església de San Lorenzo

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l’edifici: església de San Lorenzo
Arquitecte: Brunelleschi, Filippo
Datació: 1421 – 1470
Localització: Florència (Itàlia)
Estil: Renaixement florentí (Quattrocento)
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s’aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
Aquesta obra arquitectònica s’alcen columnes corínties, els capitells de les quals es perllonguen en originals fragments d’entaulament que recolzen arc de mig punt. En les naus laterals estan suportades en els murs laterals i en les arcades de la nau central presidits al seu torn per pilastres.
Brunelleschi utilitza una pedra especial per destacar parts de l’edifici, un tipus de pedra grisa anomenada pietra serena.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)
Aquesta obra arquitectònica esta coberta per un sostre pla amb cassetons, que son plaques de guix, en la nau central.
En les naus laterals estan cobertes per una volta cobertes per voltes de quatre punts, cadascuna recolzada per un pilastra.
En el creuer esta coberta per una cúpula amb petxines, en els laterals

2.3 Espais interiors
El tipus de planta es tracta d’una planta basilical amb mes allargaria inspirada en les basíliques romanes.
S’incorpora un transsepte, o nau transversal, que dona un aspecte de creu llatina.
Els espais estan dividits en: nau central, naus laterals i capelles laterals. Es molt allargada, les naus laterals son la meitat de la nau central. Les proporcions son pensades amb anterioritat. Els espais estan molt allargats
La lluminositat esta aconseguida amb òcul, il·luminada les naus laterals, forats fets en els laterals i la nau central s’il·lumina amb finestrals construïdes en la planta superior de la capella.

2.4 Exterior
-aparença (cromatisme, textura dels materials, monumentalitat, escala humana,
integració amb l’entorn, element singular...)

-elements que hi destaquen (torres, campanars, xemeneies, pinacles...)

-organització de la façana

-programa decoratiu

2.5 Estil
S’inspira en l’art roma sobretot amb l’arc de mig punt, es un trencament absolut, s’inspira en elements romànics de la Toscana i de Roma.
S’inspira en l’art paleocristià
Art florentí del Quattrocento, l’arc de mig punt, columnes corínties, plantes basilicals allargades o creu llatina.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
En aquest moment a Florència, era una ciutat amb convulsions.
Es el moment de la màxima expressió dels humanistes, en el quals els pintors eren considerats artesans.

3.2 Funció de l’obra
La funció de l’obra es tracta d’una tipologia de temple o església i fa una funció de culte cristià, encara que també va ser una revolució i que va servir per marcar tendència en l’època.

3.3 Contingut i significació de l’edifici
Contingut
El contingut d’aquest edifici es el cuidar les proporcions de que l’escala de l’edifici sigui humana, en que Brunelleschi agafa la figura humana com a model principal, en relació a l’època a nivell cultural i filosòfic.
Es un edifici mes pla que alt, en el que els espais son diàfans, que podem veure la claredat i transparència dels espais.

Significació
Com a significació, seria la voluntat de marcar un nou model i tendència en l’arquitectura i intentar comparant-se amb els antics enfront a fer una arquitectura regida als nous temps.