El jurament dels Horacis

1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El jurament dels Horacis
Autor: David, Jacques - Louis
Datació: 1784
Estil: neoclassicisme
Escola: francesa
Tècnica: oli
Suport: tela; 3,30 m x 4,25 m
Localització actual: Museu del Louvre, a Paris

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grisos, ocres i vermells, els negres del fons, contrastats amb els punts blancs banda – banda. En quant a la pinzellada és la línia dibuixistica, es a dir, hi ha un predomini de la línia i el dibuix. Pel que fa a la llum, es natural i ve de costat (esquerra) per deixar el fons i així destacar les figures en un primer terme. En referència a l’espai tridimensional, té una perspectiva lineal que ho aconsegueix amb les rajoles del terra i les rajoles de la parets.

2.2 Elements formals
- La composició esta formada sobre els tres arcs que marquen com tres espais diferents i cada una forma part d'un, les figures dels homes formen com un rectangle, mentre que les dones mes aviat tendeixen a ser com una forma conjunta d'un triangle, però es una observació una mica forçada Aquí trobem dues actituds, per una banda, els homes que mostren la línia recta i per l’altra banda, les dones que mostren la línia corba.

- El ritme en aquest quadre es dona perquè les figures de l'esquerra ens condueix la mirada cap al centre, i contrasten radicalment amb les figures de la dreta, a més, el quadre te molts jocs de triangles correlatius amb les espasses, arcs, homes...

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Obra molt paradigmàtica del seu estil: el neoclassicisme, del qual te totes les característiques formals de l’estil.
Per un artista en aquest moment s´esta adaptant els nous moments.
David era un pintor que estava per sobre de la política.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Europa a finals del segle XVII i al llarg del XVIII. El neoclàssic s'extendrà fins a principis del XIX i serà un estil identificat amb la Revolució Francesa i l'Imperi napoleònic. Serà, doncs, un art més burgès que no pas aristocràtic.
El neoclàssic es contraposa als "excessos" del rococó i del barroc i pretén retornar als ideals estètics del classicisme grec. és a dir, vol ser un art que s'expressa mitjançant formes i criteris estètics del passat.
Aquesta visió tan rígida de l'art va encotillar els artistes i va provocar una disminució de la creativitat en els aspectes tècnics ja que van haver de cenyir els treballs a uns dictats formals rígids i acadèmics.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Es tracta d’un quadre d’encàrrec per Lluis XVI amb una funció tan didàctica com propagandística, es a dir, pretenia encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar pels sentiments.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Va ser encarregada per Lluis XVI i eren uns anys en que les tensions socials de França estaven en ebullició mentre que els burgesos començaren a manifestar-se.
Són anys previs a la Revolució Francesa

3.3 Destacar relacions i influencies.
Obra molt paradigmàtica del seu estil: el neoclassicisme, del qual te totes les característiques formals de l’estil.
Per un artista en aquest moment s´esta adaptant els nous moments.
David era un pintor que estava per sobre de la política.

Tindrà deixebles ingrés, pintor també força bo

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El jurament dels Horacis tracta un tema històric, narrat en Ab urbe condita, de Tit Livi i que Corneille recollí a la tragèdia Horace. En el segle VII aC Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la ciutat vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i el Curiacis per Alba Longa. L’únic que sobrevisqué fou un dels Horacis, el qual en veure els plors de la seva germana Camil·la causats per la mort del seu promès, un dels Curiacis, la mata ja que lamentava la mort d’un enemic de Roma.

Significació (missatge)
David amb l’elecció d’aquest tema El jurament dels Horacis, el que volia era imbuir en els esperits de la seva època el sentit del deure envers la pàtria, a imatge i semblança dels Horacis.