viernes, 4 de julio de 2008

Casa Milà (o La Pedrera)

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Casa Milà (o La Pedrera)
Arquitecte: Gaudí, Antoni
Datació: 1907 – 1910
Localització: Barcelona
Estil: modernisme
Materials utilitzats: pedra, maó, ceràmica i ferro
Sistema constructiu: amb materials constructius
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquest edifici malgrat l’aspecte sigui de pedra, l´interior es de ferro, es a dir, te una anima de ferro, la pedra ha estat forradada i es combinen amb la pedra i el maó segons la zona.
La façana aquí no es un punt de suport, es com independent de l’edifici, com un mur cortina, però sense ser-ho. Esta unida a l’estructura de l’edifici amb un sistema de tirants de ferro. Te una funció de tancament de l’espai. Pilars a tota la part interior, son molt d’ells irregulars, sense línea recta.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Son cobertes, tendeixen a ser planes, amb formes estranyes, cobertes de tipus plaques de guix, ja que es tracta d’un edifici d’apartaments.
Globalment, diríem que esta coronat per aquest terrat amb xemeneies, punts d’aire i caixes d’ascensor. Coberts amb unes formes escultòriques, les xemeneies tenen, la majoria, unes formes antropomòrfiques, un guerrer..., també uns tirabuixons, unes creus...

2.3 Espais interiors
Planta lliure, sense cap estructura geomètrica definida, que s’articulen enfront de dos patis. Alguns diuen que Gaudi es un precedent de l’arquitectura organicista, “La funció crea l’òrgan”. Tots els apartaments eren diferents i irregulars, els mobles dels quals havien de ser creats específicament a mà.
L’edifici te planta baixa, cinc pisos (amb la principal), un sotan i un àtic, en l´interior es rústic i construït en arc parabòlic.

2.4 Exterior
L’aparença exterior es de moviment, de tova, les onades d’un mar, per reduir l’efecte pesant de la pedra, el color que predomina es la pedra blanca i ferro forjat negre en les portes. Tot i així, es bastant cúbic per tant horitzontal
Inspirat en formes naturals, les baranes son branques i arbres. Amb formes naturals, absència de línia recta i predomina les formes corbes.

2.5 Estil
Tot i que Gaudi no sigui modernista, sembla molt mes del que mostra, modernisme català, gaudinià. Treballava molt el trencadís, sobres dels gerros i plats per enganxar-los sobre el ciment mullat.
Inspiració en les formes de la natura, es l’únic punt en comú amb l’estil i desprès, tot el que mes hi dona es diferencies entre arquitectes modernistes.
Precedent l’arquitectura organicista i que aquí es podria fer esment aquest estil. Màxim exponent: Frank Lloyd Wright.
A mesura que passa els anys, les obres de Gaudi tendeixen ha ser mes expressives, alguns el consideren el precedent de l’expressionisme alemany.
Es basava en el mètode funicular.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
La Setmana Tràgica, en el 1909. L’assalt a la revista el cu-cut. Catalanisme. Industrialització.

3.2 Funció de l'obra
Casa d’apartaments, habitatges particulars i funció utilitària.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Arquitectura orgànica, a part de construir l’edifici perquè visquessin la família Milà, també es dedicat a Roser Segimon de Milà que a mes, te inscrit “Ave Maria llena de Gràcia”
Naturalista amb homenatge a la Mare de Déu de Gràcia que finalment que va ser negat.
Deien que semblava un gran pastis en la seva època, fins i tot, abans de que acabes

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Aritstaaaaa!Que grande que eres

Anónimo dijo...

Tío, esto da pena..entre tus faltas de ortografía, lo poco que sabes exponer un texto y tus flipadas de adjetivos..esto es un auténtico desastre.
Tengo vergüenza ajena.

Anónimo dijo...

esta bien, lo valoro todos hacemos faltas, ya que nadie es perfecto... lo digo por el segundo anónimo!