Palau de la Musica Catalana

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: Palau de la Musica Catalana
Arquitecte: Domenech i Muntaner, Lluís
Datació: 1905 – 1908
Localització: Barcelona (Catalunya)
Estil: modernisme
Materials utilitzats: ferro, vidre, ceràmica i maons
Sistema constructiu: amb materials constructius
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquest edifici esta suportat per una estructura de ferro, bigues i columnes, construïts amb materials industrials, antic per fora, renovat per dins. Destaca el tancament, el maó i el vidre, son els dos elements de tancament. El sostre es un precedent del mur cortina.
La forma de suport es similar al gòtic, en que el pes s’aguanta en les bigues, es com una reminiscència del gòtic com a estil d’esplendor a Catalunya.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
En la coberta trobem volta catalana, que es fa amb maó pla i que consisteix en cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.

2.3 Espais interiors
Aquí van treballar artistes, ceramistes, escultors... mes importants del seu moment, en destaquem el treball dels escultors, sobretot un jove Gargallo que treballava amb el modernisme i que va fer les escultures d´entre butaques i dos bustos.
Les muses de l’escenari van ser creades per... Eusebi Arnau i el mosaïcista Lluís Bru

2.4 Exterior
Alta decoració, gàrgoles, flors... abundància de decoració, en un canto hi ha un grup escultòric de Sant Jordi.

2.5 Estil
El modernisme català és un estil arquitectònic que es desenvolupa a Catalunya, i principalment a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre 1885 i 1920. Aquest moviment sorgeix del cansament de l'estètica neogòtica, neoromànica i neoclàssica de meitat del segle XIX i precedirà el racionalisme arquitectònic dels anys 20 i 30 del segle XX. Encara que és part d'un corrent general que sorgeix a tota Europa, a Catalunya adquireix una personalitat pròpia i diferenciada, i es converteix en el modernisme probablement més desenvolupat




3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració
Catalunya és la fabrica d’Espanya, pujança de la burgesia catalana, anys postrenaixença en la qual la burgesia catalana està en auge polític.

3.2 Funció de l'obra

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Es tracta d’una sala de concerts, per això l’espai mes important es l’escenari.