1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Dánae
Autor: Ticià
Datació: 1553 – 1554
Estil: Renaixement
Escola: veneciana
Tècnica: pintura a l’oli
Suport: tela; 1,28 m x 1,78 m
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’una pintura a l’oli on en destaquem el color daurat que dona la sensació que Zeus estigui per tota l’habitació. En quant a la pinzellada, es una obra dibuixística. Pel que fa a la llum, hi ha una llum artificial que sembla que vingui donada per Zeus.
En referència a l’espai tridimensional, en aquesta obra no hi ha intenció d’agafar espai tridimensional.
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre és bastant pronunciada.
2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques no són gaire clares i no estan gaire definides.
Però podem observar que les mirades de les figures del quadre es dirigeixen a la pluja d´or, del qual seria el centre del quadre.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Tant el tema com el tractament de la llum i dels colors són característics de Ticià. Era un mestre en el retrat de belleses femenines i en la plasmació d’ambients misteriosos. L’estil amb que pintà aquestes dones, en canvi, és hereu de Giorgione.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Ticià va fer l’obra per encàrrec de Felip II. Aquest quadre formà part dels set quadres mitològics que el rei li encarregà i que el pintor definia com “poesies”.
Aquests quadres transmetien una intensa reflexió sobre la condició humana.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època del Renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d’una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Una influència que va rebre Ticià fou la del mestre Girogine. D’ell agafà l’estil amb que pintà les dones característiques.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
La bella Dànae fou tancada en una torre pel seu pare, el rei de Messènia, per evitar que s’acomplís la terrible predicció de l’oracle, que assegurava que el nét del rei el mataria. Malgrat tot, Zeus, que es va presentar disfressat, com tenia per costum en les seves aventures galants, va aconseguir arribar fins a la noia i seduir-la. De la seva unió va néixer Perseu el qual, efectivament, va matar el seu avi, encara que per accident.
El quadre recull el precís moment en que Zeus, convertit aquesta vegada en pluja d’or, es presenta davant de Dànae.
Significació (missatge)
Ticià s’inspirà en mites antics per reflectir l’amargor del destí dels protagonistes, sempre víctimes de les circumstàncies. Així, Dànae simbolitza l’acceptació del destí i la venda de la virtut (la noia es lliura a una pluja de monedes d’or..)
Títol: Dánae
Autor: Ticià
Datació: 1553 – 1554
Estil: Renaixement
Escola: veneciana
Tècnica: pintura a l’oli
Suport: tela; 1,28 m x 1,78 m
Localització actual: Museu del Prado, a Madrid
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’una pintura a l’oli on en destaquem el color daurat que dona la sensació que Zeus estigui per tota l’habitació. En quant a la pinzellada, es una obra dibuixística. Pel que fa a la llum, hi ha una llum artificial que sembla que vingui donada per Zeus.
En referència a l’espai tridimensional, en aquesta obra no hi ha intenció d’agafar espai tridimensional.
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre és bastant pronunciada.
2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques no són gaire clares i no estan gaire definides.
Però podem observar que les mirades de les figures del quadre es dirigeixen a la pluja d´or, del qual seria el centre del quadre.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Tant el tema com el tractament de la llum i dels colors són característics de Ticià. Era un mestre en el retrat de belleses femenines i en la plasmació d’ambients misteriosos. L’estil amb que pintà aquestes dones, en canvi, és hereu de Giorgione.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Ticià va fer l’obra per encàrrec de Felip II. Aquest quadre formà part dels set quadres mitològics que el rei li encarregà i que el pintor definia com “poesies”.
Aquests quadres transmetien una intensa reflexió sobre la condició humana.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època del Renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d’una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Una influència que va rebre Ticià fou la del mestre Girogine. D’ell agafà l’estil amb que pintà les dones característiques.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
La bella Dànae fou tancada en una torre pel seu pare, el rei de Messènia, per evitar que s’acomplís la terrible predicció de l’oracle, que assegurava que el nét del rei el mataria. Malgrat tot, Zeus, que es va presentar disfressat, com tenia per costum en les seves aventures galants, va aconseguir arribar fins a la noia i seduir-la. De la seva unió va néixer Perseu el qual, efectivament, va matar el seu avi, encara que per accident.
El quadre recull el precís moment en que Zeus, convertit aquesta vegada en pluja d’or, es presenta davant de Dànae.
Significació (missatge)
Ticià s’inspirà en mites antics per reflectir l’amargor del destí dels protagonistes, sempre víctimes de les circumstàncies. Així, Dànae simbolitza l’acceptació del destí i la venda de la virtut (la noia es lliura a una pluja de monedes d’or..)
No hay comentarios:
Publicar un comentario