1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Interior holandès I
Autor: Miró, Joan
Datació: 1928
Estil: surrealisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 92 cm x 73 cm
Localització actual: Museu d´Art Modern (MOMA), a Nova York
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors primaris i secundaris, que denoten vivesa i els colors plans, que transmeten alegria. En quant a la pinzellada, no es nota gens, però li dona molta importància al contorn de les figures, per ell la línea és molt important. Pel que fa a la llum, es una llum pròpia, igual que un còmic. En referència a l’espai tridimensional, la combinació de colors dona la sensació de que estem en una habitació, hi ha espai. (combinació de colors de la paret, el terra, el sostre, etc.). Per últim, l’expressivitat ve donada pel traç i la vivacitat dels dibuixos dona una sensació d’una certa alegria i desordre..., per la vitalitat que transmeten el color.
2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició en la que Miró parteix del quadre del barroc holandes, del segle XVII que ha imitat, a més, surten els mateixos elements composats quasi igual que el quadre holandes, “El tocador de llaüt”: tota l’escena es desenvolupa en una habitació, apareix un músic, una finestra, el gos, una taula, el gat, etc, però la dona que seu en la cadira, queda com diluïda entre la taula, que diríem que s’unifiquen aquestes dos figures formant la taca blanca que veiem en el quadre. Tots aquests animals i objectes semblen que ballin, per últim, hi ha objectes que es poden identificar, però d’altres no. Però ja és aquesta la intenció de Miró, ja que no te la voluntat de copiar el quadre si no que vol inspirar-se. La taula i la dona queden insinuades.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miró troba la frontera entre la realitat y el somni, la realitat i lo imaginari. Es situa a ala frontera , no és decanta ni per un ni per altre. I això te molt de mèrit, ja que crea un món propi, deixant de banda si ens agrada o no.
Evolució de Miró, distingim varies fases:
1) període inicial, representatiu: recerca d’un llenguatge propi més representatiu “La masia” - és com una mena de catàleg d’objectes
2) segon període, quan ell esta en contacte directe amb Paris i els surrealistes. El quadre que estem tractant pertany a aquesta època
3) fase: “Vull assassinar la pintura”, va dir.
Va fer experiments molt estranys, va perdre l’orientació
experiments molt estranys, va perdre l’orientació
4) fase: es la que pertany a la guerra civil espanyola i a la postguerra.. Va estar aïllat, ja que era República. “(natura morta amb sabata vella). Al final d’aquesta fas: “Nocturn”, S’aïlla del món, i comença a pintar astres
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Pertany al surrealisme (corrent que neix a Paris, el promotor del qual va ser André Bretone). Corrent que no utilitza la raó, sinó l’automatisme.
2 tendències del surrealisme
1.- representa imatges de manera automàtic. Es a dir, fer un dibuix sense pensar, fent altres coses, automatisme. Andree Massone i Miró (tot i que Miró no es tan automàtic com l’altre)
2.- surrealisme oníric, que procedeix dels somnis. El màxim representat Renne Magritte, Dali, Marx Ernst
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra es per a Miró trobar el seu llenguatge propi, que no pararà aquí, ser un investigador de la pintura, sempre va buscar més enllà i per a la venda.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem davant de l’època dels totalitarismes, en el que la fugida dels règims totalitaris, molts artistes surrealistes va anar a parar a les Amèrica, que es va convertir conjuntament amb altres artistes, en la potència número 1 de l’art.
Miró acaba marxant d’Espanya a causa de la dictadura franquista que s’imposà al país. Més endavant, també va haver de fugir de França però aquest cop degut als nazis.
Context artístic
Ens trobem en l’època dels ismes. Tot s’hi val, es quan sobre un camí per artistes com Miró.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Inspirat en el barroc holandes del segle XVII, del qual s’inspira en el quadre de Sorgh “El tocador de Llaüt” i el condiciona en la creació del seu quadre.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L’any 1928 Miró viatja a Holanda, i queda fortament impressionat per alguns pintors holandesos del s. XVII, ell va pintar una sèrie de quadre en els que els interpretava, però a la seva manera. Va prendre com a referència “El tocador de llaüt” de Sorgh, fins i tot, podríem dir que el quadre te un cert to d’humor, Miró el pinta seguin un criteri arbitrari, no pas seguin la realitat
Significació (missatge)
No te una significació en si, però ell troba la seva pròpia línia, el límit entre la realitat i la irrealitat, una mica més i es totalment irreal.
