1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: L´Escola d´Atenes
Autor: Rafael
Datació: 1510 – 1511
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur, 7.72 m (base)
Localització original i actual: Stanza della Segnatura (sala de la Signatura), al Vaticà, a Roma
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d´una pintura al fresc en mur, on trobem el predomini del color gris (color de la paret) i una gran varietat de colors en els vestits i destaca molt el centre quan més lluny menys intensitat. En quant, el color que caracteritza la pintura és bastant uniforme i, fins i tot, pla. Es tracta d´un quadre dibuixistic on en destaca la pinzellada sobre la taca i el color. La llum de l’escena és bastant natural, s’apropa a la realitat, amb diverses entrades, el primer terme es més lluminós que l’últim hi predomina una perspectiva lineal. En referència a l’espai tridimensional, l’autor fa el tractament de la tridimensional, utilitzant les lleis de la perspectiva i del fons. Cadascuna de les figures te un tractament individual i l’expressivitat del traç del dibuix és d’alegria.
2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques semblen que vagin a parar al centre de la imatge, on conversen els dos filòsofs (Aristòtil i Plató), del qual es el centre tan temàtic com geomètric del quadre.
El ritme que mostra la pintura és diagonal.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
També cal dir que Rafael tenia un estil propi que evolucionà en pocs anys. Era un pintor per excel·lència de les composicions geomètriques. Era molt estructural, molt clar i molt dibuixístic. A mesura que es fa gran el color va guanyant importància en el seu estil.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra pertany al Renaixement, per aquest fet la pintura reflexa els criteris estètics de l’antiguitat clàssica. A més la temàtica també plasma la característica del nou sentit o concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme).
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Fou una pintura d’encàrrec pel Papa Juli II per treballar en la decoració de quatre estances del Vaticà., dedicades aleshores a petites biblioteques o llocs de treball. Li va encarregar gràcies a la intervenció de Bramante. Això fou un privilegi perquè havia de competir amb Leonardo i sobretot amb Miquel Àngel, que estava pintant la volta de la capella sixtina.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època del Renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d’una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
El mestre de Rafael fou Il Perugino, que l’inicià en les tècniques de la perspectiva i en l’estudi dels clàssics grecoromans. També fou influït per l’ideal arquitectònic que Bramante proposava en aquell temps.Malgrat va morir jove, Rafael va deixar una gran producció artística; els seus deixebles havien intervingut en moltes de les seves obres, però ell només signà les de primera categoria.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema és de filosofia. Rafael recopila els filòsofs més importants de l’historia i amb ells representa les set arts lliures.
Significació (missatge)
Per demostrar la seva admiració a Leonardo i a Miquel Àngel els representa a la pintura en les dos figures de Plató i Heràclit.
Representa dues coses: la representació dels filòsofs i de les set arts lliures i també volia dir que aquesta pintura té davant d’ella, a la mateixa habitació, la Teologia (coneixement adquirit per via divina), que era “La Disputa del Santíssim Sacrament” (teòlegs, pares de l’església,...)
Títol: L´Escola d´Atenes
Autor: Rafael
Datació: 1510 – 1511
Estil: Renaixement (Cinquecento)
Escola: Romana
Tècnica: fresc
Suport: mur, 7.72 m (base)
Localització original i actual: Stanza della Segnatura (sala de la Signatura), al Vaticà, a Roma
2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d´una pintura al fresc en mur, on trobem el predomini del color gris (color de la paret) i una gran varietat de colors en els vestits i destaca molt el centre quan més lluny menys intensitat. En quant, el color que caracteritza la pintura és bastant uniforme i, fins i tot, pla. Es tracta d´un quadre dibuixistic on en destaca la pinzellada sobre la taca i el color. La llum de l’escena és bastant natural, s’apropa a la realitat, amb diverses entrades, el primer terme es més lluminós que l’últim hi predomina una perspectiva lineal. En referència a l’espai tridimensional, l’autor fa el tractament de la tridimensional, utilitzant les lleis de la perspectiva i del fons. Cadascuna de les figures te un tractament individual i l’expressivitat del traç del dibuix és d’alegria.
2.2 Elements formals
Les línies compositives bàsiques semblen que vagin a parar al centre de la imatge, on conversen els dos filòsofs (Aristòtil i Plató), del qual es el centre tan temàtic com geomètric del quadre.
El ritme que mostra la pintura és diagonal.
2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
També cal dir que Rafael tenia un estil propi que evolucionà en pocs anys. Era un pintor per excel·lència de les composicions geomètriques. Era molt estructural, molt clar i molt dibuixístic. A mesura que es fa gran el color va guanyant importància en el seu estil.
- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra pertany al Renaixement, per aquest fet la pintura reflexa els criteris estètics de l’antiguitat clàssica. A més la temàtica també plasma la característica del nou sentit o concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme).
3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Fou una pintura d’encàrrec pel Papa Juli II per treballar en la decoració de quatre estances del Vaticà., dedicades aleshores a petites biblioteques o llocs de treball. Li va encarregar gràcies a la intervenció de Bramante. Això fou un privilegi perquè havia de competir amb Leonardo i sobretot amb Miquel Àngel, que estava pintant la volta de la capella sixtina.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
La pintura es va fer en època del Renaixement (Cinquecento al S.XVI).
Vasari fou el primer que utilitzà, en un llibre, la paraula renaixement.
És l’art sorgit a Itàlia el s.XV fonamentat en el retorn dels criteris estètics de l’antiguitat clàssica, en l’exaltació de la naturalesa com a model i en un nou sentit del concepte del ser humà que aporta la filosofia humanista (antropocentrisme)
Alguns percussors d’aquest renaixement van ser Dante, Petrarca i Bocaccio.
A Florència el desenvolupament d’una rica burgesia ajudarà al desplegament de les forces del Renaixement, la ciutat es converteix en punt de partida del nou estil.
3.3 Destacar relacions i influencies.
El mestre de Rafael fou Il Perugino, que l’inicià en les tècniques de la perspectiva i en l’estudi dels clàssics grecoromans. També fou influït per l’ideal arquitectònic que Bramante proposava en aquell temps.Malgrat va morir jove, Rafael va deixar una gran producció artística; els seus deixebles havien intervingut en moltes de les seves obres, però ell només signà les de primera categoria.
3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema és de filosofia. Rafael recopila els filòsofs més importants de l’historia i amb ells representa les set arts lliures.
Significació (missatge)
Per demostrar la seva admiració a Leonardo i a Miquel Àngel els representa a la pintura en les dos figures de Plató i Heràclit.
Representa dues coses: la representació dels filòsofs i de les set arts lliures i també volia dir que aquesta pintura té davant d’ella, a la mateixa habitació, la Teologia (coneixement adquirit per via divina), que era “La Disputa del Santíssim Sacrament” (teòlegs, pares de l’església,...)
1 comentario:
Vivaaa
Publicar un comentario