1. Classificació de l’obra
a. Títol: Magdalena penitent
b. Autor: Mena, Pedro de
c. Cronologia: 1664
d. Escola o país: Andalusa (Granada)
e. Estil: Barroc
2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Tema religiós. Ens parla d'un personatge que apareix el nom al Nou Testament. Tradicionalment Maria Magdalena (dita així perquè havia nascut a un poble de Palestina que el poble es deia Magdala), seguidora de Jesús, i presumpta amant de Jesucrist, tradicionalment s'havia dit que era una prostituta, que havia fet la seva vida a partir d'haver conegut a Jesucrist, persona molt propera a ell, la primera que s'ha n’adona que Jesucrist ha ressuscitat. Maria penedida, i moment en el que ella s’està penedint de tot el que ha fet ella en la seva vida anterior, que gracies a ell a pogut canviar i agafar el bon camí. Imatge del penediment.
3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Escultura exempta i dempeus tallada feta en fusta, talla fusta de cedre policromada de diferents colors.
b. Elements formals:
Cara de patiment mirant la creu de crist. Obra molt naturalista d'una gran sensació, gran caritat. Talla en fusta policromada, que utilitza diferents colors, l'ha pintat. Escultura diríem tancada en ella mateixa, composició vertical. Estàtica però de fet a part de la policromia es l'expressivitat d'aquesta obra, es una esculta expressiva, s'observa al rostre els gestos de la mà, forta expressivitat potser el mes destacat. Accentua realisme. Pot ser vista des de tots el cantons perquè es excemp però el seu principalment punt de vista seria el frontal.
COMPOSICIÓFigura en posició vertical lleugerament inclinada, la cama dreta una mica mes avançada la ma dreta aguanta la creu i l'esquerra el cor. destaca la pobresa per el sac, una cara trista, llavis secs, arrugada, coll en tensió, ulls vermells de plorar. Personificació del patiment.Colors terra, com la túnica que porta, son uns colors que a la Sevilla del s. XVII eren molt famosos, colors terrosos, ocres, vermellosos,... que van fer famosos l'escola sevillana.
4. Dependències i influencies posteriors
Antecedents de mena, tres mestres: el fundador de l’escola, Juan Martinez Montañes, va viure fins a mitjans del s XVII i per tant les seves obres estaven mesurades, el seu deixeble: Alonso Cano, mes important que el seu mestre, va ser arquitecte i escultor, va construir “La Façana de la Catedral de Granada”, i com escultor va ser classicista i serena d’igual forma que el seu mestre i el deixeble de Cano va ser Mena, te una tendència mes realista i un xic mes sentimental k els seus predecessors, aporta una mica mes de sentiment k els seus mestres
5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Diferenciada de l’escola castellana, de forma mes gore, mes sang i fetge, en canvi l’escola andalusa (sevillana) es mes mesurada, en l’expressivitat.
6. Diferencies amb altres solucions coetànies
7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
No anava encabida en cap fornícula. Actualment aquesta escultura es troba al Museo Nacional de Escultura, a Valladolid.
8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Aquesta obra va ser encarregada per la casa professa d'uns jesuïtes de Madrid, es una escultura per encàrrec.Ve signada a la base, en llatí, una inscripció que posa que Pedro de Mena ha fet la obra i l'any...
9. Context històric i artístic
A nivell de context estem a l’Espanya del s. XVII, Espanya encara imperial però també es l’Espanya en crisi econòmica, el s. XVII es un segle agredolç per la corona espanyola, es mante l'imperi però es veu com a França esta pujant com a potencia i en canvi Espanya esta baixant, gran crisi economia en el país, greus problemes per la subsistència de les classes populars, marcada per la religió i per les doctrines que emanen (surten o proclamen) el Concili de Trento. La gent tenia greus problemes per sobreviure. I no paraven d'arribar vaixells d’Amèrica de plata, i aquesta plata era distribuïda per tota Europa.
a. Títol: Magdalena penitent
b. Autor: Mena, Pedro de
c. Cronologia: 1664
d. Escola o país: Andalusa (Granada)
e. Estil: Barroc
2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Tema religiós. Ens parla d'un personatge que apareix el nom al Nou Testament. Tradicionalment Maria Magdalena (dita així perquè havia nascut a un poble de Palestina que el poble es deia Magdala), seguidora de Jesús, i presumpta amant de Jesucrist, tradicionalment s'havia dit que era una prostituta, que havia fet la seva vida a partir d'haver conegut a Jesucrist, persona molt propera a ell, la primera que s'ha n’adona que Jesucrist ha ressuscitat. Maria penedida, i moment en el que ella s’està penedint de tot el que ha fet ella en la seva vida anterior, que gracies a ell a pogut canviar i agafar el bon camí. Imatge del penediment.
3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Escultura exempta i dempeus tallada feta en fusta, talla fusta de cedre policromada de diferents colors.
b. Elements formals:
Cara de patiment mirant la creu de crist. Obra molt naturalista d'una gran sensació, gran caritat. Talla en fusta policromada, que utilitza diferents colors, l'ha pintat. Escultura diríem tancada en ella mateixa, composició vertical. Estàtica però de fet a part de la policromia es l'expressivitat d'aquesta obra, es una esculta expressiva, s'observa al rostre els gestos de la mà, forta expressivitat potser el mes destacat. Accentua realisme. Pot ser vista des de tots el cantons perquè es excemp però el seu principalment punt de vista seria el frontal.
COMPOSICIÓFigura en posició vertical lleugerament inclinada, la cama dreta una mica mes avançada la ma dreta aguanta la creu i l'esquerra el cor. destaca la pobresa per el sac, una cara trista, llavis secs, arrugada, coll en tensió, ulls vermells de plorar. Personificació del patiment.Colors terra, com la túnica que porta, son uns colors que a la Sevilla del s. XVII eren molt famosos, colors terrosos, ocres, vermellosos,... que van fer famosos l'escola sevillana.
4. Dependències i influencies posteriors
Antecedents de mena, tres mestres: el fundador de l’escola, Juan Martinez Montañes, va viure fins a mitjans del s XVII i per tant les seves obres estaven mesurades, el seu deixeble: Alonso Cano, mes important que el seu mestre, va ser arquitecte i escultor, va construir “La Façana de la Catedral de Granada”, i com escultor va ser classicista i serena d’igual forma que el seu mestre i el deixeble de Cano va ser Mena, te una tendència mes realista i un xic mes sentimental k els seus predecessors, aporta una mica mes de sentiment k els seus mestres
5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Diferenciada de l’escola castellana, de forma mes gore, mes sang i fetge, en canvi l’escola andalusa (sevillana) es mes mesurada, en l’expressivitat.
6. Diferencies amb altres solucions coetànies
7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
No anava encabida en cap fornícula. Actualment aquesta escultura es troba al Museo Nacional de Escultura, a Valladolid.
8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Aquesta obra va ser encarregada per la casa professa d'uns jesuïtes de Madrid, es una escultura per encàrrec.Ve signada a la base, en llatí, una inscripció que posa que Pedro de Mena ha fet la obra i l'any...
9. Context històric i artístic
A nivell de context estem a l’Espanya del s. XVII, Espanya encara imperial però també es l’Espanya en crisi econòmica, el s. XVII es un segle agredolç per la corona espanyola, es mante l'imperi però es veu com a França esta pujant com a potencia i en canvi Espanya esta baixant, gran crisi economia en el país, greus problemes per la subsistència de les classes populars, marcada per la religió i per les doctrines que emanen (surten o proclamen) el Concili de Trento. La gent tenia greus problemes per sobreviure. I no paraven d'arribar vaixells d’Amèrica de plata, i aquesta plata era distribuïda per tota Europa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario