1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El gran masturbador
Autor: Dalí, Salvador
Datació: 1929
Estil: surrealisme oníric
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,1 m x 1,5 m
Localització actual: Museu d´Art Reina Sofia, a Madrid
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grocs i blaus. En quant a la pinzellada predomina el dibuix per sobre del color. Pel que fa a la llum,dona aspecte de llum natural (sempre hi veiem ombres). Diverses llums focals, degut a les ombres, que no es dirigeixen totes a la mateixa direcció. En referència a l’espai tridimensional, te una perspectiva tridimensional, profunditat ve donada per les figures que es van fent més petites, a més l’horitzó es molt baix, amb dona una sensació de més soledat.
2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició on veiem la massa groga, un retrat de salvador Dalí com adormit. D’aquesta cara surt un perfil d’una dona que s’aproxima a uns genitals (com si això fos un pensament d’aquest cap). A més, apareix un lliri (signe de puresa) ja que deia que la masturbació era pur. Observem la llagosta enganxada en la boca menjada per les formigues simbolitzant les pors. També destaquem altres elements: cap de lleó, pedres, l’ham, signe d’estimació
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Es tracta d’un quadre de 1929, en ple surrealisme
Pertany al surrealisme (corrent que neix a Paris, el promotor del qual va ser André Bretone). Corrent que no utilitza la raó, sinó l’automatisme.
2 tendències del surrealisme
1.- representa imatges de manera automàtic. Es a dir, fer un dibuix sense pensar, fent altres coses, automatisme. André Massone i Miró (tot i que Miró no es tan automàtic com l’altre)
2.- surrealisme oníric, que procedeix dels somnis. El màxim representat Renne Magritte, Dali, Marx Ernst
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de l’obra es la creativitat de l’artista i per desenvolupar la seva creativitat i finalment per vendre’l
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Període d’entre guerres, estem en la dictadura de Primo de Rivera i s’ha desenvolupat el noucentisme. Dalí es mou per tota Europa
Context artístic
Ric i abundant en totes les tendències artístiques que treballen correlativament
3.3 Destacar relacions i influencies.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta esta relacionat amb la sensualitat, però tots són insinuacions, es una mica ambigu, també expressa el desig carnal.
Gala va haver de marxar i Dalí es va masturbar pensant en ella, i d’aquí ve el quadre.
Per entendre aquest quadre hem de saber que Dalí va tindrà un trauma infantil, ja que els seus pares van tenir un fill i li van posar Salvador, aquest va morir. Quan ell va néixer li van posar el mateix nom. Confusió d’identitat amb el seu germà, també va tenir un trauma amb les formigues (surt en el quadre) i per últim, Dalí era un home d’ambigüitat sexual.
Significació (missatge)
En la pintura estan retratades totes les obsessions de l'autor:
• L'element principal és el seu autoretrat, barreja de cap humà i roques de la costa Brava dels voltants de Cadaqués, que repetirà en molts altres quadres com La persistència de la memòria i L'enigma del desig. Estilitzat però recognoscible, es caracteritza pel seu color groguenc, el seu gran nas recolzada en el sòl i la seva cara allargada. Les pestanyes llargues representen la contraposició entre el somni anodí d'una consumació física irremeiable i el somni que els nostres desitjos es compleixin.
• La llagosta, un animal que li provocava terror des de la seva infància i que es troba pegat a la boca de la seva autoretrat. Està en estat de descomposició, el que atreu moltes formigues que simbolitzen la mort.
• Un ham com lligament a la seva família que volia retenir-li al seu costat i tornar a una manera de vida tradicional del que ell dóna mostres de voler desprendre's definitivament.
• El lleó com desig sexual, amb una llengua rosada com símbol fàl·lic.
• Unes pedres com el seu passat.
• Una figura aïllada com solitud.
• El tema de la masturbació apareix en la dona que emergeix del seu retrat i el rostre del qual aquesta prop d'uns genitals masculins amagats en uns cenyits calçotets.
• Un lliri enganxat a la dona que simbolitza la puresa, una enrevessada forma de definir a la masturbació com la relació sexual més pura. El pistil de la flor és, a més, altre símbol fàl·lic.
Títol: El gran masturbador
Autor: Dalí, Salvador
Datació: 1929
Estil: surrealisme oníric
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,1 m x 1,5 m
Localització actual: Museu d´Art Reina Sofia, a Madrid
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grocs i blaus. En quant a la pinzellada predomina el dibuix per sobre del color. Pel que fa a la llum,dona aspecte de llum natural (sempre hi veiem ombres). Diverses llums focals, degut a les ombres, que no es dirigeixen totes a la mateixa direcció. En referència a l’espai tridimensional, te una perspectiva tridimensional, profunditat ve donada per les figures que es van fent més petites, a més l’horitzó es molt baix, amb dona una sensació de més soledat.
2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició on veiem la massa groga, un retrat de salvador Dalí com adormit. D’aquesta cara surt un perfil d’una dona que s’aproxima a uns genitals (com si això fos un pensament d’aquest cap). A més, apareix un lliri (signe de puresa) ja que deia que la masturbació era pur. Observem la llagosta enganxada en la boca menjada per les formigues simbolitzant les pors. També destaquem altres elements: cap de lleó, pedres, l’ham, signe d’estimació
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Es tracta d’un quadre de 1929, en ple surrealisme
Pertany al surrealisme (corrent que neix a Paris, el promotor del qual va ser André Bretone). Corrent que no utilitza la raó, sinó l’automatisme.
2 tendències del surrealisme
1.- representa imatges de manera automàtic. Es a dir, fer un dibuix sense pensar, fent altres coses, automatisme. André Massone i Miró (tot i que Miró no es tan automàtic com l’altre)
2.- surrealisme oníric, que procedeix dels somnis. El màxim representat Renne Magritte, Dali, Marx Ernst
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de l’obra es la creativitat de l’artista i per desenvolupar la seva creativitat i finalment per vendre’l
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Període d’entre guerres, estem en la dictadura de Primo de Rivera i s’ha desenvolupat el noucentisme. Dalí es mou per tota Europa
Context artístic
Ric i abundant en totes les tendències artístiques que treballen correlativament
3.3 Destacar relacions i influencies.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta esta relacionat amb la sensualitat, però tots són insinuacions, es una mica ambigu, també expressa el desig carnal.
Gala va haver de marxar i Dalí es va masturbar pensant en ella, i d’aquí ve el quadre.
Per entendre aquest quadre hem de saber que Dalí va tindrà un trauma infantil, ja que els seus pares van tenir un fill i li van posar Salvador, aquest va morir. Quan ell va néixer li van posar el mateix nom. Confusió d’identitat amb el seu germà, també va tenir un trauma amb les formigues (surt en el quadre) i per últim, Dalí era un home d’ambigüitat sexual.
Significació (missatge)
En la pintura estan retratades totes les obsessions de l'autor:
• L'element principal és el seu autoretrat, barreja de cap humà i roques de la costa Brava dels voltants de Cadaqués, que repetirà en molts altres quadres com La persistència de la memòria i L'enigma del desig. Estilitzat però recognoscible, es caracteritza pel seu color groguenc, el seu gran nas recolzada en el sòl i la seva cara allargada. Les pestanyes llargues representen la contraposició entre el somni anodí d'una consumació física irremeiable i el somni que els nostres desitjos es compleixin.
• La llagosta, un animal que li provocava terror des de la seva infància i que es troba pegat a la boca de la seva autoretrat. Està en estat de descomposició, el que atreu moltes formigues que simbolitzen la mort.
• Un ham com lligament a la seva família que volia retenir-li al seu costat i tornar a una manera de vida tradicional del que ell dóna mostres de voler desprendre's definitivament.
• El lleó com desig sexual, amb una llengua rosada com símbol fàl·lic.
• Unes pedres com el seu passat.
• Una figura aïllada com solitud.
• El tema de la masturbació apareix en la dona que emergeix del seu retrat i el rostre del qual aquesta prop d'uns genitals masculins amagats en uns cenyits calçotets.
• Un lliri enganxat a la dona que simbolitza la puresa, una enrevessada forma de definir a la masturbació com la relació sexual més pura. El pistil de la flor és, a més, altre símbol fàl·lic.
1 comentario:
Madre mia vaya currada que hiciste con este blog. Yo hice algo similar para el treball de recerca de este año. La verdad es que tengo que hacer el análisis del gran masturbador y voy a utilizar tus apuntillos para ayudarme a acabarlo bien.
Publicar un comentario