1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: la volta de la Capella Sixtina
Autor: Miquel Ángel
Datació: 1508 – 1512
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur; 13.7 m x 39 m
Localització original i actual: la Capella Sixtina del Vaticà, a Roma
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un fresc sobre mur on en destaquem els colors litúrgics de la missa (verd i violeta). Es una obra dibuixística. Pel que fa a la llum, aquest quadre te una llum pròpia i artificial.
En referència a l’espai tridimensional, l’autor utilitza una perspectiva teològica Per últim, l’expressivitat de les figures representades és la típica dels passatges de la Bíblia.
2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques presenten una simetria entre cada passatge representat. A més, té un ritme dinàmic.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miquel Àngel com a pintor recorda molt a la seva manera de fer escultures. A més d’adoptar formes que predominaven a l’època, en va crear de noves. Va crear una nova fase, el Manierisme (obra les portes). Va observar obres de mestres del passat com Giotto i Masaccio; les escultures dels mestres grecs i romans; i l’anatomia humana mitjançant la dissecció de cossos i l’estudi de models
M. Àngel era un mestre del dibuix amb figures robustes i musculoses que incorporen l’esperit de l’antiguitat clàssica als temes bíblics cristians. Plantegen un món dramàtic diferent al optimisme del primer Renaixement.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme del qual Miquel Angel el que fa obrir les portes.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Encara que pràcticament fou obligat a acceptar l’encàrrec del papa Juli II de pintar la volta en la Capella Sixitna perquè fos recordat, M. Àngel s’hi va dedicar en cos i ànima. Durant 4 anys no va fer gaire cosa més que pintar la volta.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època de renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d'una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Va tenir influències dels grans mestres del passat, Com Giotto i Masaccio.
Va influir molt a les següents generacions i fou un punt de mira de molts altres pintors.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
La pintura representa personatges en diversos passatges de la Bíblia o també reprodueixen figures històriques lligades al Llibre, com ara els avantpassats de Crist.
Significació (missatge)
El significat de l’obra no ha estat esbrinat. Alguns autors han estimat la possibilitat que aquest papa volgués reflectir les seves aspiracions de poder polític. Entre altres interrogants hi ha el paper dels ignudi. Alguns historiadors diuen que a la volta hi ha presents tres realitats de l’home en les que hi han el coneixement, la relació directa amb el cel i els principals esdeveniments espirituals de la humanitat.
Títol: la volta de la Capella Sixtina
Autor: Miquel Ángel
Datació: 1508 – 1512
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur; 13.7 m x 39 m
Localització original i actual: la Capella Sixtina del Vaticà, a Roma
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un fresc sobre mur on en destaquem els colors litúrgics de la missa (verd i violeta). Es una obra dibuixística. Pel que fa a la llum, aquest quadre te una llum pròpia i artificial.
En referència a l’espai tridimensional, l’autor utilitza una perspectiva teològica Per últim, l’expressivitat de les figures representades és la típica dels passatges de la Bíblia.
2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques presenten una simetria entre cada passatge representat. A més, té un ritme dinàmic.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miquel Àngel com a pintor recorda molt a la seva manera de fer escultures. A més d’adoptar formes que predominaven a l’època, en va crear de noves. Va crear una nova fase, el Manierisme (obra les portes). Va observar obres de mestres del passat com Giotto i Masaccio; les escultures dels mestres grecs i romans; i l’anatomia humana mitjançant la dissecció de cossos i l’estudi de models
M. Àngel era un mestre del dibuix amb figures robustes i musculoses que incorporen l’esperit de l’antiguitat clàssica als temes bíblics cristians. Plantegen un món dramàtic diferent al optimisme del primer Renaixement.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Situant aquesta obra en el conjunt de l’Historia de l’Art, diríem que al segle XVI es desenvolupa l’estil Renaixement del Cinquecento on més tard es crea una nova fase, el Manierisme del qual Miquel Angel el que fa obrir les portes.
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Encara que pràcticament fou obligat a acceptar l’encàrrec del papa Juli II de pintar la volta en la Capella Sixitna perquè fos recordat, M. Àngel s’hi va dedicar en cos i ànima. Durant 4 anys no va fer gaire cosa més que pintar la volta.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època de renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d'una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Va tenir influències dels grans mestres del passat, Com Giotto i Masaccio.
Va influir molt a les següents generacions i fou un punt de mira de molts altres pintors.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
La pintura representa personatges en diversos passatges de la Bíblia o també reprodueixen figures històriques lligades al Llibre, com ara els avantpassats de Crist.
Significació (missatge)
El significat de l’obra no ha estat esbrinat. Alguns autors han estimat la possibilitat que aquest papa volgués reflectir les seves aspiracions de poder polític. Entre altres interrogants hi ha el paper dels ignudi. Alguns historiadors diuen que a la volta hi ha presents tres realitats de l’home en les que hi han el coneixement, la relació directa amb el cel i els principals esdeveniments espirituals de la humanitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario