Museu Guggenheim de Bilbao

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Museu Guggenheim de Bilbao
Arquitecte: Frank O. Gehry
Datació: 1991-1997
Localització: Bilbao
Estil: Deconstructivista
Materials utilitzats: Pedra calcària, vidre i titani
Sistema constructiu: amb CATIA, que es el nom del programa informàtic que permet fabricar qualsevol forma en l’arquitectura.
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va assolir trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)

2.3 Espais interiors
L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície expositiva total és d'11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de lluernes.

2.4 Exterior
L'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu -relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra.

L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.

2.5 Estil
Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma.
La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per aguantar l'edifici, l’impacta mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avenços tecnològics.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració

3.2 Funció de l'obra
En Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d'art és el propi museu.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Vistes donis del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior recorden a les escames d'un peix.