1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La mort de la Mare de Déu
Autor: Caravaggio, Michelangelo Merisi da
Datació: 1605 – 1606
Estil: Barroc
Escola: italiana
Tècnica: oli
Suport: llenç; 3,65 m x 2,45 m
Localització actual: Museu del Louvre, a Paris
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre llenç que tenen els contorns delimitats i precisos, la pinzellada esta ben escampada i ben repartida, el color que hi predomina son colors foscos, ombres negres i predomini del vermell, cortinatges, vestit de la Mare de Déu i el vestit de Maria Magdalena. Trobem un predomini de negres i vermells que articulen el quadre. La llum es tractada per al tenebrisme provocat per una llum dalt – esquerra que il·lumina la part superior dels caps, la llum te significació que es la llum de Déu (conceptual) que il·lumina el quadre, il·lumina les cortines i el cos de la Mare de Déu. La pintura es estàtica, amb una gran expressivitat, apòstols plorant, dolor, llàgrimes... expressiva, el que fa en quant l´espai hi ha uns elements que destaquen, donant una sensació de profunditat.
2.2 Elements formals
- La composició es la llum que l´estructura, els caps mes o menys segueixen una diagonalitat, el camí que recorre la llum, fet accentuat per les cortines, com si fos un talo d´un teatre.
Les figures estan de dreta a esquerra, mirant cap baix i d´altres parlant entre ells, el cos de la mare de deu, el cos d´una dona morta ofegada en el riu Tíber.
- En quant al ritme d´esquerra a dreta tots miren el cos de la Mare de Déu, que diriem que es el centre.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
“La mort de la Mare de Déu” és una mostra impressionant de les grans innovacions pictòriques que va aportar Caravaggio. D’una banda, el tenebrisme a base de l’intens joc de contrastos entre llum i ombra; per l’altra, el realisme o naturalisme amb que va tractar els temes religiosos, desacralitzant-los i presentant-los com a escenes de la vida quotidiana.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.
Aquest entorn de crisi afecta i dóna un segell característic al Barroc.
L'acumulació d'objectes és també una característica d'aquesta època, en la decoració i quant a la pintura el “clar – fosc” és la característica.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
El quadre va ser encarregat per l’església de Santa Maria della Scala de Roma. En aquells temps, la pintura tenia una concepció de difusió; és a dir, se li demanava que estimulés el sentiment religiós i a més s’esperava que és manifestés segons els ideals clàssics de bellesa perquè acomplís amb més efectivitat la funció persuasiva.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
L’obra es situa a principis del s.XVII, durant el període de Contrareforma. S’hi donaven guerres per causes religioses i Espanya era la potència mundial. Itàlia estava dividida en diferents estats, dels quals, els Vaticans eren els més importants. Nàpols, d’on era Caravaggio, estava en mans de la corona espanyola. La pintura italiana religiosa estava profundament limitada per les disposicions estrictes del Concili de Trento.
El Concili de Trento volia que la pintura religiosa fos utilitzat com a arma per la difusió de la ideologia catòlica i per tant, amb aquesta obra s´esperava un sentiment pietós per la Mare de Déu, el problema va estar es que Caravaggio que primera vegada tracta aquest tema de forma tan crua i real que no l´entenien els contemporanis del temps, cosa que va escandalitzar a l´esglesia i la van rebutjar. Però si que es va exposar, per l´Ambaixador del Duc de Mantó a Roma, Rubens que en veure-la la va comprar i finalment la trobem a Paris, el Museu del Louvre.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Caravaggio va tenir molts seguidors als quals va impactar la seva manera de pintar. D’aquells que van seguir la seva línia, destaquen Francesc Ribalta, el valencià Josep Ribera, amb sobrenom de “il hispagnoletto” i els Caravangistes holandesos (naturalistes)
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre plasma el moment immediatament posterior a la mort de la Mare de Déu; la jove Magdalena i el apòstols ploren al seu voltant. El pintor dóna un vessant més humà al drama a través de l´expressió del dolor; Magdalena, destrossada, sanglota amagant la cara entre les mans; els apòstols revelen gestos de dolor semblants als que fa qualsevol ésser humà quan ha perdut algú estimat.
Significació (missatge)
És un quadre de caire religiós. Plasma un tema recurrent entre els pintors de l’època: la mort de la Mare de Déu. Caravaggio expressava a través d’aquesta escena un profund sentiment religiós despullat de convencionalismes.
Títol: La mort de la Mare de Déu
Autor: Caravaggio, Michelangelo Merisi da
Datació: 1605 – 1606
Estil: Barroc
Escola: italiana
Tècnica: oli
Suport: llenç; 3,65 m x 2,45 m
Localització actual: Museu del Louvre, a Paris
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre llenç que tenen els contorns delimitats i precisos, la pinzellada esta ben escampada i ben repartida, el color que hi predomina son colors foscos, ombres negres i predomini del vermell, cortinatges, vestit de la Mare de Déu i el vestit de Maria Magdalena. Trobem un predomini de negres i vermells que articulen el quadre. La llum es tractada per al tenebrisme provocat per una llum dalt – esquerra que il·lumina la part superior dels caps, la llum te significació que es la llum de Déu (conceptual) que il·lumina el quadre, il·lumina les cortines i el cos de la Mare de Déu. La pintura es estàtica, amb una gran expressivitat, apòstols plorant, dolor, llàgrimes... expressiva, el que fa en quant l´espai hi ha uns elements que destaquen, donant una sensació de profunditat.
2.2 Elements formals
- La composició es la llum que l´estructura, els caps mes o menys segueixen una diagonalitat, el camí que recorre la llum, fet accentuat per les cortines, com si fos un talo d´un teatre.
Les figures estan de dreta a esquerra, mirant cap baix i d´altres parlant entre ells, el cos de la mare de deu, el cos d´una dona morta ofegada en el riu Tíber.
- En quant al ritme d´esquerra a dreta tots miren el cos de la Mare de Déu, que diriem que es el centre.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
“La mort de la Mare de Déu” és una mostra impressionant de les grans innovacions pictòriques que va aportar Caravaggio. D’una banda, el tenebrisme a base de l’intens joc de contrastos entre llum i ombra; per l’altra, el realisme o naturalisme amb que va tractar els temes religiosos, desacralitzant-los i presentant-los com a escenes de la vida quotidiana.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Des de finals del segle XVI, la societat travessa per una profunda crisi que afecta la vida sencera de l'home europeu, es parla d'una crisi econòmica, política i social. Hi ha molta desigualtat social i guerres successives.
Aquest entorn de crisi afecta i dóna un segell característic al Barroc.
L'acumulació d'objectes és també una característica d'aquesta època, en la decoració i quant a la pintura el “clar – fosc” és la característica.
L'artista que millor representa aquest estil és, Caravaggio, pintor italià, qui utilitzava el naturalisme tenebrista, que es conrea en el Barroc italià.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
El quadre va ser encarregat per l’església de Santa Maria della Scala de Roma. En aquells temps, la pintura tenia una concepció de difusió; és a dir, se li demanava que estimulés el sentiment religiós i a més s’esperava que és manifestés segons els ideals clàssics de bellesa perquè acomplís amb més efectivitat la funció persuasiva.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
L’obra es situa a principis del s.XVII, durant el període de Contrareforma. S’hi donaven guerres per causes religioses i Espanya era la potència mundial. Itàlia estava dividida en diferents estats, dels quals, els Vaticans eren els més importants. Nàpols, d’on era Caravaggio, estava en mans de la corona espanyola. La pintura italiana religiosa estava profundament limitada per les disposicions estrictes del Concili de Trento.
El Concili de Trento volia que la pintura religiosa fos utilitzat com a arma per la difusió de la ideologia catòlica i per tant, amb aquesta obra s´esperava un sentiment pietós per la Mare de Déu, el problema va estar es que Caravaggio que primera vegada tracta aquest tema de forma tan crua i real que no l´entenien els contemporanis del temps, cosa que va escandalitzar a l´esglesia i la van rebutjar. Però si que es va exposar, per l´Ambaixador del Duc de Mantó a Roma, Rubens que en veure-la la va comprar i finalment la trobem a Paris, el Museu del Louvre.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Caravaggio va tenir molts seguidors als quals va impactar la seva manera de pintar. D’aquells que van seguir la seva línia, destaquen Francesc Ribalta, el valencià Josep Ribera, amb sobrenom de “il hispagnoletto” i els Caravangistes holandesos (naturalistes)
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre plasma el moment immediatament posterior a la mort de la Mare de Déu; la jove Magdalena i el apòstols ploren al seu voltant. El pintor dóna un vessant més humà al drama a través de l´expressió del dolor; Magdalena, destrossada, sanglota amagant la cara entre les mans; els apòstols revelen gestos de dolor semblants als que fa qualsevol ésser humà quan ha perdut algú estimat.
Significació (missatge)
És un quadre de caire religiós. Plasma un tema recurrent entre els pintors de l’època: la mort de la Mare de Déu. Caravaggio expressava a través d’aquesta escena un profund sentiment religiós despullat de convencionalismes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario