miércoles, 9 de julio de 2008

La càrrega (o Barcelona 1902)


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La càrrega (o Barcelona 1902)
Autor: Casas, Ramon
Datació: 1899 - 1903
Estil: modernisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 2,98 m x 4,7 m
Localització actual: Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors terra, blanc i marrons que contrasten amb els punts de llum. En quant a la pinzellada, es una pinzellada solta agafada dels impressionistes sobretot en molts quadres k hi tracta les multituds. Pel que fa a la llum, es natural i homogènia, sembla ser cap a la tarda en que no si destaca ombres. En referència a l’espai tridimensional, hi trobem la perspectiva aerea en que es veu la llunyania.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició, hi trobem un desplaçament de la gent al voltant del quadre s´en mes ple i al centre ser mes buit, amb aquesta composició l’artista ens incorpora en l’escena retratada.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Casas va tenir una formació acadèmica que van trencar amb els temes contemporanis, i quotidians amb una menor mida amb la tècnica apresa i donada dels impressionistes, temes quotidians i composicions agosarades.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
El terme "modernisme" va ser utilitzat des dels anys vuitanta del segle passat a Barcelona per a designar una voluntat de ruptura pel que fa a l'immediat passat. Aquesta ruptura es va expressar en primer lloc a través d'una temàtica naturalista i d'una voluntat de contacte amb el París de fi de segle on van elaborar les seves concepcions estètiques Ramón Casas i Santiago Rusiñol, a partir principalment de 1890. Ambdós es van identificar amb pintors menjo Degas o Whistler, interessats en una temàtica naturalista i urbana, allunyada de la visió convencional del impressionisme però amb preocupacions semblants. Rusiñol, a més, a partir d'un determinat moment, va tenir un contacte molt estret amb l'estètica simbolista de la qual va ser principal introductor a Espanya i que va impregnar tota la seva obra. El que importa és que aquest món estètic va iniciar un procés de canvi que va suposar per a l'art la introducció successiva de novetats i la concepció de l'art com una totalitat, destinada a més a transformar-se en tots les seves més diversos aspectes. Així la segona generació del modernisme, aquella que es pot identificar en els termes convencionals de la Història de l'Art amb el postimpressionisme, va introduir una ruptura encara major, perceptible en l'obra molt original i autòctona de Joaquín Mir, en la untuositat cosmopolita de Anglada Camarasa o en el món expressiu de Nonell. En aquest context es va formar Picasso en la capital catalana a cavall entre dos segles. D'altra banda el món de l'art es va veure transformat en la seva totalitat i no tan sols la pintura. L'escultura, per exemple, va experimentar una destacada influència del simbolisme. En el mobiliari es va introduir un estil molt present en l'Europa de l'època; aquesta caracterització val també per a la joieria. Alguna cosa molt característic del modernisme és una concepció total de l'art destinada a transformar la vida i amb una voluntat de transformació dinàmica.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta pintura es l’exposició i la posterior venda al públic.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
De la mà d'Antonio Cánovas de Castillo, Espanya va retornar en 1875 a la forma de govern tradicional i a la dinastia borbònica amb la figura d'Alfonso XII, fill de la destronada Isabel II. Liquidada la Tercera Guerra Carlista i obtinguda l’aprovació internacional per a l'opció restauradora, les preocupacions dels nous governants es van centrar a oblidar les turbulències del Sexenni Revolucionari i redactar un text constitucional ajustat a les necessitats del moment.

La Constitució conservadora de juny de 1876, la més sòlida del panorama nacional al mantenir-se en vigor fins al cop militar de 1923, regulava una monarquia limitada en la qual la Corona es reservava amplis privilegis gràcies al control del poder executiu (nomenament i cessament del govern) i de la vida parlamentària (dissolució de les Càmeres, sanció i promulgació de les lleis). La defensa de la sobirania conjunta (Rei-Corts), de la qual Cánovas era el seu principal valedor, sintonitzava amb la reeditada confessionalitat de l'Estat, la imprecisió a l'hora de regular els drets ciutadans, pendents per tant del desenvolupament normatiu posterior, i un sens fi de calculats silencis, que feien de l'ambigüitat la clau de la seva dilatada vigència. El bipartidisme amb conservadors i liberals alternant-se en el poder, va trobar en Cánovas i en Práxedes Mateo Sagasta als carismàtics dirigents d'aquest sistema oligàrquic i caciquil, que va funcionar amb minuciosa regularitat fins al nou segle. La desesperació d'ambdós capdavanters i el fraccionament dels seus respectius partits, víctimes d'ambicions i lluites internes, van acabar amb aquest disseny polític.

L'aïllament internacional d'Espanya durant la centúria vuitcentista, abstreta en la resolució dels seus problemes interns, va determinar una política exterior pragmàtica, eclèctica i pessimista (“no tenen aliança els quals volen, sinó els quals poden”, líder conservador).

L'any 1898 s'inscriu dintre de la redistribució colonial internacional motivada per l'expansió imperialista, amb notes peculiars doncs es tractava d'una guerra amb EEUU l'epicentre de la qual estava a Cuba, davant la qual es van inhibir les potències occidentals. La pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines va sumir al poble espanyol en una profunda crisi. L'impacte d'aquesta liquidació colonial en la societat espanyola va suscitar una profunda autocrítica sobre les causes i possibilitats de remei de tantes flaqueses.

Flanquejat el segle XX, la pujada al tron d'Alfonso XIII en 1902 va donar començament a un regnat on anaven a resultar fallits els intents d'Antonio Maura i José Canalejas de bandejar el caciquisme i assolir l'anhelada regeneració nacional. Esdeveniments com la Setmana Tràgica de 1909, que va aliar als socialistes amb els republicans en contra del govern, o la interpretació d'atac frontal a l'Església i ruptura de relacions amb Roma arran de la Llei del Cadenat de 1910, evidenciava la visceralidad amb que encara s'abordaven alguns temes sense resoldre i les al·ludides interferències de poders, tret medul·lar de la contemporaneïtat espanyola.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Casas va ser influenciat pels impressionistes, com Manet, Monet, Toulosse... mes tard, Casas tindrà imitadors.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta es de caire social, on la conflictivitat obrera en que es retrata es un conflicte irreal, que denuncia la repressió obrera de l’època en que el propi Casas descendia d’aquestes arrels. Es tracta d’un quadre creat abans a la vaga general del 1902.

Significació (missatge)

No hay comentarios: