1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El matrimoni Arnolfini
Autor: Eyck, Jan van
Datació: 1434
Estil: gòtic flamenc
Escola: Flandes
Tècnica: oli
Suport: taula; 84 cm x 57 cm
Localització actual: National Gallery, a Londres
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Oli sobre taula,en el qual trobem la representació de l’espai, on expressa molt bé la profunditat en una peça de dues dimensions. La llum es natural, per la part esquerra
En quant al color trobem colors complementaris, per exemple, el vermell i el verd, que són els colors que més destaquem en aquest quadre, a més, es destaca el marró. En la pinzellada, cal remarcar la pinzellada meticulosa.
Cal dir que aquest oli amb el pas del temps s’ha anat enfosquint. Considerat el creador de la pintura en oli, cosa que, es falsa.
2.2 Elements formals
La composició del quadre ve delimitada per les línies de fuita representades per les bigues del sostre i pels taulons de fusta del terra, amb això vol donar una sensació de que l’espectador forma part del quadre.
Per acabar, Van Eyck utilitza el mirall del fons que es poden veure els dos personatges que són testimonis de l’escena, creant un nou espai invisible, el que veuen els esposos davant seu. Damunt del mirall hi ha una inscripció: “Johannes de Eyck fuit hic, 1434” (Johannes van Eyck va ser-hi)
El centre temàtic és la parella que apareix dempeus, en la seva alcova; l'espòs, mercader Giovanni Arnolfini, beneeix a la seva dona, Jeanne Cenami, que li ofereix la seva mà dreta, mentre dóna suport l'esquerra en el seu ventre. La posi dels personatges resulta teatral i cerimoniosa, pràcticament hieràtica; alguns especialistes veuen en aquestes actituds flemàtiques certa comicitat, encara que l'estesa interpretació que veu en el retrat la representació d'unes noces atribueix a això el seu aire pompós
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Van Eyck pertany a l’estil gòtic flamenc, que es una evolució del gòtic que es va produir en la pintura de l’escola flamenca, és una pintura molt precisa, molt detallista, i més concretament, les de Van Eyck, encara ho eren més de detallistes. Van Eyck, va tenir una tècnica revolucionària per als seus contemporanis, no solament perquè introduí la concepció moderna de la pintura de cavallet, sinó perquè va tenir la gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniaturistes francoflamencs. Van Eyck aplicà a les seves obres la perspectiva lineal i la perspectiva aèrea.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Van Eyck ve de l’època del gòtic, s.XIII, XIV i XV, aquest estil gòtic, evoluciona i arriba al punt culminant de la pintura de l’escola flamenca. Canvia la moda gòtica amb el Matrimoni Arnolfini, des d’aquell moment es posa de moda el retrat civil, que a primera vista no representa una religiositat.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra és fonamentalment commemorativa: els protagonistes de l’escena, amb el desig d’immortalitzar el moment de la seva unió, van encarregar l’execució del retrat, pel mateix protagonista de l’escena, Giovanni Arnolfini, que havia de tenir, també una evident funció decorativa.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Flandès era el ducat de Borgonya i després seria per la corona d’Espanya, una de les zones amb més economia d’Europa.
En aquell moment, Flandès, Venècia i Florència eren les ciutats comercials més importants de tota Europa, i hi ha una classe social emergent, aquesta classe és la burgesia, que s’està enriquint (banquers, comerciants,...), i aquests burgesos manen fer quadres de pensament burgès
3.3 Destacar relacions i influencies.
Contemporani de Van Eyck; Roger van der Weyder que influiran en la generació següent: El Bosco.
Altres pintors que són influïts per V. Eyck seran: El Bosco, Pietr Brueghel, i el pintor català Lluís Dalmau, que serà deixeble seu.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre representa les noces entre Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià, i la seva promesa, Jeanne Cenami.
L’escena té lloc a la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte (el sagrament del matrimoni), a la fidelitat, al compromís, a la fertilitat, etc. La riquesa dels vestits d’ambdós personatges demostra que pertanyen a una posició social elevada.
Significació (missatge)
L’escena té lloc a la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics:
En primer lloc, la representació dels esposos, que és antagònica i revela els diferents papers que compleix cadascú en el matrimoni
Hi ha, en segon lloc, multitud de detalls objectes que apareixen sense justificació aparent, com si manquessin d'importància. Tot el que conté el quadre proclama la riquesa de la jove parella, des de la roba i els mobles fins a la fruita en l'ampit de la finestra. En definitiva, la veritat és que tots tenen un significat nítid que dóna una nova dimensió a l'obra:
Les taronges, importades del sud, eren un luxe en el nord d'Europa, i aquí al·ludeixen potser a l'origen mediterrani dels retratats. Conegudes com "pomes d'Adán", representaven a més la fruita prohibida del edèn (potser siguin una evocació del paradís perdut), en al·lusió al pecat mortal de la luxúria, probable motiu de la pèrdua de la gràcia. Els instints pecaminosos de la humanitat es santifiquen mitjançant el ritual del matrimoni cristià.
El llit té relació, sobretot en la reialesa i la noblesa, amb la continuïtat del llinatge i del cognom. Representa el lloc on es neix i es mor. Els teixits vermells simbolitzen la passió a més de proporcionar un poderós contracti cromàtic amb el verd de la indumentària femenina. En tot cas, era costum de l'època, en les cases acomodades de Borgonya, col·locar un llit en el saló on es rebien les visites. Encara que, generalment, s'usava per a asseure's, ocasionalment, era també el lloc on les mares acabades de parir rebien, amb el seu bebè, els paravents de familiars i amics.
La catifa que hi ha al costat del llit és molt luxosa i cara, procedent de Anatòlia, altra mostra de la seva fortuna i posició.
Els esclops espargits pel sòl —ells van descalços— representen el vincle amb el sòl sagrat de la llar i també són senyal que s'estava celebrant una cerimònia religiosa. La posició prominent de les sabates és també rellevant: els de Giovanna, vermells, estan prop del llit; els del seu marit, més pròxims al món exterior. En aquell temps es creia que trepitjar el sòl descalç assegurava la fertilitat.
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura esposa. El cristall és signe de puresa, i el rosari suggereix la virtut de la núvia i la seva obligació de ser devota. També el cristall del mirall al·ludeix a la puresa del sagrament del matrimoni (speculum sine macula).
El mirall és un dels millors exemples de la minuciositat microscòpica aconseguida per van Eyck (amida 5’5 centímetres i cadascuna de les escenes de la passió que li envolten amida 1’5 centímetres), i enllaça amb el següent assumpte. Entorn del mirall, es mostren 10 de les 14 estacions del Viacrucis (les desocupades del camí de Crist fins a la seva mort en el Gólgota). La seva presència suggereix que la interpretació del quadre ha de ser cristiana i espiritual en igual mesura que legal i recorda el sacrifici que han de suportar els esposos. Per cert que aquests petits miralls convexes eren molt populars en aquella època; es cridaven «bruixotes» i s'usaven per a espantar la dolenta sort. Sovint es trobaven al costat de finestres i portes, per a buscar efectes lumínics en les estades. Que se sàpiga, aquesta és la primera vegada que s'usen com recurs pictòric, la idea va tenir molt èxit i va ser imitada, com hem vist. L'expert Craig Harbison vés en el mirall el centre de gravetat de tot el quadre, és el que més ens crida l'atenció, una espècie de "cercle màgic" calculat amb increïble precisió per a atreure la nostra mirada i revelar-nos el secret mateix de la història del quadre: "But there's the key!".
El llum només té una vela, que simbolitza la flama de l'amor —era costum flamenc encendre una vela el primer dia de les noces—. Però també recorda la candela que llueix sempre en el sagrari de l'església, la permanent presència de Crist.
Giovanna duu un elegant vestit verd (el color de la fertilitat), propi d'un retrat d'aparell i un quadre de noces. No està embarassada, la seva postura es limita a delatar el ventre, que llavors es tenia per una de les parts més belles del cos. També cap pensar que el seu posi i l'exagerada curvatura del ventre suggereixin la seva fertilitat i desitjada prenyés que mai va resultar.
En el capçal del llit es veu la talla d'una dona amb un drac als peus. És probable que sigui Santa Margarita, patrona dels enllumenaments, l'atribut dels quals és el drac; però per l'escombreta que hi ha al Costat podria ser Santa Marta, patrona de la llar, que comparteix idèntic atribut.
El gos posa una nota de gràcia i desenfado en un quadre que és, d'altra banda, d'una brollador solemnitat. El detallisme del pèl és tota una proesa tècnica.
En els retrats, els gossos solen simbolitzar, com aquí, la fidelitat i l'amor terrenal.
L'única cosa que faltaria és el sacerdot i el testimoni, necessaris en totes les noces, però ambdós personatges apareixen reflectits en el mirall, al costat de la parella: un clergue i el propi pintor, que actua com testimoni, i que, amb la seva signatura, no només reclama l'autoria del quadre, sinó que atesta la celebració del sagrament: "Johannes de Eyck fuic hic 1434" (Jan van Eyck va estar aquí en 1434). El quadre seria, per tant, un document matrimonial. No obstant això, és també un quadre evidentment intemporal perquè es refereix simultàniament a fets que tenen lloc dintre del matrimoni, però en fases diverses al llarg del temps.
Títol: El matrimoni Arnolfini
Autor: Eyck, Jan van
Datació: 1434
Estil: gòtic flamenc
Escola: Flandes
Tècnica: oli
Suport: taula; 84 cm x 57 cm
Localització actual: National Gallery, a Londres
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Oli sobre taula,en el qual trobem la representació de l’espai, on expressa molt bé la profunditat en una peça de dues dimensions. La llum es natural, per la part esquerra
En quant al color trobem colors complementaris, per exemple, el vermell i el verd, que són els colors que més destaquem en aquest quadre, a més, es destaca el marró. En la pinzellada, cal remarcar la pinzellada meticulosa.
Cal dir que aquest oli amb el pas del temps s’ha anat enfosquint. Considerat el creador de la pintura en oli, cosa que, es falsa.
2.2 Elements formals
La composició del quadre ve delimitada per les línies de fuita representades per les bigues del sostre i pels taulons de fusta del terra, amb això vol donar una sensació de que l’espectador forma part del quadre.
Per acabar, Van Eyck utilitza el mirall del fons que es poden veure els dos personatges que són testimonis de l’escena, creant un nou espai invisible, el que veuen els esposos davant seu. Damunt del mirall hi ha una inscripció: “Johannes de Eyck fuit hic, 1434” (Johannes van Eyck va ser-hi)
El centre temàtic és la parella que apareix dempeus, en la seva alcova; l'espòs, mercader Giovanni Arnolfini, beneeix a la seva dona, Jeanne Cenami, que li ofereix la seva mà dreta, mentre dóna suport l'esquerra en el seu ventre. La posi dels personatges resulta teatral i cerimoniosa, pràcticament hieràtica; alguns especialistes veuen en aquestes actituds flemàtiques certa comicitat, encara que l'estesa interpretació que veu en el retrat la representació d'unes noces atribueix a això el seu aire pompós
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Van Eyck pertany a l’estil gòtic flamenc, que es una evolució del gòtic que es va produir en la pintura de l’escola flamenca, és una pintura molt precisa, molt detallista, i més concretament, les de Van Eyck, encara ho eren més de detallistes. Van Eyck, va tenir una tècnica revolucionària per als seus contemporanis, no solament perquè introduí la concepció moderna de la pintura de cavallet, sinó perquè va tenir la gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniaturistes francoflamencs. Van Eyck aplicà a les seves obres la perspectiva lineal i la perspectiva aèrea.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Van Eyck ve de l’època del gòtic, s.XIII, XIV i XV, aquest estil gòtic, evoluciona i arriba al punt culminant de la pintura de l’escola flamenca. Canvia la moda gòtica amb el Matrimoni Arnolfini, des d’aquell moment es posa de moda el retrat civil, que a primera vista no representa una religiositat.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra és fonamentalment commemorativa: els protagonistes de l’escena, amb el desig d’immortalitzar el moment de la seva unió, van encarregar l’execució del retrat, pel mateix protagonista de l’escena, Giovanni Arnolfini, que havia de tenir, també una evident funció decorativa.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Flandès era el ducat de Borgonya i després seria per la corona d’Espanya, una de les zones amb més economia d’Europa.
En aquell moment, Flandès, Venècia i Florència eren les ciutats comercials més importants de tota Europa, i hi ha una classe social emergent, aquesta classe és la burgesia, que s’està enriquint (banquers, comerciants,...), i aquests burgesos manen fer quadres de pensament burgès
3.3 Destacar relacions i influencies.
Contemporani de Van Eyck; Roger van der Weyder que influiran en la generació següent: El Bosco.
Altres pintors que són influïts per V. Eyck seran: El Bosco, Pietr Brueghel, i el pintor català Lluís Dalmau, que serà deixeble seu.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre representa les noces entre Giovanni Arnolfini, un ric mercader italià, i la seva promesa, Jeanne Cenami.
L’escena té lloc a la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics referents a la religiositat de l’acte (el sagrament del matrimoni), a la fidelitat, al compromís, a la fertilitat, etc. La riquesa dels vestits d’ambdós personatges demostra que pertanyen a una posició social elevada.
Significació (missatge)
L’escena té lloc a la cambra nupcial, plena d’elements simbòlics:
En primer lloc, la representació dels esposos, que és antagònica i revela els diferents papers que compleix cadascú en el matrimoni
Hi ha, en segon lloc, multitud de detalls objectes que apareixen sense justificació aparent, com si manquessin d'importància. Tot el que conté el quadre proclama la riquesa de la jove parella, des de la roba i els mobles fins a la fruita en l'ampit de la finestra. En definitiva, la veritat és que tots tenen un significat nítid que dóna una nova dimensió a l'obra:
Les taronges, importades del sud, eren un luxe en el nord d'Europa, i aquí al·ludeixen potser a l'origen mediterrani dels retratats. Conegudes com "pomes d'Adán", representaven a més la fruita prohibida del edèn (potser siguin una evocació del paradís perdut), en al·lusió al pecat mortal de la luxúria, probable motiu de la pèrdua de la gràcia. Els instints pecaminosos de la humanitat es santifiquen mitjançant el ritual del matrimoni cristià.
El llit té relació, sobretot en la reialesa i la noblesa, amb la continuïtat del llinatge i del cognom. Representa el lloc on es neix i es mor. Els teixits vermells simbolitzen la passió a més de proporcionar un poderós contracti cromàtic amb el verd de la indumentària femenina. En tot cas, era costum de l'època, en les cases acomodades de Borgonya, col·locar un llit en el saló on es rebien les visites. Encara que, generalment, s'usava per a asseure's, ocasionalment, era també el lloc on les mares acabades de parir rebien, amb el seu bebè, els paravents de familiars i amics.
La catifa que hi ha al costat del llit és molt luxosa i cara, procedent de Anatòlia, altra mostra de la seva fortuna i posició.
Els esclops espargits pel sòl —ells van descalços— representen el vincle amb el sòl sagrat de la llar i també són senyal que s'estava celebrant una cerimònia religiosa. La posició prominent de les sabates és també rellevant: els de Giovanna, vermells, estan prop del llit; els del seu marit, més pròxims al món exterior. En aquell temps es creia que trepitjar el sòl descalç assegurava la fertilitat.
Els rosaris eren un present habitual del nuvi a la seva futura esposa. El cristall és signe de puresa, i el rosari suggereix la virtut de la núvia i la seva obligació de ser devota. També el cristall del mirall al·ludeix a la puresa del sagrament del matrimoni (speculum sine macula).
El mirall és un dels millors exemples de la minuciositat microscòpica aconseguida per van Eyck (amida 5’5 centímetres i cadascuna de les escenes de la passió que li envolten amida 1’5 centímetres), i enllaça amb el següent assumpte. Entorn del mirall, es mostren 10 de les 14 estacions del Viacrucis (les desocupades del camí de Crist fins a la seva mort en el Gólgota). La seva presència suggereix que la interpretació del quadre ha de ser cristiana i espiritual en igual mesura que legal i recorda el sacrifici que han de suportar els esposos. Per cert que aquests petits miralls convexes eren molt populars en aquella època; es cridaven «bruixotes» i s'usaven per a espantar la dolenta sort. Sovint es trobaven al costat de finestres i portes, per a buscar efectes lumínics en les estades. Que se sàpiga, aquesta és la primera vegada que s'usen com recurs pictòric, la idea va tenir molt èxit i va ser imitada, com hem vist. L'expert Craig Harbison vés en el mirall el centre de gravetat de tot el quadre, és el que més ens crida l'atenció, una espècie de "cercle màgic" calculat amb increïble precisió per a atreure la nostra mirada i revelar-nos el secret mateix de la història del quadre: "But there's the key!".
El llum només té una vela, que simbolitza la flama de l'amor —era costum flamenc encendre una vela el primer dia de les noces—. Però també recorda la candela que llueix sempre en el sagrari de l'església, la permanent presència de Crist.
Giovanna duu un elegant vestit verd (el color de la fertilitat), propi d'un retrat d'aparell i un quadre de noces. No està embarassada, la seva postura es limita a delatar el ventre, que llavors es tenia per una de les parts més belles del cos. També cap pensar que el seu posi i l'exagerada curvatura del ventre suggereixin la seva fertilitat i desitjada prenyés que mai va resultar.
En el capçal del llit es veu la talla d'una dona amb un drac als peus. És probable que sigui Santa Margarita, patrona dels enllumenaments, l'atribut dels quals és el drac; però per l'escombreta que hi ha al Costat podria ser Santa Marta, patrona de la llar, que comparteix idèntic atribut.
El gos posa una nota de gràcia i desenfado en un quadre que és, d'altra banda, d'una brollador solemnitat. El detallisme del pèl és tota una proesa tècnica.
En els retrats, els gossos solen simbolitzar, com aquí, la fidelitat i l'amor terrenal.
L'única cosa que faltaria és el sacerdot i el testimoni, necessaris en totes les noces, però ambdós personatges apareixen reflectits en el mirall, al costat de la parella: un clergue i el propi pintor, que actua com testimoni, i que, amb la seva signatura, no només reclama l'autoria del quadre, sinó que atesta la celebració del sagrament: "Johannes de Eyck fuic hic 1434" (Jan van Eyck va estar aquí en 1434). El quadre seria, per tant, un document matrimonial. No obstant això, és també un quadre evidentment intemporal perquè es refereix simultàniament a fets que tenen lloc dintre del matrimoni, però en fases diverses al llarg del temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario