vivre (l'alegria de viure)
El seu nom (fauve) vol dir 'fera' en francès i els va ser posat pel crític d'art Louis Vauxcelles que en veure una escultura tradicional enmig d'on s'exposaven els quadres dels fauves, de colors valents, va exclamar: "Donatello parmi les fauves".
Simplificació de les formes, com els artistes de Die Brücke. Tendència cap a l'esquematisme, sempre dins un art força immediat.
ús del color pur, violent i arbitrari. Busquen el contrast en el que podem considerar un remanent de la influència dels impressionistes.
Tècnica pictòrica, amb predomini de la pinzellada.
Temàtiques: paisatges, interiors, figures i retrats
Autors: Matisse, Derain, Dufy, Vlaminck, Marquet, Van Dongen, Braque.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta pintura es la recerca i investigació de l’estil i tècnica i també com a exposició i venda al públic o galeries d’art, es època on els salons perden interès
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context cultural
Ens trobem a principis de segle XIX, en el que la investigació de la recerca artística va a velocitat rapida, a Paris per excel·lència i es desenvolupa al marge dels règims politics. Trobem canvis artístics, on la ment s’obre produïda a França de forma rellevant
3.3 Destacar relacions i influencies.
Destacat pels colors vius i forts, sens cap part teòrica un recull de les ultimes tendències (llibertat de temes, juxtaposició dels colors...)colors vius, però amb ordre i equilibri.
El primer ven de Gauguin, Van Gogh, L’art africà (primitiu) ve donat perquè es va posar de moda gracies a les colònies que tenien els europeus de les metròpolis, es diu que Matisse va ser qui el va posar de moda aquest estil
A partir d’aquest estil s’inaugura els avantguardes del segle XIX, el primer moviment d’avantguarda que inaugura el segle, mes tard Picasso pintarà els cubisme que serà l’autèntica avantguarda.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)Es tracta d’un retrat diferent en un primer pla, un bust, te un cert enquadrament classicista, un tema clàssic tractat de forma innovadora
Significació (missatge)
No vol reflectir el rostre de la seva dona, sinó que d’alguna manera interpreta noves maneres, es un exercici d’innovació i d’expressar les coses de diferent manera.
1 comentario:
Gracias, es de gran ayuda ^_^
Publicar un comentario