Títol: Interior holandès I
Autor: Miró, Joan
Datació: 1928
Estil: surrealisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 92 cm x 73 cm
Localització actual: Museu d´Art Modern (MOMA), a Nova York
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors primaris i secundaris, que denoten vivesa i els colors plans, que transmeten alegria. En quant a la pinzellada, no es nota gens, però li dona molta importància al contorn de les figures, per ell la línea és molt important. Pel que fa a la llum, es una llum pròpia, igual que un còmic. En referència a l’espai tridimensional, la combinació de colors dona la sensació de que estem en una habitació, hi ha espai. (combinació de colors de la paret, el terra, el sostre, etc.). Per últim, l’expressivitat ve donada pel traç i la vivacitat dels dibuixos dona una sensació d’una certa alegria i desordre..., per la vitalitat que transmeten el color.
2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició en la que Miró parteix del quadre del barroc holandes, del segle XVII que ha imitat, a més, surten els mateixos elements composats quasi igual que el quadre holandes, “El tocador de llaüt”: tota l’escena es desenvolupa en una habitació, apareix un músic, una finestra, el gos, una taula, el gat, etc, però la dona que seu en la cadira, queda com diluïda entre la taula, que diríem que s’unifiquen aquestes dos figures formant la taca blanca que veiem en el quadre. Tots aquests animals i objectes semblen que ballin, per últim, hi ha objectes que es poden identificar, però d’altres no. Però ja és aquesta la intenció de Miró, ja que no te la voluntat de copiar el quadre si no que vol inspirar-se. La taula i la dona queden insinuades.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miró troba la frontera entre la realitat y el somni, la realitat i lo imaginari. Es situa a ala frontera , no és decanta ni per un ni per altre. I això te molt de mèrit, ja que crea un món propi, deixant de banda si ens agrada o no.
Evolució de Miró, distingim varies fases:
1) període inicial, representatiu: recerca d’un llenguatge propi més representatiu “La masia” - és com una mena de catàleg d’objectes
2) segon període, quan ell esta en contacte directe amb Paris i els surrealistes. El quadre que estem tractant pertany a aquesta època
3) fase: “Vull assassinar la pintura”, va dir.
Va fer experiments molt estranys, va perdre l’orientació
experiments molt estranys, va perdre l’orientació
4) fase: es la que pertany a la guerra civil espanyola i a la postguerra.. Va estar aïllat, ja que era República. “(natura morta amb sabata vella). Al final d’aquesta fas: “Nocturn”, S’aïlla del món, i comença a pintar astres
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Pertany al surrealisme (corrent que neix a Paris, el promotor del qual va ser André Bretone). Corrent que no utilitza la raó, sinó l’automatisme.
2 tendències del surrealisme
1.- representa imatges de manera automàtic. Es a dir, fer un dibuix sense pensar, fent altres coses, automatisme. Andree Massone i Miró (tot i que Miró no es tan automàtic com l’altre)
2.- surrealisme oníric, que procedeix dels somnis. El màxim representat Renne Magritte, Dali, Marx Ernst
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra es per a Miró trobar el seu llenguatge propi, que no pararà aquí, ser un investigador de la pintura, sempre va buscar més enllà i per a la venda.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem davant de l’època dels totalitarismes, en el que la fugida dels règims totalitaris, molts artistes surrealistes va anar a parar a les Amèrica, que es va convertir conjuntament amb altres artistes, en la potència número 1 de l’art.
Miró acaba marxant d’Espanya a causa de la dictadura franquista que s’imposà al país. Més endavant, també va haver de fugir de França però aquest cop degut als nazis.
Context artístic
Ens trobem en l’època dels ismes. Tot s’hi val, es quan sobre un camí per artistes com Miró.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Inspirat en el barroc holandes del segle XVII, del qual s’inspira en el quadre de Sorgh “El tocador de Llaüt” i el condiciona en la creació del seu quadre.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L’any 1928 Miró viatja a Holanda, i queda fortament impressionat per alguns pintors holandesos del s. XVII, ell va pintar una sèrie de quadre en els que els interpretava, però a la seva manera. Va prendre com a referència “El tocador de llaüt” de Sorgh, fins i tot, podríem dir que el quadre te un cert to d’humor, Miró el pinta seguin un criteri arbitrari, no pas seguin la realitat
Significació (missatge)
No te una significació en si, però ell troba la seva pròpia línia, el límit entre la realitat i la irrealitat, una mica més i es totalment irreal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario