Pavelló Alemany

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: Pavelló Alemany
Arquitecte: Mies Van der Rohe
Datació: 1929
Localització: Barcelona
Estil: racionalisme arquitectònic
Materials utilitzats: pedra (marbre travertí, ònix, granit), acer inoxidable i vidre
Sistema constructiu: amb materials industrials
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra s’aguanta per vuit pilars d’acer inoxidable cruciformes que son molt petits, i cromats per fora i que aguanta la coberta plana. La resta de murs nomes te funcions de separar i tancar espais i no de suport.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra esta coberta per una coberta plana i horitzontal, una mica desplaçada que per un canto provoca un voladís i per l’altra canto queda descobert

2.3 Espais interiors
El que fa aquest edifici es crear uns espais i una mena de planta lliure, perquè no hi ha cap referència geomètrica clara, el que mes destaquem de la planta es el predomini de la línia recta, els espais es distribueixen en funció de les necessitats.
Es confonen l’espai interior i l’espai exterior, frontera difosa dels espais interiors i exteriors, ja que no hi ha cap “marca” que fa que es delimita.
En la part interior en destaquem les cadires i les butaques que es diuen "Barcelona", la cadira Barcelona, tot buit, tenyida de blanc i amb pell, creades pel propi Van der Rohe, servien de tron al rei Alfons XIII i la reina, qui van inaugurar l’Exposició.
Hi ha una gran riquesa de materials, l’ònix, que fa de decoració i tancament, tan per la part interior com exterior.

2.4 Exterior
l’edifici està a dalt d’un podi, pel qual es puja a través d’unes escales. Fora trobem un gran espai amb una bassa d’aigua. Ens dóna una sensació de gran horitzontalitat com a edifici baix. Queda com camuflat amb absència de decoració. S’utilitza com a material de decoració els propis materials de construcció. Té punt de travertí

2.5 Estil
Els precedents de Van der Rohe, van ser Adolf Loos i Walter Gropius (fundador de l’escola de Bauhaus). L’estil prové de l’escola de Bauhaus que crea el racionalisme arquitectònic.
El Racionalisme es basa en la idea d’utilitzar racionalment totes les formes que existeixen al nostre abast
En general, el Racionalisme arquitectònic proposa:
la puresa de les formes, amb predomini de les rectes
manca de decoració supèrflua; el mateix material constructiu esdevé la decoració.
plantes lliures
construccions fetes a la mesura humana
integració dels edificis en els espais, ja siguin rurals o urbans, on es construeixen
importància de la planificació urbana sota els principis racionals; el racionalisme és un corrent molt important dins l'urbanisme contemporani, tant, que sense ell la fesomia de les nostres ciutats seria una altra avui.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Alemanya havia perdut la Primera Guerra Mundial i s’havia instaurat una república que pretenia regenerar al país volia demostrar al mon una imatge moderna i racional i van trobar a l’arquitecte que amb aquesta obra es va superar.
Després de la I Guerra Mundial, el Racionalisme es va desenvolupar des de la Bauhaus, una escola d’arquitectura i arts aplicades alemanya que va funcionar entre 1919 i 1933, any en què va ser clausurada pels nazis. Aquesta escola, fonamental dins de l’arquitectura i el disseny del segle XX, va ser dirigida al llarg dels seus 14 anys de durada pels arquitectes Walter Gropius, Hannes Meyer i Ludwig Mies van der Rohe. Després de la dissolució, bona part del seu professorat es va traslladar als EE.UU per treballar en llibertat.

3.2 Funció de l’obra
Servia per representar la república de Weimar, dins de l’exposició, actualment es la seu de la Fundació Mies Van der Rohe.

3.3 Contingut i significació de l’edifici
Obra creada per Mies Van der Rohe per ser presentada en l´Exposició Universal, fins que al 1986 va ser reconstruït amb la màxima fidelitat en el mateix emplaçament, en el que hi havia un edifici amb posterior enderroc, pels arquitectes Cristià Cirici, Ferran Ramos i Ignasi de Solà Morales.
Aquest edifici pretén simbolitzar els valors de la nova Alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció).