1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El judici final
Autor: Miquel Ángel
Datació: 1534 – 1541
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur; 17 m x 13.3 m
Localització actual: fons de la Capella Sixtina del Vaticà, a Roma
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un fresc sobre mur on en destaquem una gran vivesa de colors, però una mica limitats, amb els colors blaus, rosats(vestits) i els marrons com a predominants. En quant a la pinzellada, cal dir que és una obra dibuixística sense apreciació de la pinzellada.
Pel que fa a la llum, sembla que surti del centre, de la figura de Déu, és a dir, una llum irreal.
No hi ha intenció d’agafar espai tridimensional. És una pintura plana.
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre ve donada per la vivesa de figures amb diferents expressions (gestualitat), és una obra molt expressiva
2.2 Elements formals
La composició del quadre ve delimitada per una estructura feta a partir d’un centre (temàtic), Déu. A partir d’aquí, les figures es reparteixen al llarg del centre, la cort dels Sants. A baix, zona de transició entre el cel i l’infern, i la zona inferior a la dreta, l’infern, i a l’esquerra ànimes que ressusciten. La part de dalt, passió i mort de Crist.
El ritme es ascendent i descendent.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miquel Àngel com a pintor recorda molt a la seva manera de fer escultures. A més d’adoptar formes que predominaven a l’època, en va crear de noves. Va crear una nova fase, el Manierisme (obra les portes). Va observar obres de mestres del passat com Giotto i Masaccio; les escultures dels mestres grecs i romans; i l’anatomia humana mitjançant la dissecció de cossos i l’estudi de models
M. Àngel era un mestre del dibuix amb figures robustes i musculoses que incorporen l’esperit de l’antiguitat clàssica als temes bíblics cristians. Plantegen un món dramàtic diferent al optimisme del primer Renaixement.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme del qual Miquel Angel el que fa obrir les portes.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquest quadre es d’encàrrec per part del papa Pau III, de la Família Farnese, per què anés damunt de la paret frontal de la Capella Sixtina.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època de renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d'una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Va tenir influències de Dante per basar-se en aquesta obra.
Va influir fortament fins arribar al barroc. Agradava a la gent.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L’obra es de tema bíblic, concretament el Judici Final, el dia en que s’acabarà el món. Crist dirigirà als homes al cel o al infern segons els seus actes.
Significació (missatge)
El significat ve a dir que si la humanitat es porta bé i obeeix en aquest món anirà al cel, i si fa el contrari, al infern. M. Àngel estava cremat amb la vida i va pintar el món com si tot fos un caos.
Títol: El judici final
Autor: Miquel Ángel
Datació: 1534 – 1541
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur; 17 m x 13.3 m
Localització actual: fons de la Capella Sixtina del Vaticà, a Roma
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un fresc sobre mur on en destaquem una gran vivesa de colors, però una mica limitats, amb els colors blaus, rosats(vestits) i els marrons com a predominants. En quant a la pinzellada, cal dir que és una obra dibuixística sense apreciació de la pinzellada.
Pel que fa a la llum, sembla que surti del centre, de la figura de Déu, és a dir, una llum irreal.
No hi ha intenció d’agafar espai tridimensional. És una pintura plana.
Per últim, l’expressivitat d’aquest quadre ve donada per la vivesa de figures amb diferents expressions (gestualitat), és una obra molt expressiva
2.2 Elements formals
La composició del quadre ve delimitada per una estructura feta a partir d’un centre (temàtic), Déu. A partir d’aquí, les figures es reparteixen al llarg del centre, la cort dels Sants. A baix, zona de transició entre el cel i l’infern, i la zona inferior a la dreta, l’infern, i a l’esquerra ànimes que ressusciten. La part de dalt, passió i mort de Crist.
El ritme es ascendent i descendent.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miquel Àngel com a pintor recorda molt a la seva manera de fer escultures. A més d’adoptar formes que predominaven a l’època, en va crear de noves. Va crear una nova fase, el Manierisme (obra les portes). Va observar obres de mestres del passat com Giotto i Masaccio; les escultures dels mestres grecs i romans; i l’anatomia humana mitjançant la dissecció de cossos i l’estudi de models
M. Àngel era un mestre del dibuix amb figures robustes i musculoses que incorporen l’esperit de l’antiguitat clàssica als temes bíblics cristians. Plantegen un món dramàtic diferent al optimisme del primer Renaixement.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme del qual Miquel Angel el que fa obrir les portes.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquest quadre es d’encàrrec per part del papa Pau III, de la Família Farnese, per què anés damunt de la paret frontal de la Capella Sixtina.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època de renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d'una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Va tenir influències de Dante per basar-se en aquesta obra.
Va influir fortament fins arribar al barroc. Agradava a la gent.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L’obra es de tema bíblic, concretament el Judici Final, el dia en que s’acabarà el món. Crist dirigirà als homes al cel o al infern segons els seus actes.
Significació (missatge)
El significat ve a dir que si la humanitat es porta bé i obeeix en aquest món anirà al cel, i si fa el contrari, al infern. M. Àngel estava cremat amb la vida i va pintar el món com si tot fos un caos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario