1. Classificació de l’obra
a. Títol: El pensador
b. Autor: Rodin, Auguste
c. Cronologia: 1880-1900
d. Escola o país: França
e. Estil: Impressionisme, però es un estil “fals” perquè es compara amb la pintura impressionista (veure Sol-Ixent. Impressió - Monet). Encara que també es simbolista
2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
La font literària: Per a “La porta de l'Infern”, va seleccionar temes de la Divina Comèdia, de Dant. Representa un home en un posat tot pensatiu, l’activitat mental del qual es palesa en una tensió física de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força està en la facultat de pensar el món. Se n’ha dit que representa el poeta Dant tot observant l’infern que s’estén sota seu, o l’escultor mateix. Igualment, s’hi ha volgut veure un símbol de l’espècie humana en el posat que li és més propi: l’acte de pensar.
3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Escultura sedent de volum rodo, feta a la fosa en bronze ubicada al Museu Rodin de Paris. La tècnica que fa diferent Rodin dels altres es el motlle, la base el fa amb les mans i deixa aquest acabat que dona una imperfecció, rugositat a l’escultura i vol que quedi presencia d’aquest treball manual. La rugositat de l’escultura fa que doni mes intensitat i força en l’escultura.
b. Elements formals:
El punt de vista es multifacial.
Les formes tancades d'El Pensador evidencien la tensió d’un cos vigorós, clos en ell mateix, la vida espiritual del qual s’expressa en l’empenta i la força interior del volum.
L’estàtua de Rodin segueix la diagonal ascendent de la testa inclinada endavant, a la qual s’afegeixen les direccions oposades de cames i braços.
La torsió del cos, com que el colze dret descansa al damunt de la cama esquerra, afavoreix la multiplicitat dels punts de vista de l’espectador, que ha d’envoltar l’estàtua tot movent-se entorn seu.
El pensador s’ha convertit en un símbol de la modernitat que expressa la condició humana i que encarna la complexitat i la intensitat dels sentiments i les emocions de la persona.
4. Dependències i influencies posteriors
La influència principal és de Miquel Àngel, l’obra del qual Rodin va conèixer en el viatge que va fer a Itàlia el 1875. A l’autor italià no solament li va manllevar la terribilitá, o grandiositat espiritual de les estàtues, sinó que a més es va inspirar en actituds i positures d’algunes de les obres més famoses de l’artista renaixentista. El projecte de la Porta de l´Infern recorda bastant al Judici Final de Miquel Angel en quant a la disposició dels personatges.
5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
ALTRES OBRES DE L'AUTOR
1. ‘EL BES’
Aquest grup, que també forma part de La porta de l’infern, fa referència a la tràgica història de la Paola i la Francesca, narrada en la Divina Comèdia, de Dant. Rodin hi desenvolupa plenament el tema de les superfícies ondulants i de la sensualitat. És l’exemple més reeixit en l’obra de Rodin de la multiplicitat de plans i punts de vista de l’espectador. Aquest vessant de la seva producció fa pensar en Bernini.
2. ‘ELS BURGESOS DE CALAIS’
Aquest grup és un monument patriòtic i commemoratiu d’un fet històric. La ciutat de Calais, assetjada per les tropes angleses, els va haver d’oferir sis ciutadans en canvi de la clemència per a la resta de la població. Per reflectir el dramatisme i l’aclaparadora tragèdia del moment, Rodin recorre a formes esparracades i a les anatomies deformades de gran impacte expressionista.
3. L’EDAT DE BRONZE
Primera gran escultura de Rodin, com a un home nu completament
4. EL RETRAT DE BALZAC
Bronze encarregat el 1891 i exposat per primer cop el 1898. Es troba ubicat al Musée Rodin de París.
5. ADAM I EVA
OBRES RELACIONADES
1. MIQUEL ÀNGEL: ‘LORENZO DE MÈDICI’
A Miquel Àngel, Rodin li va manllevar la terribilitá o grandesa espiritual que l’autor italià va plasmar al Moisès. La terribilitá es palesa a El Pensador en la força de les mans i la robustesa del tors. Rodin també es va inspirar en la trista meditació de l’estàtua sedent de Lorenzo de Mèdici de la capella dels Mèdici, a Florència.
2. MIQUEL ÀNGEL: ‘PROFETA JEREMIES’
La figura del profeta Jeremies al sostre de la capella Sixtina va inspirar la positura i alguns detalls compositius d'El Pensador, com ara la posició del braç esquerre, recolzat al damunt de la cama. El viatge que Rodin va fer a Itàlia va ser decisiu per a la seva carrera com a escultor.
3. MIQUEL ÀNGEL: ‘LA NIT’
La torsió que s’aconsegueix fent descansar el colze dret al damunt de la cama esquerra és una traducció de la positura de l’al·legoria de la nit a la tomba de Giuliano a la mateixa capella dels Mèdici de Florència.
6. Diferencies amb altres solucions coetànies
7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
La porta de l’infern va quedar a l’estudi de Rodin, el qual durant gairebé quaranta anys hi va afegir figures, en va suprimir d’altres i en va modificar tot experimentant i resolent problemes de composició i espai. Per “La porta de l'Infern”, va seleccionar temes de la Divina Comèdia, de Dant. Exposat en la grandària original a Copenhaguen el 1888, El pensador va ser engrandit posteriorment i, en ser exposat al Saló del 1904, va provocar reaccions ben abrandades en la premsa, la qual en va dir que era un «pitecantrop d’allò més deshonrós». Més endavant, el 1906, fou erigit en un espai públic de París davant del Panteó.
8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
El pensador hauria hagut d’ocupar el centre de la llinda de “La porta de l'Infern”, encarregada pel govern francès el 1880 per al nou Museu de les Arts Decoratives; al final, l’edifici no es va construir i La porta de l’infern va quedar a l’estudi de Rodin.
Representa un home en un posat tot pensatiu, l’activitat mental del qual es palesa en una tensió física de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força està en la facultat de pensar el món. Se n’ha dit que representa el poeta Dant tot observant l’infern que s’estén sota seu, o l’escultor mateix. Igualment, s’hi ha volgut veure un símbol de l’espècie humana en el posat que li és més propi: l’acte de pensar.
9. Context històric i artístic
La Tercera República Francesa. La burgesia liberal, que s’havia oposat al despotisme del Segon Imperi, aleshores va assumir el poder després del desastre de la guerra francoprussiana del 1870 i de l’experiència de la Comuna de París. Enriquida gràcies a la Revolució Industrial, l’expansió econòmica i l’especulació financera, aquesta burgesia va mirar cap al present i cap al futur i no tenia gens d’interès pels vestigis del passat. Les evocacions històriques o mitològiques de les obres academicistes que s’oferien als salons oficials d’artistes francesos ja no es corresponien amb l’estètica d’aquesta nova classe social que pujava, els principis i els valors de la qual es reflectien en les idees d’independència, sinceritat i individualisme. Rodin se’n va nodrir, d’aquestes idees, per a l'aplicació de les quals va buscar els mitjans més adequats, cosa que el portà a desenvolupar un llenguatge artístic nou, completament oposat al de l’escola de l’Acadèmia.
Rodin comença amb el realisme, simbolista i desprès impressionista que comença amb a trencar amb la pintura i escultura tradicional
a. Títol: El pensador
b. Autor: Rodin, Auguste
c. Cronologia: 1880-1900
d. Escola o país: França
e. Estil: Impressionisme, però es un estil “fals” perquè es compara amb la pintura impressionista (veure Sol-Ixent. Impressió - Monet). Encara que també es simbolista
2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
La font literària: Per a “La porta de l'Infern”, va seleccionar temes de la Divina Comèdia, de Dant. Representa un home en un posat tot pensatiu, l’activitat mental del qual es palesa en una tensió física de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força està en la facultat de pensar el món. Se n’ha dit que representa el poeta Dant tot observant l’infern que s’estén sota seu, o l’escultor mateix. Igualment, s’hi ha volgut veure un símbol de l’espècie humana en el posat que li és més propi: l’acte de pensar.
3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Escultura sedent de volum rodo, feta a la fosa en bronze ubicada al Museu Rodin de Paris. La tècnica que fa diferent Rodin dels altres es el motlle, la base el fa amb les mans i deixa aquest acabat que dona una imperfecció, rugositat a l’escultura i vol que quedi presencia d’aquest treball manual. La rugositat de l’escultura fa que doni mes intensitat i força en l’escultura.
b. Elements formals:
El punt de vista es multifacial.
Les formes tancades d'El Pensador evidencien la tensió d’un cos vigorós, clos en ell mateix, la vida espiritual del qual s’expressa en l’empenta i la força interior del volum.
L’estàtua de Rodin segueix la diagonal ascendent de la testa inclinada endavant, a la qual s’afegeixen les direccions oposades de cames i braços.
La torsió del cos, com que el colze dret descansa al damunt de la cama esquerra, afavoreix la multiplicitat dels punts de vista de l’espectador, que ha d’envoltar l’estàtua tot movent-se entorn seu.
El pensador s’ha convertit en un símbol de la modernitat que expressa la condició humana i que encarna la complexitat i la intensitat dels sentiments i les emocions de la persona.
4. Dependències i influencies posteriors
La influència principal és de Miquel Àngel, l’obra del qual Rodin va conèixer en el viatge que va fer a Itàlia el 1875. A l’autor italià no solament li va manllevar la terribilitá, o grandiositat espiritual de les estàtues, sinó que a més es va inspirar en actituds i positures d’algunes de les obres més famoses de l’artista renaixentista. El projecte de la Porta de l´Infern recorda bastant al Judici Final de Miquel Angel en quant a la disposició dels personatges.
5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
ALTRES OBRES DE L'AUTOR
1. ‘EL BES’
Aquest grup, que també forma part de La porta de l’infern, fa referència a la tràgica història de la Paola i la Francesca, narrada en la Divina Comèdia, de Dant. Rodin hi desenvolupa plenament el tema de les superfícies ondulants i de la sensualitat. És l’exemple més reeixit en l’obra de Rodin de la multiplicitat de plans i punts de vista de l’espectador. Aquest vessant de la seva producció fa pensar en Bernini.
2. ‘ELS BURGESOS DE CALAIS’
Aquest grup és un monument patriòtic i commemoratiu d’un fet històric. La ciutat de Calais, assetjada per les tropes angleses, els va haver d’oferir sis ciutadans en canvi de la clemència per a la resta de la població. Per reflectir el dramatisme i l’aclaparadora tragèdia del moment, Rodin recorre a formes esparracades i a les anatomies deformades de gran impacte expressionista.
3. L’EDAT DE BRONZE
Primera gran escultura de Rodin, com a un home nu completament
4. EL RETRAT DE BALZAC
Bronze encarregat el 1891 i exposat per primer cop el 1898. Es troba ubicat al Musée Rodin de París.
5. ADAM I EVA
OBRES RELACIONADES
1. MIQUEL ÀNGEL: ‘LORENZO DE MÈDICI’
A Miquel Àngel, Rodin li va manllevar la terribilitá o grandesa espiritual que l’autor italià va plasmar al Moisès. La terribilitá es palesa a El Pensador en la força de les mans i la robustesa del tors. Rodin també es va inspirar en la trista meditació de l’estàtua sedent de Lorenzo de Mèdici de la capella dels Mèdici, a Florència.
2. MIQUEL ÀNGEL: ‘PROFETA JEREMIES’
La figura del profeta Jeremies al sostre de la capella Sixtina va inspirar la positura i alguns detalls compositius d'El Pensador, com ara la posició del braç esquerre, recolzat al damunt de la cama. El viatge que Rodin va fer a Itàlia va ser decisiu per a la seva carrera com a escultor.
3. MIQUEL ÀNGEL: ‘LA NIT’
La torsió que s’aconsegueix fent descansar el colze dret al damunt de la cama esquerra és una traducció de la positura de l’al·legoria de la nit a la tomba de Giuliano a la mateixa capella dels Mèdici de Florència.
6. Diferencies amb altres solucions coetànies
7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
La porta de l’infern va quedar a l’estudi de Rodin, el qual durant gairebé quaranta anys hi va afegir figures, en va suprimir d’altres i en va modificar tot experimentant i resolent problemes de composició i espai. Per “La porta de l'Infern”, va seleccionar temes de la Divina Comèdia, de Dant. Exposat en la grandària original a Copenhaguen el 1888, El pensador va ser engrandit posteriorment i, en ser exposat al Saló del 1904, va provocar reaccions ben abrandades en la premsa, la qual en va dir que era un «pitecantrop d’allò més deshonrós». Més endavant, el 1906, fou erigit en un espai públic de París davant del Panteó.
8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
El pensador hauria hagut d’ocupar el centre de la llinda de “La porta de l'Infern”, encarregada pel govern francès el 1880 per al nou Museu de les Arts Decoratives; al final, l’edifici no es va construir i La porta de l’infern va quedar a l’estudi de Rodin.
Representa un home en un posat tot pensatiu, l’activitat mental del qual es palesa en una tensió física de cada part del cos. El pensador, que medita entorn del destí, és robust i poderós, perquè la seva força està en la facultat de pensar el món. Se n’ha dit que representa el poeta Dant tot observant l’infern que s’estén sota seu, o l’escultor mateix. Igualment, s’hi ha volgut veure un símbol de l’espècie humana en el posat que li és més propi: l’acte de pensar.
9. Context històric i artístic
La Tercera República Francesa. La burgesia liberal, que s’havia oposat al despotisme del Segon Imperi, aleshores va assumir el poder després del desastre de la guerra francoprussiana del 1870 i de l’experiència de la Comuna de París. Enriquida gràcies a la Revolució Industrial, l’expansió econòmica i l’especulació financera, aquesta burgesia va mirar cap al present i cap al futur i no tenia gens d’interès pels vestigis del passat. Les evocacions històriques o mitològiques de les obres academicistes que s’oferien als salons oficials d’artistes francesos ja no es corresponien amb l’estètica d’aquesta nova classe social que pujava, els principis i els valors de la qual es reflectien en les idees d’independència, sinceritat i individualisme. Rodin se’n va nodrir, d’aquestes idees, per a l'aplicació de les quals va buscar els mitjans més adequats, cosa que el portà a desenvolupar un llenguatge artístic nou, completament oposat al de l’escola de l’Acadèmia.
Rodin comença amb el realisme, simbolista i desprès impressionista que comença amb a trencar amb la pintura i escultura tradicional
3 comentarios:
esto me recuerda..mmmmmm...que tengo que pensar o era cagar?
torgamerci tio esto me esta iendo muy bien para estudiar para la sele. Muchas gracias en serio. Suda de los subnormales k comentan i dicen mierda pk no tienen ni idea ;)
Estupendo tioo, gracias por colgar tus analisis, algunos necesitan un poco más de detalle, pero la mayoría están bien y me sacan de apuros.
Publicar un comentario