1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: L’enterrament del comte d´Orgaz
Autor: El Greco
Datació: 1586
Estil: Renaixement
Escola: espanyol
Tècnica: oli
Suport: tela; 4,8 m x 3,6 m
Localització original i actual: església de Santo Tomé, a Toledo
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
El quadre es divideix en dues parts molt diferents. A la part inferior o terrenal hi trobem major predomini del dibuix i més detallisme. En primer pla, destaquen les vestimentes daurades dels dos sants. En segon pla, predomini del negre a les vestimentes i del blanc a les cares dels cavallers, clergues i frares. A la superior o celestial hi trobem major predomini del color, repartit entre tons grocs, blancs i platejats. És una part més pictòrica i menys detallista que la inferior. La llum és irreal, no veiem d’on ve. Es tracta d’una pintura plana, l’acció de la qual, sembla recórrer el mateix pla. L’allunyament de la figura de Déu es l’única perspectiva a destacar.
2.2 Elements formals
El quadre queda dividit a partir de la línia horitzontal que formen els caps de les figures.
El centre del quadre l’ocupa sant Agustí, el personatge més important de la part terrenal, enllaçat amb sant Esteve. Aquesta correspondència es repeteix als dos extrems del quadre: la postura del monjo de l’esquerra s’aparella amb la del sacerdot que llegeix la Bíblia al costat oposat. Tots dos serveixen per acotar l’acció per les dues bandes i aporten sensació de verticalitat. El cel, que ocupa més espai al quadre que el món terrenal, s’oposa al realisme de la part inferior amb les formes allargades i la resplendor de les figures celestials. La part celestial és dinàmica i molt expressiva, mentre que la terrenal és estàtica i poc expressiva.…
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
L’enterrament del comte d’Orgaz és una pintura plena de figures; una característica que ha estat anomenada “horror vacui”.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
A més, presenta una duplicitat de tècniques i un cànon de les figures allargat que l’acosten a la moda italiana del moment, és a dir, el manierisme
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
El quadre va ser encarregat per Andrés Núñez, el capellà de Santo Tomé, per commemorar el triomf en un judici contra la família del comte, que no volia pagar els diners que aquest havia arribat a l’Església.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem a la segona meitat del segle XVI. L’església estava dividida entre protestants i catòlics com a conseqüència de la reforma protestant. El Greco vivia el seu misticisme a la seva manera sense parar gaire atenció a aquests esdeveniments. Felip II és el monarca d’una Espanya que té com a capital Toledo.
3.3 Destacar relacions i influencies.
El Greco, nascut i format a Creta sota influència bizantina, va rebre, entre d’altres, influències de Tintoretto. Va continuar la seva formació a Venècia (d’on també va rebre influències) i posteriorment a Toledo.
El quadre no ha influenciat a ningú ja que va restar oblidat durant molts anys
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L´escena es basa en una llegenda del segle XIV segons la qual san Esteve i san Agustí baixaren del cel per posar el cos del seu devot, el comte d´Orgaz, a la tomba.
A tall de curiositat, actualment la tomba del comte és justament sota el quadre.
Significació (missatge)
El Greco era un home d’una gran religiositat, que expressava en els seus quadres.
Títol: L’enterrament del comte d´Orgaz
Autor: El Greco
Datació: 1586
Estil: Renaixement
Escola: espanyol
Tècnica: oli
Suport: tela; 4,8 m x 3,6 m
Localització original i actual: església de Santo Tomé, a Toledo
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
El quadre es divideix en dues parts molt diferents. A la part inferior o terrenal hi trobem major predomini del dibuix i més detallisme. En primer pla, destaquen les vestimentes daurades dels dos sants. En segon pla, predomini del negre a les vestimentes i del blanc a les cares dels cavallers, clergues i frares. A la superior o celestial hi trobem major predomini del color, repartit entre tons grocs, blancs i platejats. És una part més pictòrica i menys detallista que la inferior. La llum és irreal, no veiem d’on ve. Es tracta d’una pintura plana, l’acció de la qual, sembla recórrer el mateix pla. L’allunyament de la figura de Déu es l’única perspectiva a destacar.
2.2 Elements formals
El quadre queda dividit a partir de la línia horitzontal que formen els caps de les figures.
El centre del quadre l’ocupa sant Agustí, el personatge més important de la part terrenal, enllaçat amb sant Esteve. Aquesta correspondència es repeteix als dos extrems del quadre: la postura del monjo de l’esquerra s’aparella amb la del sacerdot que llegeix la Bíblia al costat oposat. Tots dos serveixen per acotar l’acció per les dues bandes i aporten sensació de verticalitat. El cel, que ocupa més espai al quadre que el món terrenal, s’oposa al realisme de la part inferior amb les formes allargades i la resplendor de les figures celestials. La part celestial és dinàmica i molt expressiva, mentre que la terrenal és estàtica i poc expressiva.…
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
L’enterrament del comte d’Orgaz és una pintura plena de figures; una característica que ha estat anomenada “horror vacui”.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
A més, presenta una duplicitat de tècniques i un cànon de les figures allargat que l’acosten a la moda italiana del moment, és a dir, el manierisme
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
El quadre va ser encarregat per Andrés Núñez, el capellà de Santo Tomé, per commemorar el triomf en un judici contra la família del comte, que no volia pagar els diners que aquest havia arribat a l’Església.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem a la segona meitat del segle XVI. L’església estava dividida entre protestants i catòlics com a conseqüència de la reforma protestant. El Greco vivia el seu misticisme a la seva manera sense parar gaire atenció a aquests esdeveniments. Felip II és el monarca d’una Espanya que té com a capital Toledo.
3.3 Destacar relacions i influencies.
El Greco, nascut i format a Creta sota influència bizantina, va rebre, entre d’altres, influències de Tintoretto. Va continuar la seva formació a Venècia (d’on també va rebre influències) i posteriorment a Toledo.
El quadre no ha influenciat a ningú ja que va restar oblidat durant molts anys
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L´escena es basa en una llegenda del segle XIV segons la qual san Esteve i san Agustí baixaren del cel per posar el cos del seu devot, el comte d´Orgaz, a la tomba.
A tall de curiositat, actualment la tomba del comte és justament sota el quadre.
Significació (missatge)
El Greco era un home d’una gran religiositat, que expressava en els seus quadres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario